Fer exercici com a eina per contrarestar els efectes de la diabetis

Fer exercici ajuda a minorar els danys de la diabetis @ep

Diferents estudis que s'han fet sobre la diabetis coincideixen en un aspecte. Fer exercici podria contrarestar els danys provocats per la diabetis. Això és perquè activa de forma natural el sistema encarregat de crear nous vasos sanguinis. És per això que cal afegir que aquesta malaltia destrueix els gots ja existents. Això ho han verificat els científics al ' The FASEB Journal '. A la capacitat del cos per crear nous vasos sanguinis se'l coneix amb el nom d' angiogènesi.

Federació Internacional de la Diabetis

Com pot contrarestar l'exercici els danys provocats per la diabetis?

A més de perjudicar els vasos sanguinis ja existents, la diabetis aconsegueix impedir que es desenvolupi el procés natural per generar nous vasos, d'acord amb experts del Centre de Biologia Vascular del Col·legi Mèdic de Geòrgia.

Ara els científics del Centre de Biologia Vascular del Col·legi Mèdic de Geòrgia tenen la primera prova que, davant de la diabetis, fins i tot una sessió de 45 minuts d'exercici d'intensitat moderada permet que més exosomes, paquets submicroscòpics plens de càrrega biològicament activa, lliurin directament a aquestes cèl·lules més de la proteïna, ATP7A , que pot posar en marxa l' angiogènesi .

La diferència marcada amb altres sistemes de lliurament biològic més eficients rau en el fet que la càrrega dels exosomes depèn directament de la seva procedència i el seu destí, esmenta el doctor Tohru Fukai, biòleg vascular i cardiòleg de l'MCG.

Tohru juntament amb la doctora Masuko Ushio-Fukai , qui és coautora de l'estudi, no tenen la certesa de quin és l'origen d'aquests exosomes, però, s'assegura que a un dels llocs on es dirigeixen és cap a les cèl·lules endotelials.

L'experiment es va basar en ratolins amb diabetis tipus 2 i alguns individus amb 50 anys de mitjana els quals es trobaven sans i van ser sotmesos a una sessió d'exercicis de cardio.

En una roda per als ratolins i una classe per als humans en finalitzar la prova es va trobar que els nivells d' ATP7A havien augmentat en els exosomes que es van unir a les cèl·lules endotelials, en tots dos casos.

Aquesta activitat no va tenir repercussions directes en el pes dels ratolins, però sí que es va notar un augment de la funció endotelial, així com en el factor de creixement endotelial vascular, el qual juga un paper important en l'angiogènesi.

En realitzar activitat física també es va veure reflectit un augment de l'antioxidant natural SOD3, així com l'alta càrrega de la proteïna ATP7A, que també és coneguda per lliurar-li el mineral coure a les cèl·lules.

La SOD3 funciona com un valuós antioxidant natural, el qual és produït per les cèl·lules del múscul llis vascular, puntualment a les parets dels vasos sanguinis d'aquest múscul. Igualment permet que es generin nivells sans d'espècies reactives d'oxigen o ROS , d'acord amb Infosalus .

Les ERO constitueixen un subproducte natural resultant de l'ús de l'oxigen i que forma un senyal cel·lular increïble que permet realitzar una gran varietat de funcions. Quan es té diabetis els alts nivells de sucre a la sang   augmenten també els nivells de ROS, que dificulten el procés de realitzar importants funcions normals.

Els doctors Fukai han pogut demostrar que els nivells d'ATP7A es redueixen quan hi ha diabetis. De la mateixa manera ara compten amb les proves acabades de trobar que els exosomes que es troben circulant en el plasma d'animals amb diabetis tipus 2 , atrofien a l'angiogènesi quan aquestes són col·locades sobre cèl·lules endotelials humanes.

Els científics esmenten que els exosomes sintètics, els quals s'estan analitzant com   instruments d'administració de medicaments, podrien aplicar-se algun dia com a "mimètics de l' exercici " , ajudant els pacients a generar novament vasos sanguinis, quan la diabetis ha afectat aquesta capacitat natural.

A més, en realitzar activitat física es contrauen els músculs, aquest moviment genera que s'alliberin exosomes a la sang.

S'estan realitzant estudis en què els exosomes com a biomarcadors aplicables en una gran varietat de malalties, com alguns tipus de càncer.