Sergio Fidalgo

La meva maleïda mala sort

És trist que m'hagi tocat viure en la meva època de maduresa intel·lectual la millor etapa del Futbol Club Barcelona. Per què no he pogut gaudir en tota la seva immensitat aquestes meravelloses ratxes dels culers en què guanyaven una Lliga cada catorze anys i que quan aconseguien una Recopa semblava que havia arribat la fi del món?

Linxar el dissident

Miriam Tey va decidir anar a Londres per assistir a una conferència de Carles Puigdemont, la qual cosa demostra la seva valentia, perquè s'ha de tenir valor per desafiar el sopor i al tedi d'una xerrada del president per accident. Però ella té la gosadia que a mi em falta i va pensar que calia escoltar el que el 'líder' de Junts pel Sí deia i, si el contingut ho propiciava, preguntar.

Sergio Fidalgo: "Els pericos sobreviuríem a una Guerra Nuclear"

CatalunyaPress.- Sergio Fidalgo presenta el 14 d'abril (19.15 hores) el seu últim llibre, 'Guasch, Piera i Julià. El trident blanc i blau' (Ed. 23 perico) a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10).

Bandereta tu ets gualda...

Un mai ha estat molt marcial. Si hagués hagut de fer el servei militar segur que no hi hauria marcat el pas correctament en cap desfilada. Les crides a l'ordre que m'hagués portat per la meva poca traça haurien estat llegendàries i m'hauria convertit en la riota de qualsevol caserna en el qual hagués estat. No vaig vestir uniforme causa de la meva miopia i l'exèrcit espanyol va guanyar en tranquillitat i en eficàcia. 

Els "valors" del Barça

Que el Barça és un club molt poderós es veu en la seva relació amb la justícia. Si qualsevol de vostès, benvolguts lectors, hagués comès la millèsima part de les presumptes abusos que presumptament han fet els presumptes futbolistes o presumptes directius culers que estan presumptament passant en els últims mesos pels jutjats, ja estarien a la garjola, incomunicats i pastilla de sabó en mà. 

Les cagarrines de Galca

Fins dijous 3 a la nit, després d'escoltar la seva roda de premsa després de la humiliant derrota contra el Betis, no tenia clar si Galca era un tècnic adequat per al RCD Espanyol. Després d'escoltar les seves excuses de mal pagador crec que ja triguen a destituir-lo. No vull un entrenador que s'amaga en els virus per justificar el mal joc del seu equip.

Claudio Biern: "D'Artacán i David el Gnomo donaran el salt a la gran pantalla"

Claudio Biern és el president de BRB Internacional, l'empresa d'animació creadora de grans èxits televisius com 'Willy Fog' o 'D'Artacán'. Encara que prèviament van portar a Espanya les sèries que han marcat la infància de diverses generacions d'espanyols, com ' marc ',' Heidi 'o' Mazinger Z '. Té clar que els nens han passat de ser espectadors passius a "veure el què volen, quan volen i com volen" i que els bancs espanyols han d'aprendre "a veure on són els diners, han de confiar en la indústria de l'entreteniment".

Per llegir una estona ...

En comptes d'omplir-los el cap amb els meus pensaments sobre futbol o política, avui prefereixo recomanar uns quants llibres, que un és variat a l'hora de picar lectures. Començaré amb la primera novel·la d'un escriptor que porta anys foguejant-se a la sorra dels relats curts, una autèntica acadèmia per als que volen dedicar-se a això d'ajuntar lletres i intentar que algú els llegeixi.

No deixen ni als morts en pau

Una persona pateix una d'aquestes tragèdies quotidianes que poden quedar en un ensurt, però que de vegades es converteix en una gran desgràcia. Un ciclista atropella Muriel Casals i el que podria haver estat una lesió sense més importància ha acabat amb la mort d'un referent polític i cultural per a mitja Catalunya. Queda una família trencada pel fatal desenllaç i un nodrit cercle d'amics que es pregunten el "per què?" d'un drama inesperat. La mort és així, ens pot arribar en qualsevol moment i només queda intentar consolar els seus en aquests moments difícils.

Ser culer i masoquista

Una de les meves grans dubtes existencials és les milers de rajoles de antiàcids que s'han de consumir al Camp Nou després de passar el minut 17'14 ''. Cada vegada que una part de l'estadi blaugrana converteix l'estadi culer en una caixa de ressonància del secessionisme em pregunto què pensaran les dotzenes de milers de barcelonistes no independentistes... 

Julio Iglesias és de l'Espanyol

L'Espanyol és el club més "julioiglesià" de l'univers, i no pel "i ho saps", sinó pel "la vida segueix igual". Ja pot ser l'amo del club un català, un xinès o un venusià. El club juga, al febrer, l'enèsima "final". Cada tres mesos tenim un partit en què el futur de la institució està en el ràfec.

Presentació oficial del Grup de Periodistes Pi i Margall

El Grup de Periodistes Pi i Margall s’ha presentat públicament, aquest dijous, a Barcelona per a convertir-se en una entitat de trobada i referència pels periodistes i escriptors que comparteixen una mateixa ideal del periodisme seriós, rigorós, documentat i crític que es realitza a Catalunya.

Laura Freixas: "Cal fomentar el diàleg entre cultures i llengües a Catalunya"

Sergio Fidalgo.-  'Genealogies creuades' és l'última iniciativa del Centre Lliure d'Art i Cultura (CLAC): un cicle de conferències coordinat per l'escriptora Laura Freixas en el qual participen, a part d'aquesta autora, Lluís Maria Todó, Justo Navarro i MercèIbarz. A l'equador del projecte la seva impulsora explica les claus d'unes xerrades que busquen "estendre ponts" i facilitar la comunicació entre les dues principals comunitats culturals que conviuen a Catalunya.

Ferran Monegal: "TVE i TV3 han perdut la fiabilitat informativa en un temps rècord"

Sergio Fidalgo.- Ferran Monegal (Barcelona, 1948), un dels crítics televisius més respectats d'Espanya, creu que el millor del 2015 des d'un punt de vista de la petita pantalla ha estat "la consolidació de La Sexta" com "cadena de referència informativa" i denuncia el "desprestigi de les cadenes públiques", sobretot "TVE i TV3" per haver-se transformat en "aparells de propaganda".

ELS PERIQUITOS SOM UNS 'KILLERS'

A la premsa esportiva catalana es produeix cada "x" anys un curiós fenomen. Quan el Barça li fica a l'Espanyol un carro de gols, li plouen els elogis a l'equip blanc i blau. "Deixa jugar", és "valent", "surt a per totes", "va jugar sense complexos" i altres perles similars. En canvi quan aconsegueix puntuar contra els culers es produeix un fet paranormal. Els futbolistes pericos passen a ser "violents", van aconseguir el bon resultat "per la passivitat de l'àrbitre", per "el seu joc subterrani" i per "no respectar el contrari".

CATALUNYA, DE FRENOPÀTIC

Que la llista encapçalada per Gabriel Rufián hagi aconseguit nou diputats és digne del mític còmic underground 'Don Vito i la revolta al frenopàtic'. Per molt que pesin les lleialtats de partit, que el cap de llista més ridícul de la Catalunya contemporània hagi aconseguit un resultat tan notable indica que alguna cosa falla en el nostre sistema polític.

ESPERANT EL MÍSTER MARSHALL PERICO

En el RCD Espanyol tot està a expenses que el nou Míster Marshall perico, Chen Yansheng, aparegui passat festes per Barcelona perquè Daniel Sánchez Llibre i els seus mariachis li cantin el "us rebem xinesos amb alegria, olé meva mare, olé meva sogra i olé la meva tia ". Serà preciós i espero que al web del club ens ofereixin aquest emotiu moment.

UNA VIDA DE PEL·LÍCULA

En una Catalunya en blanc i negre, en el qual s'estan debatent una i altra vegada els mateixos debats que fan vuitanta anys, amb una Generalitat embogida, i amb l'objectiu final de no arribar enlloc, dóna gust trobar un llibre tan enriquidor com 'Comte Harry Kessler. Diari 1893-1937' (Llibres de Vanguardia).

L'ESPANYOL I L'ESPERIT DE DUCKADAM

L'esperit de Duckadam, el mític porter que tanta alegria va repartir entre els que volem per costum les derrotes del Barça, s'ha instal·lat al RCD Espanyol. Els directius del club perico han destituït a Sergio González i han apostat per Constantin Galca que en el banqueta del Steaua de Bucarest va guanyar tots els títols del seu país la passada temporada: Lliga, Copa i Copa de la Lliga.


El Roto: "La relació entre Catalunya i la resta d'Espanya és una catifa ben lligada, no la destrossem"

Sergio Fidalgo.- Andrés Rábago (Madrid, 1947), és un triple artista que sota les personalitats de Rábago, Ops i El Roto ha anat modulant la seva carrera plàstica i gràfica. Els seus treballs més coneguts, per la repercussió del medi, els ha publicat a El País, diari en el qual cada dia exerceix de "vehicle de comunicació" que "canalitza" les idees "útils" que "estan en l'ambient". Fa uns dies va participar al costat d'Ignacio Vidal-Folch en un acte del Centre Lliure d'Art i Cultura (CLAC) per mostrar el seu amor i la seva inclinació a Catalunya i, sobretot, a Barcelona.

Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH