Pepa Plana: “Les pallasses utilitzem la nostra feminitat com a eina de comicitat”

Si tu t'en vas /@Pablo-Ignacio de Dalmases

“ Si tu t'en vas ” és el títol del nou espectacle de pallassos que la companyia de Pepa Plana ha estrenat al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa , a l'espai escènic del qual romandrà fins a finals de gener. Un espectacle que, entre moltes coses, reivindica el paper de la dona en aquest gènere universal, cosa que fins ahir mateix ha estat molt poc freqüent, ja que, com recordava la directora de la companyia i coautora i codirectora de l'espectacle amb Nan Valenti, “ha estat molt més freqüent que fossin pallassos els que es transvestissin en passatges que no al revés” encara que hi va haver casos excepcionals com el de la inoblidable Mary Santpere. En tot cas, segons Pepa Plana “ les pallasses utilitzem la nostra feminitat com a eina de comicitat”.

Aquest nou espectacle, en què juntament amb Plana (augusta) i Valenti (clown o carablanca) col·labora l'actriu Lola González (com contra augusta), recull alguns números tradicionals d'aquesta forma d'expressió artística que són històries sorgides del que és quotidià, però adequadament reescrites i adoptades.

“Som éssers humans imperfectes i ens seguim barallant com feien els nostres avantpassats” i per això a “Si tu t'en vas” el punt de partida és l'enfrontament de tres veïnes i residents en un mateix immoble la conversa dels qual és un rebut de comicitat, com també el nombre del menjar impossible a base d'un imaginari fricant o d'un molt real, però estropiciat 'sopicaldo'. Fins i tot no hi falten recursos escenogràfics sorprenents, com l'estrepitós esfondrament de la façana de la casa veïnal, que es produeix davant l'estupefacció del públic i l'ensurt d'algun espectador, tot això provocat per l'inici d'una nova guerra innominada i de no indicada ubicació , cosa que dóna peu a fustigar des de l'humor la bel·licositat humana que és, a més, origen d'exilis i èxodes.

“Treballem sempre des de la perspectiva de la tendresa” va indicar Pepa Plana qui va subratllar l'inconvenient de fer-ho ara mateix davant d'un públic el rostre del qual ha de romandre ocult després de les mascaretes obligades. “Hem d'endevinar les seves reaccions bé per les rialles, bé per la fulgor dels seus ulls, que són sempre un element molt significatiu”. Poc no és el mateix el treball de preparació d'un espectacle, quan suposes que tal o qual gag suscitarà una determinada reacció i després, en actuar davant seu, constates que no és així. A més, en aquest cas concret, la pandèmia va obligar fins i tot a posposar una vegada i una altra l'estrena de la funció que per fi han pogut presentar-se al local de la Fundació Brossa. En definitiva, que “tota oferta artística sempre està condicionada pel temps que li ha tocat viure”.