Qui estigui lliure, una reflexió sobre la violència i l'homofòbia (Villarroel)

Si el teatre contemporani ha de tenir alguna virtualitat principal, aquesta ha de ser expressar d'alguna manera la realitat circumdant. I és clar que la violència és un element omnipresent a la nostra vida, encara que a cada lloc adquireixi perfils peculiars. En el nostre àmbit concret de convivència tenen una importància manifesta les violències de gènere i/o de diversitat sexual, circumstància que constaten amb força freqüència les cròniques periodístiques i que, si bé no estan limitades per fronteres cronològiques, adquireixen uns perfils més acusats entre la joventut. Doncs bé, al voltant de la violència homòfoba ha volgut reflexionar Xavi Buxeda a la seva obra dramàtica “Qui estigui lliure”, que es presenta a la sala Villarroel, un espai escènic que, com recorda la seva directora, Tani Brenlle, té el propòsit d'obrir-se acollir noves experiències.

Obra 'Qui estigui lliure' - @Pablo-Ignacio de Dalmases

A “Qui estigui lliure” l'acció gira al voltant de tres amics el punt de reunió dels quals és cert racó desangelat del barri marginal d'alguna gran ciutat, punt propici per intercanviar experiències i estrènyer els llaços que els uneixen. Però una inoportuna borratxera indueix un d'ells a sumar-se a l'agressió gratuïta que es produeix a la sortida d'una discoteca sobre una parella de nois gais, a conseqüència de la qual és condemnat a una pena de privació de llibertat. Després del seu compliment, es produeix el retrobament dels tres companys en què el recent alliberat descobreix que un resulta ser, al seu torn, gai, cosa que provoca el rebuig d'aquest per aquella agressió comesa pel seu amic. Però amb gran sorpresa es revela tot seguit que el gai és, alhora, capaç de manifestar també la seva pròpia agressivitat amb relació al propi col·lectiu a què pertany. Com apunta Nil Cardoner, tot això porta a "l'acceptació real que la violència existeix i que ningú no pot escapar de la seva influx si hi contactes directament".

Un muntatge escènic deliberadament desangelat, que ha de compartir a més l'espai disponible amb la de l'obra principal en cartell, contribueix a crear l'ambient propici a l'expressió de l'agressivitat que els joves intèrprets, Paula Jornet, Pau Escobar i el ja esmentat Nil Cardoner , dirigits pel propi autor, intenten emfatitzar en un esforç de realisme digne d'encomi.

Només ens resta afegir que en aquesta enrevessada programació de la cartellera “Qui estigui lliure” es representa única i exclusivament els dimarts a les 20 hores i els dissabtes i diumenges a les 12.30 del matí, tot això fins al 13 de febrer.