Aragonès va arribar a la Presidència del Govern després de les eleccions del 14 de febrer del 2021, en què l'independentisme va ampliar la seva majoria absoluta al Parlament i va aconseguir la que han denominat com a majoria del 52% amb què va ser investit.
Tot i això, a mesura que ha avançat aquest primer any de mandat, la CUP s'ha anat distanciant de l' Executiu d' Aragonès , que ha hagut de buscar nous socis i ha acabat optant per una estratègia d'arribar a acords també amb el PSC i els comuns per tirar endavant els projectes de la legislatura.
DISTÀNCIAMENT DE LA CUP
L'acord d'investidura entre ERC i la CUP incloïa diverses mesures socials i econòmiques, com ara impulsar un pla pilot per a una renda bàsica universal i una energètica pública, un pacte que fonts del Govern asseguren que s'està complint "àmpliament" i molt per sobre del 25% que correspondria al primer any de legislatura.
Tot i això, qüestions com la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern , el projecte Hard Rock, la relació amb el Govern o la gestió de les vagues de professors han ampliant la distància amb els cupaires, cosa que es va certificar amb el rebuig a els Pressupostos de la Generalitat del 2022.
Per això, i malgrat que la CUP segueix defensant la necessitat que Aragonès se sotmeti a la qüestió de confiança que havien pactat, des de la Presidència de la Generalitat consideren que no té sentit fer-la si els cupaires segueixen sense donar estabilitat, com s'havien compromès a l'acord d'investidura.
Davant d'aquesta situació, Aragonès ha trobat el suport del PSC i els comuns per tirar endavant diversos projectes i decrets deixant una geometria variable amb CUP, socialistes i comuns que les fonts governamentals ja esmentades reconeixen que serà la manera de fer avançar la legislatura en els propers anys, encara que rebutgen aprovar amb el PSC grans projectes com uns futurs comptes.
D'aquesta manera, el Govern va aconseguir aprovar els pressupostos amb els comuns i els socis de l'Executiu van acordar amb el PSC la renovació de càrrecs dels òrgans estatutaris caducats, i es va tornar a visibilitzar amb la proposta de reforma de la Llei de política lingüística per fer davant la sentència del 25% de castellà, que van presentar PSC, ERC, Junts i els comuns , encara que Junts s'ha despenjat i cal veure com s'acaba resolent aquest assumpte.
RELACIÓ AMB JUNTS
A més dels equilibris per aconseguir els suports parlamentaris, tampoc ha tingut fàcil la relació amb Junts , els seus socis de govern, que ha passat per diversos moments de crisi aquest primer any: des de les negociacions després de les eleccions --Junts va arribar a rebutjar a dues ocasions la seva investidura- a xocs més recents com l'acord sobre el català o la gestió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, de l'escó de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà .
El moment de més tensió entre els socis del Govern va ser quan el president va rebutjar la delegació proposada per Junts per a la taula de diàleg en no estar composta exclusivament per membres de l' Executiu , fet que va provocar que Junts no participi en aquesta taula, així com l'acord de Pressupostos amb els comuns que va avivar la crispació entre les dues formacions.
A més, a l'horitzó s'entreveuen nous escenaris que poden desgastar aquesta relació: primer, l'elecció de Borràs com a presidenta de Junts, que s'ha caracteritzat per ser una de les dirigents del partit més crítiques amb ERC , i després, l'auditoria de l'acord del pacte del Govern que prepara la seva formació i la possible inhabilitació de la presidenta del Parlament per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
DEL DIÀLEG A LA CONGELACIÓ
Una altra carpeta que pot continuar aprofundint les discrepàncies entre els socis del Govern és la relació amb el Govern de Pedro Sánchez, i és que Aragonès va arribar a la Presidència de la Generalitat amb la taula de diàleg i l'aposta per la negociació amb el Govern com a principal bandera i va mantenir aquesta via malgrat les reticències que genera tant a Junts com a la CUP .
Els indults als presos de l'1-O, la primera reunió amb Sánchez a La Moncloa i la recuperació de la Comissió Bilateral van ser els primers signes del restabliment de les relacions entre els dos governs, que es va consagrar amb la reunió de la taula de diàleg 15 de setembre a Barcelona, on es van conjurar a iniciar la negociació per resoldre el conflicte català sense terminis i amb discreció.
Però el 2022 el camí del diàleg s'ha anat complicant i el primer senyal va ser que la segona reunió pública de la taula, que tots dos governs es van comprometre a reunir a principis d'any, no ha acabat arribant.
Així, la irrupció del cas d'espionatge a líders independentistes ha acabat de torçar el diàleg, ja que la Generalitat considera que el Govern no està donant les explicacions necessàries sobre aquest assumpte ni està assumint responsabilitats, per això ha minimitzat les relacions amb l'Executiu de Sánchez , ha donat per congelada la taula de negociació fins que no es resolgui el cas Pegasus i ERC ha advertit que pot deixar de donar estabilitat al Congrés.
Tot i això, Aragonès i ERC mantenen la via del diàleg com la prioritària, encara que defensen la necessitat que hi hagi resultats visibles per continuar apostant en aquesta legislatura per aquesta taula de negociació.
Escriu el teu comentari