El drama d'Ucraïna en teatre: Em dic llibertat (La Gleva)

El drama d'Ucraïna en teatre: “Em dic llibertat” (La Gleva) @Pablo-Ignacio de Dalmases

Vivim un temps en què, malgrat la certa llunyania geogràfica que ens separa d' Ucraïna, no podem abstreure'ns de la tragèdia que s'està vivint allà a conseqüència de la invasió del seu territori nacional per l'exèrcit de la veïna Federació Russa, operatiu que està causant un patiment que no té nom als seus habitants i enormes perjudicis i destruccions al conjunt del país. La conseqüència més immediata ha estat la fugida de centenars de milers de persones que busquen refugis més acollidors i encara que la majoria s'han establert en alguns dels països veïns, d'altres han arribat a Espanya on ja s'havia establert amb anterioritat una petita colònia ucraïnesa.

Aquesta situació és reflectida diàriament a través dels mitjans d'informació, però no ha trigat a ser també assumida pel teatre. Tot va començar a partir de la iniciativa de muntar un espectacle públic al mig de Catalunya per tal de conscienciar la societat barcelonina al voltant de la tragèdia d'Ucraïna i dels seus habitants. I d'aquest espai públic ha passat a una sala, concretament a La Gleva , on es representa Em dic llibertat , un muntatge escènic sobre guió d'Olena Romaniuk, que ha dirigit Yana Tereshchuk i en què intervenen Lyubov Petlovana, Daria Tkachenko, Mykola Pashyn, Ostap Petrushchak i el nen Arina Vasylyk.

Es tracta d'un espectacle senzill fet per persones alienes al món de l'espectacle, però molt voluntarioses i que coneixen el problema en la seva dimensió exacta. Podem dir, doncs, que l'espectador es troba davant d'una dramatització senzilla i lineal de la història d'Ucraïna que subratlla cada moment de l'esdevenir d'aquest país a través de les intervencions dels intèrprets, de la paraula, d'algunes músiques i d'oportuns. fons sobre pantalla. Tots compleixen la seva feina amb el màxim esforç, de manera que supleixen la insuficient professionalitat amb la vocació de transmetre un missatge ben clar que tracta de suscitar la solidaritat del públic. I a fe que ho aconsegueixen, sobretot a jutjar per l'escena final de forta empremta patriòtica perquè interpreten un cant que vam deduir, atesa la reacció de la major part dels assistents que es van posar drets, era l'himne nacional ucraïnès.

Cal destacar la intervenció d'Arina, una nena de quatre anys que va posar la nota més humana en aquest espectacle d'acusat contingut didàctic, però alhora de forta tensió dramàtica.