És possible que es torni a donar una nova extinció massiva?

 

@EP

El planeta Terra ha sofert diverses extincions durant tota la seva història. Fa més de 250 milions d'anys, el 96% de totes les espècies que havien en aquell moment es van extingir, un fenomen que es coneix com "Gran Mortaldat".

Ara, els investigadors creuen que l'activitat humana i les seves accions estan acostant un nou moment tràgic per a La Terra. De fet, adverteixen que s'estan repetint alguns senyals de les quals hi va haver llavors i que pot ser que provoquin una nova extinció massiva.

Les persones encarregues de monitoritzar el sòl marítim han descobert que estan tornant a florir algus bacteris tòxics i que estan presents en sistemes d'aigua dolça i que ofeguen tot el que està sota d'elles. De fet, en alguns casos creuen que això podria estar en nivell semblants dels que van acabar amb la vida aquàtica en la "Gran Mortaldat".

La revista Nature ha publicat una investigació realitzada pel Museu suec d'Història Natural que indica que hi ha algunes similituds que són molt preocupants amb aquella extinció de fa més de 250 milions d'anys.

UNA CRISI GLOBAL

La realitat és que la crisi a la qual s'enfronta la humanitat és global. En aquell moment, van ser les espècies les que s'enfrontaven a això, però ara l'activitat humana podria fer alguna cosa per intentar evitar aquesta catàstrofe. Mays, un dels investigadors, ha assegurat que les persones poden prevenir netes les vies fluvials i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Segons els investigadors, les activitats humanes estan augmentant l'emissió de diòxid de carboni i provoquen una major desforestació, el que són alguns factors claus perquè l'extinció massiva estigui propera. Això sí, Mays també ha volgut enviar un missatge de calma afirmant que encara no s'han arribat a aquests nivells de diòxid de carboni tan perillosos.

L'ACTIVITAT HUMANA ÉS LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA

Una de les claus per entendre la gran diferència entre ara i fa 250 milions d'anys és l'entrada de l'activitat humana. Els gasos que es van generar en aquell moment eren naturals, els formava la natura, però ara és l'activitat industrial i humana les que estan causant aquests problemes.

A més, el planeta està experimentant alguns efectes que no són bones notícies. Des que es tenen dades, és a dir, des de fa 142 anys, el planeta ha experimentat un dels estius més càlids. De fet, el mes de juliol ha estat el més calorós de tota la història des que es tenen registres.

Però les dades que preocupen els investigadors no acaben aquí. Els incendis també han augmentat de manera considerable durant els últims anys. S'han arribat a multiplicar per set els incendis forestals que s'han produït durant aquest 2021.

PER QUÈ AFIRMEN QUE LA CATÀSTROFE ESTÀ A PROP?

Els investigadors han arribat a totes aquestes conclusions després de poder analitzar alguns fòssils a la zona d'Austràlia. Aquests fòssils s'han anat acumulant abans, durant i després d'aquesta gran extinció, així que poden extreure molta informació per saber què va passar i com va succeir.

Gràcies a això han pogut descobrir que els microbis, les algues i altres bacteris van convertir els hàbitats d'aigua dolça en zones completament mortes que afectaven de manera directa a les espècies. A més, ja no només és que hagi afectat a les espècies d'aquest moment, sinó que també retardaven molts milions d'anys la recuperació dels ecosistemes.

El canvi climàtic està fent que la temperatura augmenti cada any algun grau. Per això, els investigadors asseguren que en el 2100 la temperatura mitjana estarà dins del rang òptim de creixement d'aquests microbis.

La solució que proposen sembla bastant simple. Reduir els gasos d'efecte hivernacle i mantenir netes les vies fluvials hauria de ser suficient per poder evitar que es produeixi una nova extinció massiva. Asseguren que amb aquests requisits, la vida de La Terra podria ser molt més gran del que es pronostica ara.