La crisi dels microxips s'allargarà almenys fins al 2022, segons diferents organitzacions espanyoles

@EP

Els microxips són aquella peça de la cadena de producció que no ens adonem de la importància que tenen -a nivell de la societat- fins que arriba el dia que fallen. I ha quedat palès que si fallen, l'economia de les automobilístiques queda gairebé "tocada i enfonsada". És el cas de SEAT, que aquest mes de setembre ha anunciat un ERTO que afectarà entre 482 i 1.276 treballadors de tota la companyia al dia, a causa -principalment- de la falta de semiconductors per fabricar cotxes.

Per fer front a aquest problema inesperat, sorgit a causa de la pandèmia de la Covid-19, Europa ja s'ha posat en marxa per fer una Llei Europea de Xips, tal com ha anunciat la Comissió aquesta setmana, i no haver de dependre de països de fora la Unió Europea per disposar d'aquest productre tecnològic. Així, l'objectiu és fabricar més xips per tenir més sobirania de semiconductors. 

Tot i això, aquests plans s'estenen al 2030, però la crisi de xips és avui. Avui, i tot l'any que ve, segons ha predit el president del Clúster de la Indústria de l'Automoció (CIAC), Josep Maria Vall, aquest divendres en declaracions a l'ACN. 

"LA CRISI S'ALLARGARÀ TOT EL 2022"

Vall, enmig de l'enrenou mediàtic que està suposant la crisi i coincidint amb la innaguració de l'Automobile Barcelona, ha pronosticat que la manca de microxips s'allargarà tot l'any vinent, com a mínim. No obstant això ha admès que "ningú ho sap". "Confio, espero i desitjo que sí, però no ho sé", ha respost a la pregunta de si la manca de semiconductors quedarà resolta al llarg del 2022.

En aquest sentit, la setmana passada l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC) també es va pronunciar, i va vaticinar que "les previsions indiquen que el ritme de fabricació de xips  no s'ajustarà a la demanda del sector de l'automoció fins a finals del primer semestre de 2022, com a mínim".

El president del CIAC, Josep Maria Vall, durant les declaracions a l'ACN des del Saló Automobile, l'1 d'octubre del 2021 /@ACN

UNA CAIGUDA DE LA PRODUCCIÓ DEL 25,3%

La insuficiència de "miniprocessadors"  ha provocat que la producció de vehicles entre gener i agost d'enguany hagi caigut un 25,3% en comparació amb el mateix període del 2019. L'ANFAC informava a finals de setembre d'aquestes dades i també relacionava la reducció de la fabricació d'automòbils -a causa de la falta de xips- amb el "fort descens" del 20,7% de les exportacions en els primers vuit mesos de l'any si s'equipara amb el 2019.

El mes de juliol es van fabricar 140.625 unitats a tot l'Estat, un retrocés del 41% respecte al mateix mes del 2020 i un 42,5% menys en comparació amb el mateix període del 2019. El mes d'agost va registrar una tendència similar, amb una caiguda del 15,5% en comparació amb les xifres del 2020 i del 39% amb relació al 2019. En total, el sector va produir 68.038 unitats a l'agost, explicava ANFAC.

En aquest context, l'Associació apuntava que les fàbriques espanyoles han hagut de paralitzar línies de producció i realitzar ajustaments en els torns, en funció del seu abastiment. "La manca de microxips en tot el món està provocant un fort efecte en la cadena que afecta greument a la producció de nous vehicles. El que semblava un desequilibri conjuntural s'ha convertit en l'escenari per als pròxims deu o dotze mesos", lamentava el director general d'ANFAC, José López-Tafall.

MENYS MATRICULACIONS I EXPORTACIONS

Dos altres danys colaterals de la falta de xips són la baixada de les matriculacions i exportacions. Segons l'ANFAC, a l'Estat les matriculacions van registrar un descens acumulat del 33,4% en els mesos de juliol i agost respecte al 2019. 

Pel que fa a les exportacions, el juliol es van enviar 118.400 vehicles a l'estranger, una reducció del 42,4% en comparació amb 2020 i del 42,3% respecte a 2019. El mes d'agost també va constar d'una tònica similar, amb 63.351 vehicles exportats. Aquesta xifra representa una caiguda del 23,8% en comparació amb 2020 i del 34,5% respecte a 2019.

Per zones geogràfiques, les exportacions als mercats europeus, que representen set de cada deu operacions, van caure un 32,4% a l'agost, i les destinacions ubicades a Àfrica van reduir la demanda un 55,5% a causa del descens del Marroc i Sudàfrica, del 32,4% i del 62,5%, respectivament.

Els mercats americans també van registrar un retrocés del 49,3%, a causa de la caiguda d'exportacions a Mèxic (-64,1%) i Xile (-43,5%). Per la seva banda, i com a dada positiva, el fort augment de la demanda procedent del Japó (716,4%) va condicionar l'augment del 159,1% de les exportacions cap a Àsia.