El TSJC considera que el suïcidi d'un empleat del Banc Sabadell va ser un accident laboral

Beatriz Pérez.- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut avui en una sentència que el suïcidi d'un treballador de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), avui Banc Sabadell, l'any 2011 va ser un "accident laboral ". Així, el jutge ha considerat que l'únic motiu que va portar a ESO a suïcidar-se va ser la pressió soferta en el seu treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari.

El Tribunal ha desestimat així els recursos presentats per la Mútua Asepeyo i el Banc Sabadell (que neguen la relació entre la decisió del treballador de llevar-se la vida amb el que ha passat a la feina) i, d'aquesta manera, confirma el dret de la vídua i el fill del mort, representats per la cooperativa Col·lectiu Ronda, a percebre (a més de la pensió de viduïtat i orfandat) una indemnització a preu fet, per una sola vegada, de sis mensualitats.

L'advocat Miguel Arenas, membre del Col·lectiu Ronda, explica que aquesta sentència suposa un "reconeixement explícit que els treballadors poden patir, com a conseqüència de la seva activitat laboral, lesions de caràcter físic i mental". Aquestes últimes, afegeix, són les ocasionades pels riscos psicosocials, és a dir, "les que deriven de l'organització del treball i que tampoc es respecten per part de molts empresaris".

ANTECEDENTS

Com explica Arenas, E.S.O. treballava per a la CAM des de 1998 i, en diverses ocasions, va rebre felicitacions per part de la directiva per la seva "bon fer". No obstant això, en un moment determinat, un client de la CAM li va demanar que li facilités informació relativa a una persona a la qual pretenia llogar-li un immoble, cosa a la qual E.S.O. va accedir consultant el fitxer de morosos sense que aquesta tercera persona hagi autoritzat tal accés.

La utilització d'aquella informació, afegeix Arenas, "tenia la finalitat de desacreditar aquesta tercera persona, membre d'algun partit polític, sense guardar cap relació amb l'objecte de la consulta".

Passat el temps, la direcció de la CAM va tenir coneixement del fet al qual es va prestar E.S.O. i, en un escrit del 2011, va iniciar un procediment sancionador en què ha assenyalat que "aquest comportament irregular podria oferir a l'entitat greus perjudicis de conformitat amb el preveu la legislació vigent en aquesta matèria (LOPD)" i que podria constituir "faltes laborals molt greus".

El treballador va efectuar d'pròpia mà un escrit d'al·legacions en què ha lamentat "profundament" els fets, assenyalant que va actuar sempre de bona fe, en interès comercial de la CAM. A continuació, E.S.O. va consultar un advocat (que no era del Col·lectiu Ronda), el qual va informar que la seva actuació tindria "conseqüències molt greus, que li acomiadarien, que hauria d'assumir la responsabilitat civil i fins i tot que podrien derivar accions de caràcter penal", com explica Miguel Arenas.

E.S.O., no podent aguantar la pressió ni el sentiment de culpa davant la seva família, va decidir llevar-se la vida llançant-se a les vies del metro de l'estació de Joanic (Barcelona).

El sorprenent és que, en dates posteriors, quan la seva vídua i fill gran van comparèixer a l'oficina on E.S.O. va treballar, se'ls va comunicar a tots dos que l'expedient sancionador iniciat s'havia resolt amb una simple "amonestació verbal".

"ABSOLUTAMENT DESPROPORCIONAT"

L'advocat Miguel Arenas ho té clar: "No tinc cap dubte que qui 'va empènyer' a la vies del tren va ser l'empresa, avui Banc de Sabadell, amb la seva lamentable fustigació respecte a E.S.O.". En la seva opinió, era "absolutament desproporcionat" incoar un expedient disciplinari per faltes molt greus "si només ho anaven a sancionar amb una amonestació verbal".