La guerra d'Ucraïna produeix un acostament entre Veneçuela i els Estats Units

Nicolás Maduro, president de Veneçuela @ep

Des que el 2019 els Estats Units (juntament amb desenes d'altres països) van reconèixer la legitimitat de Juan Guaidó com a president de Veneçuela, les relacions entre la potència mundial i el govern de Nicolás Máduro s'havien mantingut en tensió. Una tensió que va ser alimentada per altres successos durant el govern de Trump, com ara les sancions imposades a Petrolis de Veneçuela, el principal proveïdor d'ingressos en divises per al país; o l'ordre executiva que es va signar per bloquejar tots els béns del Govern veneçolà als Estats Units.

Tres anys després d'aquest conflicte silenciós, en què han abundat les acusacions de Maduro de complot per part dels Estats Units, sembla que, sota el pretext de la invasió russa sobre Ucraïna, s'ha produït un acostament entre els dos països.

Aquest acostament es materialitzava el cap de setmana passat al Palau de Miraflores , a Caracas, on Nicolás Maduro es reunia amb alts càrrecs del govern de Joe Biden . Una trobada que, segons la Casa Blanca, es produïa amb l'objectiu d'aconseguir l' excarceració de ciutadans nord-americans i fer front a diferents temes en matèria de seguretat energètica.

LA INFLUÈNCIA DEL GAS I EL PETROLI DE PUTIN

Aquest apropament coincideix amb els desitjos dels Estats Units de desvincular-se del govern de Putin i també de la necessitat internacional d'identificar altres fonts de petroli i gas. Biden, per part seva, prenia la decisió aquest dimarts de vetar les importacions de carbó, petroli i gas a Rússia. "Som exportador net d'energia, per això podem fer un pas que altres no poden, però estem treballant de prop amb Europa i els nostres socis en una estratègia a llarg termini per reduir la dependència de l'energia russa", explicava.

D'altra banda, Maduro declarava la setmana passada que Petrolis de Veneçuela "està preparada, una vegada recuperada a un nivell bàsic, per produir i créixer un, dos i tres milions diaris de barrils de petroli, si calgués, i estabilitzar el mercat petrolier i gasífer".

La combinació de sengles fets és la que ha causat un dilema al govern dels Estats Units i, per conseqüència, que s'hagin llimat asprors entre els dos països: la decisió de veto de Biden, des d'una postura privilegiada (ja que Washington només depèn en amb un 3 per cent del petroli rus) no n'hi ha prou per compensar el bloqueig de Moscou. Mentrestant, el país que tindria més reserves alternatives gairebé no produeix, precisament a causa de les sancions dels Estats Units. Una situació que només podrà canviar si el govern de Biden cedeix i decideix aixecar una part de les sancions i, d'aquesta manera, que Veneçuela pugui vendre al mercat global.

AMBDÓS PAÏSOS PRENEN UNA POSTURA PRUDENT

Ni Veneçuela ni els Estats Units no han donat declaracions fins ara sobre la viabilitat d'un possible acord entre les parts en termes de petroli i gas. Després de la trobada, Nicolas Maduro

va qualificar la reunió de "respetuosa, cordial i molt diplomàtica". Per part seva, Jen Psaki, portaveu de la Casa Blanca, ha insistit que "el propòsit del viatge era tractar una sèrie de temes, incloent la seguretat energètica, i també s'ha parlat de la salut i el benestar dels ciutadans nord-americans detinguts" .

Aquest nou acostament no ha acontentat l'oposició republicana de Biden, que per ara s'ha pronunciat acusant-lo de voler substituir el petroli que comprava a Putin pel de Maduro, anomenant tots dos "dictadors assassins".