“Talla el cable vermell”: la improvisació sobre l'escenari (Apolo)

El que passa sobre l'escenari d'una sala teatral no sempre respon als esquemes tradicionals. També hi ha espectacles rupturistes, que fan fallida les normes consuetudinàries i intenten atreure l'atenció del públic amb recursos que alguns poguessin considerar heterodoxos. En realitat, tot pot ser conceptuat com a vàlid si l'espectador ho accepta i quan acaba la funció surt satisfet. Cosa que va passar, almenys la nit de l'estrena, amb el públic que omplia l'aforament del teatre Apolo i que ens va semblar sens dubte també força diferent de l'habitual. Molts espectadors joves, individualment o en parella, i amb una manifesta predisposició a participar en les propostes que se'ls foren formulant els intèrprets-animadors.

Perquè ”Corta el cable rojo” és en realitat un espectacle d'animació la columna vertebral del qual rau en la improvisació. Dels actors que hi participen i del públic, que és requerit reiteradament pels primers bé a proposar temes o paraules, bé a incorporar-se a l'escenari per interactuar amb els professionals. La idea va ser obra de Carlos Ramos, un enginyer informàtic que va concebre aquest tipus de xou participatiu fa una mica més de deu anys i que sembla que ha anat presentant a diferents ciutats, amb particular acceptació a Madrid, abans de recalar al Paral·lel barceloní.

Vet aquí alguns dels jocs que ocupen els noranta minuts: entre dos actors expliquen una història basada en els suggeriments del públic i dient una paraula cadascun alternativament, sembla impossible i això és el que es busca; dos espectadors intenten fer els efectes de so de l'escena que desenvolupen els actors i de vegades ho fan bé i és molt divertit, però de vegades ho fan malament i encara és millor; amb un fons musical, els actors canten una cançó a algú del públic després de preguntar-li les seves aficions i professió, atents a la coreografia; una altra escena comença normal, però en el seu desenvolupament caldrà anar canviant amb nous estils de cinema, teatre o musical proposats pel públic i així l'escena de sobte pot haver de seguir com a cinema de terror, tragèdia grega o reggaetó.

No hi ha dubte que la proposta és original i si l'espectador entra en el joc sens dubte es divertirà, cosa que va passar a la premier. Això és teatre? No ho tenim gaire clar, encara que en tot cas cal reconèixer que sí que és espectacle.