El Parlament tanca el 2021 amb els Pressupostos com a única llei aprovada durant l'any

Diputats al Parlament de Catalunya @ep

El Parlament ha tancat l'any 2021 sense haver aprovat cap llei més enllà dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la llei d'acompanyament als comptes, i obrirà el proper any amb 35 lleis pendents i cinc comissions d'estudi.

Aquesta baixa activitat parlamentària, que contrasta amb les 19 lleis aprovades el 2020, les 10 del 2019 i les 3 del 2018 --part d'aquell any va estar marcat per l'aplicació del 155--, es pot atribuir a la paralització de la Cambra catalana per les eleccions del 14 de febrer i les dificultats per arrencar la legislatura i formar Govern.

El 2021 ja va començar amb el Parlament dissolt per la convocatòria electoral i durant els tres primers mesos de l'any va estar pilotat per la Diputació Permanent, que es va encarregar d'aprovar decrets del Govern davant la pandèmia i també va acollir les compareixences de membres del Govern per explicar les mesures sobre el coronavirus i sobre els disturbis provocats per les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasel.

PARÀLISI PER LA INVESTIDURA

Després dels comicis del 14 de febrer, la nova legislatura es va constituir el 13 de març triant Laura Borràs com a presidenta del Parlament ia partir d'aquí van començar els terminis de la investidura.

La falta d'acord entre ERC i Junts i els dos intents fallits per investir Pere Aragonès van dilatar la paràlisi a la Cambra catalana durant la primera meitat de l'any fins que els socis del Govern van desbloquejar les negociacions i el 21 de maig el candidat republicà va ser investit president de la Generalitat.

Amb el Govern constituït, el Parlament va començar la seva activitat habitual, que a l'últim tram de l'any s'ha centrat en la tramitació dels Pressupostos, a més de començar a tramitar iniciatives legislatives, validar decrets del Govern i posar en marxa diverses comissions d'estudi.

Així, les úniques lleis aprovades aquest any han estat els Pressupostos catalans per al 2022 i la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic que l'acompanya , que han tirat endavant gràcies a l'aval dels comuns i després del fracàs de les negociacions amb la CUP, a qui el Govern havia fixat com a soci prioritari; i és la primera vegada des del 2010 que els Pressupostos estaran vigents l'1 de gener.

A més, aquest any el Parlament ha validat 26 decrets llei del Govern, pràcticament la meitat que l'any anterior, en què se'n van validar 50, una xifra rècord en ser la manera com l'Executiu català va adoptar mesures urgents per fer front a la pandèmia, mentre que el 2021, amb la millora de la situació sanitària, hi ha hagut tant decrets sobre el coronavirus com altres temes, com les energies renovables o la violència vicària.

LLEIS PENDENTS

Després d'aquest 2021 amb baixa activitat legislativa, la Cambra catalana obrirà el nou any tres projectes de llei impulsats pel Govern en tramitació i 26 proposicions dels grups parlamentaris, a més de cinc iniciatives legislatives populars (ILP) i una proposta de llei per portar al Congrés dels Diputats.

A banda de la llei de la ciència i la llei de mesures organitzatives en l'àmbit de l'atenció sociosanitària, entre els projectes de l'Executiu hi ha la creació del fons que el Govern va impulsar per fer front a les fiances que demanava el Tribunal de Comptes a desenes de excàrrecs de la Generalitat per la política exterior durant el procés independentista i que el Parlament va validar com a decret però també va aprovar tramitar-ho com a projecte de llei per incorporar les modificacions que suggeria el Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

Una altra de les activitats parlamentàries que hi haurà aquest any seran les cinc comissions d'estudi que estan actives a la Cambra, entre les quals destaca la que aborda el model policial presidida per la líder de la CUP al Parlament, Dolors Sabater .

JUDICIALITZACIÓ

Tot i que el 2021 la judicialització de la política catalana habitual des de l'inici del procés independentista no ha afectat tant l'activitat parlamentària com anys anteriors, l'any ha acabat amb la inhabilitació del diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà , per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència quan era regidor a Lleida.

De moment, el Parlament a la Comissió de l'Estatut del Diputat va acordar mantenir l'escó a Juvillà fins que hi hagi sentència ferma, però la Junta Electoral Central (JEC) ja ha emès una resolució defensant que hauria d'haver perdut l'acta de diputat i va demanar a la Comissió Cambra catalana informar sobre les decisions que havia pres, per això pot suposar un nou litigi a inicis de l'any.

A més de Juvillà, hi ha diversos diputats a l'hemicicle amb causes judicials obertes que poden avançar el 2022 i la més rellevant és la que té la presidenta del Parlament, Laura Borràs , per presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que ara mateix és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

De fet, una de les incògnites serà quines decisions es prendran si Borràs acaba sent inhabilitada, una qüestió que ja va suscitar una polèmica a l'octubre quan els serveis jurídics de la Cambra van elaborar un informe que planteja suprimir l'article 25.4 del reglament que estableix la suspensió de un diputat quan se li obre un judici oral per una causa relacionada amb la corrupció, una modificació que podria beneficiar la presidenta del Parlament, però que de moment cap grup no ha plantejat dur a terme.

Més enllà de Borràs, també tenen causes judicials que podrien acabar amb la inhabilitació els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O; la també republicana Meritxell Serret que va tornar de Bèlgica; el de Junts Lluís Puig que segueix a Brussel·les, i Dolors Sabater (CUP) per un presumpte delicte de prevaricació quan era alcaldessa de Badalona.