dimecres, 19 de gener de 2022

“El guardespaldas”: un musical reeixit que va passar del cinema al teatre (Coliseum)

|

Teatre i cinema són dues formes de creació dramàtica que es complementen molt adequadament i permeten que obres d'èxit estrenades en un d'aquests mitjans d'expressió passin després a l'altre degudament versionades. En temps pretèrits solien transferir-se dels escenaris a la pantalla gran, però ara passa sovint a la inversa. Tal ha estat el cas de “El guardaespaldas”, una obra de Lawrence Kasdan (afamat guionista de pel·lícules com L'imperi contraataca, L'arca perduda) que, amb direcció de Mick Jackson, van protagonitzar al cinema Kevin Costner i Whitney Houston el 1992. El seu èxit va fer que es transformés en comèdia musical al West End londinenc, des d'on ha arribat a Barcelona (Coliseum) sota la direcció de Federico Bellone.


Teatri.El guardaespatlles

Obra de teatre El Guardaespatlles /@Pablo-Ignacio de Dalmases


En una cartellera feliçment inundada de propostes musicals, l'espectador té on escollir. N'hi ha de magnificents, amb elencs nombrosos i escenografies enlluernadores i també musicals de petit format que compleixen la seva funció amb tota dignitat. La versió que podem veure de “El guardaespaldas” està en un terme just perquè la seva posada en escena va a càrrec d'una companyia de quinze intèrprets amb una escenografia molt ben dissenyada, però no excessiva i, això sí, acompanyada d'un joc de llums i efectes luminotècnics realment notables. Tot això a més perfectament adequat a la immensa boca del teatre de la Gran Via.


Però tot i ser tot això molt important, el millor de “El guardaespaldas” rau en la interpretació, ja que hi ha unes veus extraordinàries, les de Mireia Mambo i Sonia Egea, acompanyades d'Octavi Pujades com a protagonista masculí d'aquesta senzilla trama que gira al voltant a l'inevitable enamorament que sorgeix entre una gran figura del pop i la persona contractada per salvaguardar-la d'un perillós assetjador. Aquest lleu argument, essencialment romàntic, en què no falten algunes dosis de gelosia, altres tantes de misteri i algunes gotes de dramatisme, serveix en tot cas per escoltar moltes de les cançons de la banda sonora original –la més venuda de tots els temps i Grammy a l'Àlbum de l'Any– i altres grans èxits que va immortalitzar Whitney Houston com 'Run to you', 'I have nothing', 'So emotional', 'One moment in time', 'Queen of the night' o 'I wanna dance with somebody'.


Alonso Nsue, Sergi Albert, Alberto Cañas, José María Ygarza, Pablo Ceresuela, Rubén Buika, Antonio Fago, Miguel Mateos, Raúl Pardo, Tatiana Monells, Maria Reina, Raquel Caurín, Alba Dusmet i Ainhoa González completen el repartiment d'aquesta formació guanya pols els aplaudiments del públic i això des del mateix principi gràcies a un “opening” enlluernador en què no falten ni tan sols focs artificials.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH