La nova estratègia contra la COVID-19: proves diagnòstiques només a casos greus i vulnerables

 

CAP de Llefià, imatges d'arxiu @ep

La nova ' Estratègia de Vigilància i Control davant de la COVID-19 ', que s'aprovarà aquest divendres, recull com a principal novetat l'eliminació amb caràcter general de la realització de proves de diagnòstic.

Segons han informat fonts sanitàries a Europa Press, seran els professionals sanitaris els qui, sota el seu criteri, 'prescriuran' les proves després d'una valoració clínica, atenent la simptomatologia i el perfil del pacient, però no seran preceptives davant de totes les sospites de casos.

En qualsevol cas, aquesta nova vigilància del coronavirus recull que els tests sí que estaran expressament indicats per a aquells casos més greus o persones que convisquin en entorns vulnerables.

A més, els aïllaments per asimptomàtics desapareixeran excepte en el cas de població vulnerable. A les residències de gent gran, serà de cinc dies i s'aixecarà transcorregudes 24 hores sense símptomes. Als hospitals, també serà de cinc dies i només se'n sortirà de l'aïllament amb un negatiu en una prova diagnòstica, d'acord amb la informació d'aquestes fonts.

Sanitat i CCAA ja van oferir els primers detalls sobre com seria aquest sistema de vigilància transitori contra la COVID-19 a les Jornades del Sistema Nacional de Salut (SNS) sobre Vigilància en Salut Pública, que van reunir dijous passat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, i als consellers de Sanitat de les CCAA i ciutats autònomes a Saragossa (Aragó).

En concret, van fixar que es continuaria treballant activament en la detecció dels casos greus, els possibles augments d'incidència i les noves variants, encara que amb l'horitzó màxim del març del 2023.

Van determinar que hi haurà una "fase de transició" a la vigilància de la COVID-19 fins a la implementació completa del sistema de vigilància sentinella d'infeccions respiratòries agudes lleus (IRAs) en Atenció Primària i greus (IRAG) en atenció hospitalària, que s'haurà de produir a tot Espanya "abans de la fi del primer trimestre del 2023". Per això, es constituirà un grup de treball amb la participació del Ministeri de Sanitat i les CCAA.

En concret, segons van acordar la setmana passada, aquest sistema de vigilància transitori hauria de garantir una "vigilància individualitzada" dels casos de COVID-19 en "àmbits vulnerables i casos greus", així com la vigilància i seguiment de brots epidèmics "en entorns vulnerables, en risc d'exclusió social i en altres àmbits que es considerin interessants".

Igualment, les CCAA hauran de mantenir els sistemes d'informació desenvolupats específicament per al seguiment de la COVID-19” davant el risc de canvis negatius en el curs de la pandèmia i aportar la informació dels casos detectats en atenció primària inclosos en els codis de IRES". Finalment, també es van comprometre a comptar amb “la capacitat suficient de mitjans diagnòstics per a la detecció de noves variants, amb un nivell adequat de seqüenciació”.