Valien Heart, el pseudònim que amaga la dura història d'una escriptora "que no perd mai el somriure"

Valien Heart és una jove escriptora de vint-anys que acaba d'autopublicar la seva primera novel·la Un viaje, ella i el mar. En ella parla de "sentiments" i ho fa a través de "quatre amics" que fan "un viatge que canviarà les seves vides". Però a més, en la novel·la hi ha "molt amor" i una trama que, des de Catalunyapress, avancem que sorprèn, enganxa i farà als lectors reflexionar sobre la vida, el passat, el present i el futur.

Des d'aquest mitjà hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a Valient Heart per conèixer més sobre la seva primera novel·la, sobre com va sorgir la idea d'escriure-la i com està sent el procés de fer-la arribar a la gent després d'autopublicar-la. Però també hem xerrat sobre la seva dura història personal, que fa que el seu pseudònim agafi sentit, i que no ha impedit que sempre hagi portat dibuixat un somriure a la cara.

@Valien Heart

Pregunta: Acabes de treure la teva primera novel·la al mercat i encara hi haurà molta gent que no et coneix. Per a tots ells, qui és Valien Heart?

Resposta: Comencem amb les preguntes complicades perquè parlar de mi mateixa em costa molt, però allà vaig. Sóc una noia de vint-i-dos anys que va pel seu tercer cor, apassionada de la lectura, que adora fer fotografies, pintar, escriure i somiar desperta. Vaig descobrir la màgia dels llibres sent adolescent: quan la meva vida trontollava llegir em va salvar. Des de llavors visc vides interminables. Sóc sensible, vergonyosa, imperfecta, afectuosa, valenta, tossuda, detallista i hi ha dies que sóc feliç.

Que ets una persona valenta per totes les proves que t'ha posat la vida es pot saber després de llegir la teva història , compartida en tres parts al bloc. De fet, és quan es llegeix aquesta història quan el pseudònim Valien Heart pren tot el sentit. Vols resumir-ho una mica millor?

Als vuit anys em van trasplantar de cor, vaig tenir moltes complicacions, arran d'això em vaig quedar sorda i vaig perdre mobilitat. Durant els següents anys vaig passar diverses vegades pel quiròfan, als disset anys el meu segon cor va començar a fallar i em van haver de tornar a trasplantar. Actualment porto el meu tercer cor, un implant coclear i un audiòfon per escoltar. Estic operada de les dues cames, tinc problemes de mobilitat, però l'esperança i el somriure no els he perdut mai.

Amb la primera resposta ens has mostrat a més una mica més sobre tu, els teus gustos i la teva personalitat. I diuen que tots els personatges tenen una mica de qui els creen. Personalment, després de llegir la novel·la, he trobat diverses similituds. Però explica'ns tu... què tenen en comú amb tu els personatges de la teva primera novel·la Un viaje, ella i el mar? En què s'assemblen a Valien Heart?

Diana i jo compartim aquesta valentia, fortalesa i la manera d'afrontar les coses. Lia és la meva part indecisa, però també coincidim en la manera en què estimem, amb aquesta intensitat que va més enllà fins i tot de nosaltres mateixes. Encara que em costi reconèixer-ho Alan i jo som molt intransigents, de vegades sóc una mica dura i sempre em mantinc molt ferma amb les meves decisions. Lucas i jo tenim en comú que som afectuosos, detallistes i aquesta manera incondicional d'estimar, malgrat tot, davant de tot.

Com va sorgir la idea d'escriure la novel·la?

Doncs si et respongués a aquesta pregunta et faria spoiler, però sí que et puc dir que la idea va sorgir de preguntes que jo em feia a mi mateixa. Vaig pensar que no hi havia una millor manera de respondre-les que creant uns personatges, una història i veure-ho tot des de diferents perspectives.

Què és el que més t'ha costat escriure? I el que més has gaudit?

He estat una estona pensat i no sabria dir-te, suposo que tot en la seva certa mesura m'ha costat, no sempre és fàcil treure el que portes dins i expressar-ho, trobar la veu i saber com explicar-ho, però el que més m'ha costat sens dubte ha estat unir les escenes que componen la novel·la. No vaig escriure la història de manera cronològica, ni lineal, en la meva ment apareixien escenes soltes i les anava escrivint. El mes complicat va ser unir totes aquestes escenes i crear la novel·la en si. D'altra banda, he gaudit moltíssim plasmant les escenes, traient de dins meu la seva història, reproduir-la, viure-la, sentir-la i plasmar-la. Ha estat molt especial donar-los vida més enllà de la meva ment i el meu cor que és on vivien. Ara ho fan en molts llocs i això és fascinant.

"Ha estat molt especial donar-los vida més enllà de la meva ment i el meu cor que és on vivien. Ara ho fan en molts llocs i això és fascinant"

Sense fer spoiler, a més d'una amistat pura i amor del bo, què es trobaran els lectors a la teva primera novel·la?

Es trobaran amb quatre amics i un viatge que canviarà les seves vides. Es trobaran també amb una història intensa, plena de sentiments, reflexions i com bé dius una amistat única i molt d'amor.

Per què creus que haurien de donar-li una oportunitat?

Perquè és una història que els arribarà al cor, que potser canviï la seva perspectiva de veure la vida i és molt honesta. A més de tenir els capítols curts i ser addictiva.

La idea de treure-la al mercat quan i com neix? Per què la vas autopublicar?

Des del moment que em vaig asseure a escriure-la, vaig saber que volia que la història veiés la llum. Hi ha històries que han de ser compartides. Uns dies després de posar punt i final a la història, amb totes les emocions a flor de pell, ho vaig parlar amb la meva mare; com he dit sóc indecisa i no em sol agradar prendre decisions, és irònic perquè just d'això tracta la vida, de prendre decisions que ens van marcant i fent com a persona. El cas és que vaig parlar amb ella i li vaig exposar les meves opcions: autopublicar la novel·la o contactar amb una editorial. Li vaig exposar els pros i els contres de les dues opcions, ella no em va donar una resposta, gairebé mai sol donar-me-la, sempre em dóna el poder de triar, però em va dir una cosa que em va calar. Em va dir: si no creus en tu, si no apostes per tu qui ho farà? I vaig decidir creure en mi, apostar per mi i el meu somni. No la vaig enviar a cap editorial i vaig decidir autopublicar-la. A més, sent la meva primera novel·la i tan especial per a mi en tots el sentits, volia decidir-ho tot, fins al més mínim detall i només autopublicar em donava aquesta opció. Així que amb els ulls ben oberts i somiant desperta em vaig llançar al món de l'autopublicació.

Autopublicar una novel·la comporta fer tota la feina pel teu compte, sense tenir una editorial al darrere que t'ajudi en les tasques de promoció. Com està sent el procés de donar a conèixer la novel·la?

Està sent difícil, sincerament, però tot el procés d'autopublicar està sent un aprenentatge continu. El boca a boca segueix sent el millor i les xarxes socials ajuden molt, però només arribo a un límit de persones. De vegades això és el que més pena em fa, que la novel·la no arribi a tanta gent com m'agradaria, perquè crec que té un missatge molt bonic i potser pugui ajudar a algunes persones.

Autopublicació: alternativa a les editorials per a escriptors novells i escriptors consagrats

Jo no puc saber les xifres, si està arribant a moltes o poques mans o si estan sent suficients. Però el que sí que he vist és que les persones que han llegit la novel·la han escrit molt bones ressenyes sobre ella. A mi mateixa m'ha agradat molt. Estàs contenta amb l'acollida de Un viaje, ella i el mar  entre els lectors?

Moltes gràcies, Judith. Estic molt contenta, a poc a poc va arribant a més gent, com et comentava és difícil. Però estic molt feliç, perquè les persones que l'han llegit els ha agradat molt, rebo missatges preciosos parlant d'ella, fins i tot alguns donant-me les gràcies per haver-la escrit i això, això és indescriptible, és el més increïble de tot, el que veritablement m'omple i fa que vulgui seguir escrivint. Així que sí, estic molt contenta amb l'acollida que està tenint la novel·la, com sempre dic, immensament agraïda.

Tens més projectes començats o en ment per al futur?

Sí, últimament m'ho pregunten bastant i si. Començats tinc uns quants i en ment altres tants. Hi ha tantes coses de les que vull parlar, tants temes que vull tocar. Sempre he pensat que quan escrius és perquè tens alguna cosa per explicar, alguna cosa que ensenyar, una mica del que vols parlar i jo només acabo de començar. Només puc dir que ja he començat la qual espero que sigui la meva segona novel·la.

Canviem ara de la Valien Heart escriptora a la lectora. Què novel·la t'hauria agradat escriure?

Moltes, com a lectora m'hauria encantat escriure "Ojalá esta fuera nuestra historia de amor," és una història de la que m'és impossible parlar sense emocionar-me perquè és el més bonic i sincer que he llegit, per a mi un dels millors llibres que he llegit en la meva vida. També em ve a la ment "Nosotros en la luna", em sembla una novel·la impressionant o "Como si nadie nos estuviera mirando", una novel·la original, que tothom hauria de llegir i que recomano sempre.

Ens recomanes un autor o autora?

Només un? Impossible. Adoro la manera en què Alice Kellen transmet amb les seves novel·les, la prosa d'Alexandra Roma m'encanta, la versatilitat de Neira, seudònim amb el qual es dóna a conèixer Andrea Longarela, és admirable. La personalitat que tenen les novel·les de Daniel Ojeda és increïble i les novel·les d'Anyta Sunday són simplement meravelloses.

Finalment, quin és el millor llibre que has llegit aquest any?

Doncs he de reconèixer que cada vegada sóc (de vegades sense adonar-me) més exigent amb les meves lectures, però "A la sombra del Arcoíris" m'ha robat el cor, és una novel·la preciosa.

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps, Valien. Et desitjo molta sort en la teva acabada d'estrenar carrera com a escriptora.