Els CDR de l' 'Operació Judes' declaren aquesta setmana a l'Audiència Nacional processats per terrorisme

@EP

Els 13 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l' 'Operació Judes' declararan aquesta setmana per videoconferència davant del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló, que els comunicarà el seu processament per pertinença a organització terrorista.

Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que els processats compareixeran dimarts, dijous i divendres de forma telemàtica davant del magistrat des de diferents jutjats. Es tracta, segons expliquen les mateixes fonts, de declaracions indagatòries en què s i els comunicarà el seu processament.

L'organització de l'esquerra independentista Alerta Solidària ha convocat manifestacions aquest dimarts a les portes dels jutjats de Mollet de Vallès i Cerdanyola i per a aquest dijous en els de Sabadell i Vic.

La seva declaració arriba dues setmanes després que el titular de Jutjat Central d'Instrucció Número Sis processés als 13 integrants dels CDR, seguint el criteri de la Fiscalia. A més, a 9 d'ells els va imputar tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

En l'acte de processament, el magistrat assenyala que aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.

Tots els investigats, assenyalava el magistrat, comparteixen principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.

Dels tretze processats, només Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budría i Clara Borrero només ho són per pertinença a organització terrorista, mentre que els nou restants -Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Xavier Duch i Rafael Joaquín Delgado- ho són també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

OCUPACIÓ DE AL PARLAMENT

Segons l'acte de processament, els membres de l'ERT han tingut participació activa en algunes de les accions més contundents que han portat a terme els CDR fins a la data, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli en el tram de la C- 55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats pel 'Procés' des de la presó de Lledoners.

També tendien ambiciosos plans. Així, haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut de l'anomenat 'CNI català' perquè aportessin la infraestructura logística necessària per a ocupar el Parlament de Catalunya, defensar un cop pres i quedar-s'hi a l'almenys una setmana.

D'acord relata García-Castelló, entrarien per la porta principal perquè suposadament se'ls facilitaria l'accés des de l'interior i es comunicarien amb l'exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos, cosa per a la qual la intervenció d'un dels investigats, Ferran Jolis, era essencial.

Al costat d'un reduït grup de persones, cooperarien amb el 'CNI català' per a llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'"intendència", muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això amb un pressupost d'uns 6.000 euros.

D'aquesta manera, els tretze processats, aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, "es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior".

PREPARAVEN ATEMPTATS AMB EXPLOSIUS

García-Castelló indica que haurien superat els CDR fins a configurar "una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars".

A més de Parlament, tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals el magistrat esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'instructor presta especial atenció al reconeixement del perímetre de l'aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat al municipi de Sant Andreu de la Barca, que Jordi Ros hauria dut a terme el maig de 2019 amb la seva parella sentimental Montserrat Casas Climent.

Així mateix, Ros hauria realitzat diferents recerques a Internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d'un agent dels Mossos d'Esquadra.