Apol·lo: Un “Don Quixot” sense Kimin Kim

La invasió russa d'Ucraïna està produint efectes desastrosos, sobretot de caràcter humanitari, però també de caire cultural. A les nombroses anul·lacions d'actuacions d'artistes o companyies procedents d'aquest país se sumen les dificultats dels desplaçaments per culpa del tancament dels espais aeris (de la Unió Europea i altres països amb l'agressor i de Rússia, en correspondència, amb els anteriors). Una situació que ens ha impedit gaudir de l'esperada actuació del ballarí Kimin Kim. Que no és rus, sinó coreà, però que està adscrit a la plantilla del teatre Mariinski de Sant Petersburg i, per tant, ha quedat atrapat a la bombolla de l'aïllament internacional contra la Federació Russa.

Rebecca Storani al teatre Apolo /@Pablo-Ignacio de Dalmases

Havia de participar com a primera figura a la versió del Don Quixot que han adaptat -i reduït- per al Ballet de Catalunya Elías García i Larissa Lezhnina sobre el muntatge original de Marius Petipà. Kimin Kim havia de compartir capçalera de cartell amb Rebecca Storani, però no va poder ser i l'artista coreà va haver de ser substituït per Adam Aishcroft, que es va formar a la Royal Ballet School de Londres i procedeix del Finnish National Ballet. Sigui com sigui, es va recompondre la situació i el Teatre Apol·lo va poder, per fi, posar en escena aquesta esperada funció en què va intervenir així mateix Crist Vivancos, un ballarí autòcton, per cert, procedent del famós grup d'aquest mateix nom .

Les limitacions actuals obliguen les companyies a comprimir les coreografies tradicionals, per la qual cosa la versió del Ballet de Catalunya va resumir els quatre actes tradicionals de l'obra en dos, cadascun amb diversos quadres. Per tal que els espectadors no perdéssim el fil argumental i tenint en compte que el cavaller de la Trista Figura no apareix en escena en aquest muntatge, aquesta carència es va substituir per una veu gravada que tractava de situar els quadres en el context de l'obra , el que va resultar una mica tediós, sobretot en el cas de la primera intervenció oral, amb un discurs excessivament llarg.

És possible que els nervis produïts per la substitució, o la mateixa tensió de l'estrena, provoqués alguns desajustos, com el fet quan la companyia va acabar una de les peces en ple silenci de la música gravada o també el fet que Aishcroft, les qualitats del qual no ens és lícit dubtar, no tingués la seva nit més brillant.

Dit tot això no ens fan mal roba a afirmar que els dos conjunts de ballarins, elles i ells, van brillar a gran altura i van demostrar una preparació excel·lent, la qual cosa ens va fer gaudir al màxim en les peces corals -a subratllar les tres intèrprets del 'zapateado', que van haver de bisar la seva actuació-, així com també amb la intervenció de la resta dels solistes.

El Ballet de Catalunya romandrà a Apol·lo únicament fins al dia 6 de març.