dilluns, 25 de octubre de 2021

"Antes de que nos olviden", una novel·la "barcelonina" de Sergi Doria

|

No només hi ha gèneres literaris, sinó també subgèneres o gèneres especialitzats. Per exemple, hi ha un que jo anomenaria "narrativa barcelonina" perquè té com a eix central del seu desenvolupament argumental la ciutat comtal. Compta amb conreadors eximis que van d'Eduardo Mendoza a Juan Marsé i entre els quals s'inclou també Sergi Doria. Periodista i professor universitari és, alhora, autor d'una estimable obra literària en què acredita la seva tirada per la ciutat que el va veure néixer, tal com demostra de nou en "Antes de que nos olviden" (Destino).


Llibres. Abans que ens oblidin

"Antes de que nos olviden"/ @ Destino


Doria sap acoblar amb mestria fets històrics veritables i personatges reals amb altres imaginaris i fins i tot amb alguns als que, havent existit, bateja de nou i revesteix d'una aura que els desfigura superficialment. Encara que en molts casos siguin reconeixibles sense problema, com quan escriu d'un tal Sampons, de qui diu que va ser reeixit fotògraf de la transició; del transvestit Bebé, de torbadora figura femenina, però que finalitzava els seus xous exhibint uns rotunds atributs masculins; o del gerent de la Gran Enciclopèdia Catalana, un tal Alex Baher ¿els sona? I, en fi, el que s'hagi interessat per la història de la nostra última guerra civil endevinarà que el sinistre personatge que en la novel·la respon al cognom d'Alphonse Teufel -és el pare del protagonista- està inspirat en aquell tenebrós músic anomenat Alfonso Laurencic al qual la contesa va convertir en eficaç dissenyador de cel·les de tortura i administrador de txeques.


L'autor parteix en aquesta novel·la de l'episodi de la voladura -¿accidental? - al port de Barcelona del paquebot Express, que anava carregat d'armes amb les quals Martínez Campos pensava reduir als intrèpids carlins de la Seu d'Urgell al comandament de Savalls, i ho enllaça amb el descobriment de certs documents que revelarien un segle més tard els detalls d'aquella tragèdia. Tot això es desenvolupa en una trama laberíntica en què no tots els personatges són el que diuen ser o portar el cognom que en realitat els correspondria.


La novel·la es llegeix amb gust i afegiria que amb entusiasme i complicitat si el lector és barceloní, perquè se sent copartícip dels paisatges i ambients que es descriuen. El funcionament d'IFISA, la "fàbrica" de pel·lícules de baix cost i fugaç amortització d'Ignacio Iquino, la deriva del prolífic director que va passar de signar "El Judes" a fer pel·lícules de l'oest o de "destape", la forma en què es rodaven aquestes, amb noies de discoteca -no totes, també surten a la novel·la Nadiuska i Emma Cohen -, tot això sota el sever control econòmic de madame Iquino. O la tràgica demolició d'editorials carregades d'història, com va ser el cas de Montaner i Simón, i l'eclosió de setmanaris oportunistes al comandament d'argentins "advenidos" que barrejaven en les seves pàgines denúncies demolidores amb torbadores senyoretes lleugeres -o "carentes"- de roba. Un temps que avui sembla increïble, però que va ser molt real i que Sergi Doria descriu amb agilitat, bon humor, excel·lent estil i, per què no dir-ho, també amb un subjacent, però perceptible, sentit crític.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH