Segons el Baròmetre OSUR la percepció de qualitat dels serveis municipals empitjora a Terrassa

Estat dels carrers a Terrassa/ @CPress

A diferència del que s'ha constatat a altres ciutats, a Terrassa la percepció dels serveis que presta l'ajuntament ha empitjorat en opinió dels seus habitants des de l'inici de la pandèmia.

És el que evidencia l'estudi realitzat els dies 22 i 23 de novembre del 2021 des d'OSUR-Observatori dels Serveis Urbans, per conèixer l'opinió dels residents a Terrassa sobre l'evolució dels serveis públics municipals des de l'inici de la pandèmia. I la percepció general dels enquestats se situa entre l'estancament i la degradació.

L'espai públic de Terrassa mostra aquest aspecte/ @CPress

Aproximadament el 33% creu que han empitjorat, el 60% considera que romanen igual i amb prou feines un 7% que han millorat. Els serveis que surten més malparats són: la neteja viària, ja que el 41% diu que ha empitjorat, i la recollida d'escombraries, que també ha empitjorat per al 39% dels entrevistats.

El transport també ha empitjorat per al 32% dels entrevistats.

Per la seva banda, l'abastament d'aigua té una percepció d'empitjorament per al 29% dels enquestats.

No hi ha grans diferències entre homes i dones en l'evolució de la percepció, encara que les dones veuen, sistemàticament, l'evolució pitjor que els homes.

Per edats són les persones de 30 a 44 anys els que valoren pitjor l'evolució general dels serveis, mentre que servei a servei els més joves (18-29) són els més crítics, sobretot en relació amb la neteja viària i el transport.

Estat d'algunes zones de la ciutat de Terrassa/ @CPress

LES TAXES MUNICIPALS HAN AUGMENTAT PERÒ LA PERCEPCIÓ DELS SERVEIS HA EMPITJORAT

En paraules de Lorenzo Dávila, director general d'OSUR: “L'any de la pandèmia, en què la percepció dels serveis públics ha millorat a gairebé totes les ciutats de forma molt generalitzada, ha empitjorat a Terrassa, malgrat l'augment de les taxes municipals, o potser perquè aquest augment en la recaptació sobre els ciutadans no ha estat traduït en inversions efectives”.

A l'acumulació de full s'hi suma l'acumulació de mobles a l'espai públic/ @CPress

Aquesta enquesta s'ha realitzat a 400 entrevistes telefòniques, 70% mòbils i 30% a telèfons fixos, sobre una mostra aleatòria de residents (223.627) a la ciutat de Terrassa, controlant amb quotes creuades de sexe i edat. El marge d'error és del 4,9% amb el 95% de nivell de confiança. El director de l'estudi ha estat Manuel Nuñez, d'Oficina de Demoscòpia i Comunicació.

OSUR JA LI VA ANOMENAR L'ATENCIÓ A TERRASSA PEL SEU PROBLEMA DE NETEJA ALS CARRERS EL 2018

A l'informe de l'Observatori de Serveis Urbans (Osur) sobre l'evolució dels comptes municipals del 2010 al 2019 a 20 ciutats espanyoles amb base a xifres oficials l'Ajuntament de Terrassa "descuidava" la seva despesa en medi ambient.

Segons l'anàlisi de les seves despeses pressupostàries principals el 2019 van ser benestar comunitari (serveis com gestió de residus, neteja viària, proveïment d'aigua, clavegueram, serveis funeraris i enllumenat), amb 137,66 euros/habitant, i educació (administració general d'educació, funcionament de centres docents de preescolar i primària i educació especial i serveis complementaris d'educació), amb 116,34.

El seguia, per ordre de despesa, seguretat i ordre públic (67,51), transport públic (42,02) i medi ambient (7,21), i les partides que van rebre menys diners van ser promoció i foment de l'esport (2, 36 euros/habitant) i promoció turística (2,31).

Ja llavors s'afirmava que "la neteja continuava sent el problema més greu dels terrassencs, segons el baròmetre del 2018 d'Osur". Cosa que el 2021 no ha canviat en la percepció dels veïns de Terrassa.

Seguirem informant...