Salvador Samper: "La víctima de violència de gènere digital necessita l'acompanyament d'un informàtic forense"


El president de l'Observatori Espanyol de Delictes Informàtics assegura que aquest tipus de violència "pot ser més letal" que la física i que les dones que la pateixen han d'entendre que "el suïcidi no és l'única sortida".

|
20211007110654

 

Quan parlem d'una dona víctima de violència masclista tendim a pensar que és una persona que rep agressions físiques o a la que la seva parella o exparella sotmet a maltractament psicològic, per exemple, en limitar-la a l'hora de vestir, en prohibir-li sortir amb els seus amics o en culpar-la de coses de què no té cap culpa. Però no podem oblidar-nos de la violència de gènere digital, que també existeix i causa moltes morts. Una cosa sobre la que volen conscienciar des de l'Observatori Espanyol de Delictes Informàtics (OEDI), des d'on també treballen per ajudar les víctimes.


Icones d'Instagram, Facebook i WhatsApp.

Icones de xarxes socials per les quals algunes dones són assetjades, coaccionades o amenaçades /@EP


OEDI va néixer a partir de la necessitat de visibilitzar el problema de l'augment dels delictes informàtics a Espanya. El seu objectiu era informar els ciutadans sobre la legislació vigent en matèria de ciberdelictes i fomentar les denúncies formals davant dels organismes competents.


Salvador Samper, president d'OEDI, ha explicat a Catalunyapress que “s'ha de garantir el tractament correcte de la protecció de dades, però per sobre sempre existirà la seguretat de la vida de les persones”.


SALVADOR SAMPER: "ÉS IMPORTANT QUE LA VÍCTIMA ENTENGUI QUE EL SUÏCIDI NO ÉS L'ÚNICA SORTIDA"


Tal com està feta la llei, comenta Samper, "les víctimes denuncien, passen pel jutge i després són derivades a l'especialista que rep un full redactat en què se li explica el cas però no coneix realment l'afectada". Explica que això comporta molt de temps, mesos, i això en el cas de les dones que decideixen denunciar la violència digital; moltes ni tan sols ho fan.


Però en el cas de les que sí que fan el pas, des que ho fan fins que arriben a l'especialista passen mesos. I algunes acaben traient-se la vida abans. Per això, des d'OEDI treballen amb un model diferent, el de “l'escolta activa, doncs el primer que necessita la víctima és que l'escoltin. Se'ls ha de fer entendre, doncs tenen una visió túnel de la situació, que volem escoltar-les per poder abordar el problema i que el suïcidi no és l'única sortida", afirma el president de l'observatori.


A més, Salvador Samper afirma que "l'OEDI porta molts anys lluitant perquè s'estableixin punts d'atenció primerenca a les víctimes per cobrir una situació de vulnerabilitat extrema". I insisteix que des de l'observatori, “els mateixos especialistes parlen directament amb les víctimes, trenquen un mur, les coneixen”, cosa que no passa amb el sistema tradicional.


Captura

Gràfic d'OEDI sobre les víctimes de delictes informàtics el 2019 /@OEDI


"RECOPILEM INFORMACIÓ OBJECTIVA PERQUÈ L'AGRESSOR NO ESCAPI D'UNA CONDEMNA QUE MEREIX COMPLIR"


L'escolta activa és una cosa que des de l'Observatori Espanyol de Delictes Informàtics ofereixen a qualsevol dona víctima d'aquest tipus de violència. Tot i això, encara que volen ampliar-ho, només compten amb punts d'Atenció Primerenca a la Víctima de Violència de Gènere Digital a la Comunitat Valenciana i a Saragossa, des d'on atenen personalment aquestes dones i avancen, si escau, recopilant informació que més tard puguin presentar com a prova davant del jutge.


En aquests llocs, després del primer contacte amb la víctima i després d'oferir-li l'acompanyament psicològic, continuen “avançant, obtenint dades de caràcter crític que la víctima necessiti preservar. Algunes tenen missatges de whatsapp, d'altres tenen missatges per Instagram”, afirma Samper. A més, relata que des d'OEDI tracten de "salvaguardar les evidències. De crear al voltant de la víctima certa seguretat i garantir que totes les mesures es compleixin perquè els informes que s'emeten siguin amb la informació més objectiva possible a mans de sa senyoria perquè l'agressor no trobi la manera d'escapar d'una condemna que es mereix rebre”.


D'altra banda, apunta que després d'una denúncia convencional, a la víctima se li requisaria el telèfon mòbil o l'ordinador per fer un bolcat de la informació i que podria estar sense aquests objectes fins i tot mesos. Per contra, el que fan els ATV físics de l'observatori "és, en presència de la víctima, fer el bolcat del dispositiu i quan se'n va se l'emporta, no ho ha de deixar-lo sis mesos " amb ells.


"L'AGRESSIÓ DIGITAL POT SER IGUAL O MÉS LETAL"


Salvador Samper ha assegurat a aquest mitjà que s'ofereixen "per reunir-se amb les forces policials, a nivell polític i amb els diferents estaments per intentar abordar una situació" a la qual creu que poden "aportar molt per dilucidar si hi ha punts cecs en què les víctimes necessiten serveis que no troben”.


Creu que poden ajudar a entendre per què “el 75% de les víctimes no havien denunciat” i considera que s'han de “fer anàlisis crítiques per reforçar les institucions”. Per això, pensa que la seva ajuda és fonamental: “Tenim prou dades per combatre aquests problemes que es basen en la ignorància”, diu.


Uns problemes que, segons el president d'OEDI, són globals. Per demostrar-ho, posa diversos exemples. Així, parla del cas d'una dona de Cartagena que rebia continguts explícits a través d'un home que s'amagava en l'anonimat per xarxes socials. També del cas de Verónica, una treballadora del sector de l'automoció que es va treure la vida fa un parell d'anys després que es difonguessin vídeos privats seus de caràcter sexual. Anomena el cas de violència vicària de Barcelona, en què un home va enviar vídeos a la dona abans de matar els fills que tenien en comú. Però a més, anomena el cas d'una policia d'Argentina que el 2020 es va suïcidar després de la difusió per part de tercers de continguts íntims.


Totes les dones que són assetjades o amenaçades per xarxes socials, les que són localitzades pels seus agressors amb l'ajuda d'un GPS, les que veuen com les seves imatges íntimes són difoses per tercers a través d'Internet, les que són observades sense el seu consentiment per una webcam. Totes elles són “víctimes de violència de gènere digital que necessiten una atenció primerenca, no en el temps” .


Per a Samper, no necessiten el típic consell de “bloqueja l'usuari a la xarxa social” perquè això té conseqüències negatives. "Si bloquegen, no poden demostrar que és una cosa reiterada i, a més, no serveix perquè els seus agressors es creen altres perfils o adquireixen altres números de telèfon. El que necessiten és una psicòloga que les acompanyi, però també un informàtic forense perquè tinguin una assistència integral i no parcial ”.


INFORMA'T AMB LA GUIA BÀSICA D'OEDI







Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA