L'Audiència Nacional investiga si l'ANC ha estat "impulsora" de les mocions de suport a la resolució independentista

 

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha demanat a la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra que li proporcionin informació sobre els estatuts, finançament i activitats dutes a terme per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres associacions de Catalunya amb l'objectiu d'aclarir si han estat "impulsores i promotores" de la tramitació de les mocions de suport a la resolució independentista del Parlament.

En un acte, a què ha tingut accés Europa Press, el magistrat accepta una sèrie de diligències sol·licitades per la Fiscalia per possibles delictes de sedició i rebel·lió i reclama a les Forces de Seguretat la llista d'ajuntaments que hagin aprovat mocions de suport a la resolució I / XI del Parlament, que va anul·lar el Tribunal Constitucional (TC).

Moreno vol saber la forma en què les propostes van ser inclosa en l'ordre del dia de les corresponents sessions plenàries, les seves dates i si facultaven els alcaldes a dur-les a terme executant els "actes pertinents".

A més, pregunta quins partits van donar suport les mocions i el sentit dels informes emesos pels secretaris i interventors dels consistoris.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció 2 ha demanat a més informes sobre l'ANC, l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que "sembla que són les promotores" de les mocions.

En concret, demana els seus estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament, mentre que inquireix si l'Ajuntament de Deltebre (Tarragona) es troba integrat en aquestes organitzacions.

En relació amb la moció de suport aprovada el 9 de desembre per l'Ajuntament de Vic (Barcelona), ordena demanar del secretari del consistori una còpia de la gravació de la sessió o el document en un altre format de les intervencions de cada un dels edils que es van posicionar respecte a la "urgència" de la proposició.

ESTRATÈGIA CONCERTADA PER INCOMPLIR LA LLEI

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha advertit de la "il·legalitat" de la resolució parlamentària i va demanar saber si va ser una iniciativa aïllada o respondre, "com tot apunta, a una estratègia planificada o concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".

En el seu informe, datat el 22 de gener, el departament que dirigeix Javier Zaragoza va defensar la competència de l'Audiència Nacional per conèixer els delictes contra la forma de Govern, que inclou "l'execució d'actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la finalitat o el propòsit dels mateix sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori, en aquest cas la comunitat autònoma de Catalunya".

El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'alçament violent i públic per tal de declarar la independència d'una part del territori nacional".

El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, persegueix "l'alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".