Presentació oficial del Grup de Periodistes Pi i Margall

El Grup de Periodistes Pi i Margall s’ha presentat públicament, aquest dijous, a Barcelona per a convertir-se en una entitat de trobada i referència pels periodistes i escriptors que comparteixen una mateixa ideal del periodisme seriós, rigorós, documentat i crític que es realitza a Catalunya.

L’associació promou un model comunicatiu reflexiu, coherent, plural i de qualitat, tant en l’àmbit públic com en el privat, i aposta per facilitar la convivència entre els catalans i d’aquests amb la resta dels espanyols.

A l’acte de presentació han intervingut el president d’honor de l’entitat, Tomás Guasch, el periodista i escriptor Arcadi Espada i el president del Grup de Periodistes Pi i Margall, Sergio Fidalgo.

Fidalgo ha començat l’acte fent allusió als atacs que l’associació va rebre ahir a les xarxes socials, quan es va fer pública la seva presentació. Alguns internautes van qualificar als membres del Grup de Periodistes Pi i Margall com a “botiflers”, “persones amb cognoms falangistes” o “els quatre fatxes de sempre”. El president de l’entitat, a més a més, ha volgut recordar alguns episodis abusius dels mitjans de comunicació a Catalunya, com l’entrevista a Carles Sastre a TV3 o la publicació d’una conversa privada entre l’editora i membre del grup de periodistes Miriam Tey i el filòleg Ferran Toutain, que varen ser espiats pel periodista Màrius Serra, qui va revelar el contingut del que parlaven i va aconseguir que el diari Vilaweb recollís la informació.

Fidalgo ha posat de manifest que el que pretén l’associació és la reivindicació activa de la “convivència i la concòrdia entre catalans” que el nacionalisme ha posat en risc. El periodista considera que “la prensa és un camp de combat”, per la qual cosa ha posat de relleu la necessitat que els professionals de la informació es facin visibles davant “els abusos dels mitjans públics de tots els catalans”.

El periodista i escriptor Arcadi Espada, per la seva banda, ha denunciat amb contundència que “tots els nacionalismes, el català per descomptat també, s´çon una mentida i el periodista treballa sobretot amb la veritat”, en allusió a les pràctiques habituals entre els mitjans de comunicació catalans. Espada ha explicat que el paper dels professionals de la informació és rellevant a la situació política catalana, i en aquest sentit ha lamentat que “molts periodistes catalans han traït l’ofici i la democràcia”.

El periodista ha denunciat també la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya “tant els públics com els privats”, entre els quals, segons Espada, “no té gaire sentit fer cap distinció”. En aquesta línia, ha subratllat que molts diaris, ràdios o televisions “no sobreviurien a la intempèrie del mercat si no existís un poder al qual han promès submissió”.

L’entitat s’ha fixat com a objectius, entre altres, la realització d’un informe de la situació o estat de la premsa anual, la concessió d’un premi que reconegui la tasca d’un periodista o mitjà de comunicació que comparteixi les finalitats de l’associació així com la creació d’una sèrie de fòrums, seminaris i simposis.