Càritas demana que les ajudes arribin a més gent i que sigui fàcil sol·licitar-les

El context actual (crisi post pandèmica, pujada de preus a nivell mundial i inflació, entre altres) castiga encara més les persones i les famílies més vulnerables. Per tal d'intentar arribar a final de mes, cosa que no sempre aconsegueixen, han de demanar ajudes, com la renda garantia de la ciutadania (RGC), l'ingrés mínim vital o l'ajuda de 200 euros anuals que fa pocs dies va anunciar que posava en marxa el govern espanyol. Això, però, és insuficient i, a més, Càritas denuncia que els tràmits necessaris per accedir-hi són feixucs. L'ONG eclesiàstica, doncs, reclama que s'ampliï la cobertura d'aquestes prestacions i que se simplifiqui la burocràcia per accedir-hi.

En un comunicat, Càritas denuncia que l’any passat només el 28% de les persones en situació de pobresa severa a Catalunya, menys d'un terç, van rebre la RGC. "Fa temps que reclamem que augmenti la xifra de ciutadans a la que arriba, però és complicat", explica a Catalunya Press Mercè Darnell, cap del Programa de Necessitats Bàsiques de l'organització. Càritas forma part de la comissió de la Generalitat que aborda qüestions socials, però Darnell diu que "els tràmits són lents". Tot i que el 2017 es volia garantir "uns mínims d’una vida digna per a tothom" Càritas apunta que això no s’està assolint".

"El preu dels aliments no para de pujar, l'habitatge és inassumible, les factures.... I tot i que hi ha gent que rep ajudes per part de les institucions, encara ens necessiten. Aquestes prestacions han de pujar, perquè sinó molts d'ells no arriben a fi de mes, no pot ser que hagin de triar entre pagar el pis o omplir la nevera", diu Darnell.

LA BUROCRÀCIA HO COMPLICA TOT

La responsable de Càritas posa l'accent en la dificultat dels tràmits que cal fer per accedir a les ajudes. "Quan algú demana la renda garantida de la ciutadania es troba que li demanen l'ingrés mínim vital. Cal temps i no és fàcil", denuncia Darnell, que diu que Càritas vol "harmonitzar la renda garantida i l'ingrés mínim vital. Voldríem que existís una oficina on fos possible fer tots els tràmits, entregar la documentació i assegurar-se que rebran les prestacions".

A aquestes dues ajudes, cal afegir la que ha aprovat el govern espanyol recentment. Sense suport, diu Darnell, la situació es converteix en "un infern".

COBERTURA ALS IMMIGRANTS

Darnell inclou els immigrants que no tenen permís de residència, però que estan empadronats a Catalunya en el grup de població al qual, considera, s'hauria d'incloure en aquestes cobertures socials. "Molts d'ells viuen en habitacions rellogades, pagant entre 400 i 600 euros i no tenen dret a moltes ajudes que podrien rebre. A Euskadi, per posar un exemple, la situació és molt més senzilla", apunta la responsable del Programa de Necessitats Bàsiques.

Per tot això, la delegació catalana de l'ONG reclama a les administracions "celeritat en la solució d’aquestes necessitats per tal que la RGC esdevingui un instrument real de protecció social per a tota la ciutadania". 

LA TAXA DE POBRESA SUPERA EL 25%

Aquesta demanda apareix alhora que es publiquen les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que situa la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya en el 25,9%.

L'enquesta recull les condicions de vida en el moment de l'entrevista, mentre que els ingressos, les prestacions socials i la intensitat a la feina fan referència al 2020. Un 32,9% dels enquestats declara no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 700 euros (33,4% el 2020), i un 27,8% diu que no es pot permetre una setmana de vacances a l'any (30,6% el 2020).

La privació que ha experimentat el "major augment" ha estat la relativa a la capacitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, 6,5 punts percentuals més respecte del 2020 (passa del 9,4% el 2020 al 15,9% en 2021).

Així mateix, ha augmentat el nombre de persones que viuen a llars i afirmen arribar amb facilitat o amb certa facilitat a final de mes: el 57,4% de la població el 2021, mentre que era del 54,9% el 2020.