Catalunya, més a prop d'una llei electoral pròpia?

Parlament de Catalunya /@EP

Ara sembla que va de debò. Després d'anys intentant-se, concretament des de 1981, aquest dimarts ha arribat als mitjans de comunicació que tant el PSC-Units com En Comú Podem s'uniran a la proposta sobre la llei electoral catalana que es va fer pública el dilluns 20 de setembre.

ERC, tal com va avançar el diari Ara i confirmar Catalunyapress, ha estat qui ha ideat la proposta. La formació republicana va enviar el divendres 17 de setembre una proposició de ponència conjunta per aprovar una llei electoral catalana a totes les formacions del Parlament, excepte Vox. La finalitat, expliquen des del partit, és tirar endavant un procediment legislatiu "més plural" i "adequat" per assolir l'objectiu marcat per l'Estatut de disposar d'una llei electoral per a Catalunya.

I és que aquest és el tema pendent "per excel·lència" des de la recuperació de la democràcia en el Parlament, ja que els partits polítics mai han pogut arribar a un acord per falta de consens. És per això que Catalunya és l'única comunitat autònoma sense normativa pròpia en aquest àmbit, fet que provoca que actualment s'hagi d'acullir a la norma que regula les eleccions al Congrés,al Senat, als ajuntaments i al Parlament europeu. 

EN MARXA

Segons l'article 129 del reglament del Parlament, la Mesa d'acord amb la Junta de Portaveus, "pot decidir" posar en marxa una ponència conjunta si ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats quan es tracta de desenvolupament bàsic de l'Estatut, com és el cas de la llei electoral.

Així, amb el suport de la majoria de l'esquerra de la cambra, la iniciativa d'ERC ja té la base suficient perquè la Mesa decideixi engegar-la. Falta que la resta de grups -Ciutadans, PPC, Junts i la CUP- també s'hi vulguin sumar. 

Pel que fa al contingut de la proposta no s'ha donat a conèixer per "on aniran els trets", ja que la intenció és primer reunir totes les forçes possibles per després posar-se a treballar i construir junts la llei. Tal com va explicar ERC aquest dilluns, "s'està sol·licitant la documentació i els treballs necessaris per començar amb el projecte" als que van impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per fer una llei electoral catalana el 2015.

EL PSC I ELS COMUNS TITLLEN A JUNTS I ERC DE "BLOQUEJADORS"

En declaracions a la premsa aquest dimarts des del Parlament, els portaveus del PSC i En Comú Podem han coincidit en titllar a Junts i ERC de ser els que han bloquejat propostes de lleis electorals passades. El portaveu adjunt del PSC-Units, Raúl Moreno, ha recordat que el seu grup va presentar en la legislatura anterior una proposta, però no es va arribar ni a discutir perquè "Junts i ERC no ho van considerar necessari". 

"Si la fem, és per anar a per totes. Per fer-la de veritat. Volem una proposta de màxims. Som l'única comunitat autònoma que no té llei pròpia", ha afegit Moreno .

Per la seva part, el portaveu d'En Comú Podem, David Cid, s'ha dirigit a Junts i ERC - i també al PSC- per demanar-los que, aquesta vegada, "deixin la calculadora del repartiment d'escons fora de la taula". I és que, segons ha apuntat, aquests partits sempre han estat els que "han bloquejat" la possibilitat de tenir una llei pròpia en la matèria. "És el moment que Catalunya deixi de fer el ridícul", ha sentenciat Cid.

Vox no ha rebut la proposta d'ERC, però fonts del grup parlamentari asseguren que hi participaran quan aquesta es constitueixi.

EL PROBLEMA DE COM TRADUIR VOTS EN ESCONS

La proposta de llei electoral catalana és el tema que més vegades s'ha quedat encallat damunt la taula parlamentària. La normativa s'ha d'aprovar per la majoria de dos terços de la cambra i això ha posat més difícil que tirés endavant. Tot i que hi ha hagut diversos intents en els darrers anys, destaca el del 2015 com el més rellevant. No obstant això, les negociacions entre els partits sempre s'han enrocat en la fórmula que s'ha d'utilitzar per traduir els vots en escons.

En les passades eleccions del 14-F es va posar de manifest les mancances per adaptar unes eleccions a la pandèmia, tenint en compte que Catalunya no té llei electoral pròpia i es regeix per la de l'Estat.

Encara que es posi en marxa la ponència conjunta, paral·lelament, seguirà viva una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre aquesta qüestió -que es va iniciar el 2015-, ja que aquest tipus d'iniciatives no decauen quan acaben les legislatures.