“Guillermotta”, un retrobament amb les cançons de Guillermina Motta a la veu de Jordi Vidal

Guillermina Motta ha estat una de les principals figures del món de l'espectacle durant més de mig segle i, encara que retirada de platós i escenaris fa uns quants anys, el record perviu amb força. Cantant i cantautora, component de l'emblemàtic grup d'Els setze jutges, es va expressar majoritàriament en català, encara que també ho va fer en castellà amb la mateixa qualitat interpretativa, va fer cinema i televisió i va deixar el llegat inesborrable d'una carrera on va ser capaç de compatibilitzar la bellesa dels textos poètics cantats amb el llenguatge despendolat i divertit dels cuplets. Que la seva figura s'ha convertit en una llegenda és una bona prova el fet que Guillermina, com la Caballé o la Flores, té també el seu “imitador d'estrelles”, si és el cas Jordi Vidal, tenor de veu fina i delicada que es transviste i interpreta una àmplia antologia de peces que van merèixer ser cantades per la Motta.

L'espectacle, que es presenta al Teatre Condal en quatre funcions setmanals, es titula “ Guillermotta ”, títol que recorda el d'un dels seus discos “Guillermotta al país de les Guillermines”), i el fa acompanyat al piano per Jordi Cornudella , dirigits tots dos per Jordi Prat. El tenor interpreta poesia de Carner, Sagarra i molts altres vats catalans i de tant en tant esquitxa els textos lírics amb la introducció d'algunes cobles desopilants, així “Jo en amors sóc molt lleugera”, “Jo vull ser miss” o el famós cuplet “Remena nena”.

Diu Prat: “ens hem posat la perruca per ser ella, ens hem inventat una poció màgica, com la que es bevia ella a «Les Guillermines del rei Salomó», per convertir-nos en estrelles comemachos i també elegants chansonnieres. Ho hem fet perquè ens estimem la seva música, les lletres que mouen aquesta música i sobretot l'ànima que les va unir. Hem volgut no perdre el fil d'un temps i fer-ho nostre. I qui millor per fer-ho que en Jordi Vidal capaç de cantar en registres inesperats, de fer fintes vocals de traca i mocador, i alhora capaç de fer-te somriure, riure i plorar en dècimes de segon només amb una mirada o un gest. Sempre des de l'honestedat, sense paròdies estèrils. A «Guillermotta» Vidal es regira com peix a l'aigua o glaçó de gel a la coctelera. Passa per infinitat de registres. Està, com diem al nostre argot, que se'n surt. Al seu costat hem comptat amb un altre ésser talentós, Jordi Cornudella, pianista i director musical. Un tot terreny, sensible fins a la medul·la, que junts fan una parella de complicitat extrema. Divertida, tendra, seductora, íntima i 'petarda' quan cal”.

I, en efecte, es tracta d'un espectacle agradable, intimista, evocador i entretingut, en què no falta la participació del respectable quan Vidal baixa a la platea i distribueix roba interior entre els espectadors que es moren de riure, mentre abans o després els entendreix amb una nova cançó desbordant de lirisme.