Diego Torres, exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Institut Nóos, reprèn a les 9.15 hores el judici pel cas Nóos. El seu interrogatori es preveu llarg i, segurament es prolongarà durant diversos dies.
En concret, la Fiscalia Anticorrupció reclama per a l'acusat 16 anys i mig de presó -petició que Mans Netes s'eleva a 22 i mig- per posar en marxa, al costat del exduc, una estructura "buida de contingut real" i "un embolic de facturació fictícia" per apoderar-se dels més de sis milions d'euros que van obtenir de Balears, Comunitat Valenciana i Madrid.
Per a això, segons el fiscal Pedro Horrach, van utilitzar l'Institut Nóos com a epicentre de la trama, al qual van manejar "al seu capritx" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".
Torres nega, però, que l'entitat liderada per ambdós portés a terme activitats il·lícites no relacionades amb els seus objectius fundacionals, i que als fons públics percebuts se'ls donés una destinació irregular. És més, defensa que la Casa Reial estava al corrent de tots els negocis que Nóos duia a terme amb les administracions.
De fet, en un dels nombrosos escrits presentats al llarg de la instrucció de la causa, la defensa de Torres assegura que des de l'Institut "mai es va fer res sense abans haver informat" l'exsecretari de les Infantes, Carlos García-Revenga, "ia la Institució que ell representava i que ho autoritzava tot, ja que en cas contrari res s'escometia".
Després de la declaració de Torres al judici, es preveu que comparegui Urdangarin, mentre que queda en l'aire la data en què seran interrogats els altres dos acusats que resten per deposar: la Infanta Cristina i l'advocat Salvador Trinxet. Davant la incertesa al voltant de com transcorreran les declaracions, el tribunal ha habilitat la primera setmana de març, de ser necessari, per continuar amb els interrogatoris.
Cal recordar que Torres va ser citat per primera vegada a declarar el 11 juliol 2011 -una compareixença inicial en què va desvincular a Urdangarin-, quan les sospites dels investigadors van començar a planar sobre l'activitat de l'entitat i encara havia de fer aflorar tot un rosari de presumptes irregularitats al voltant de la gestió de Nóos. Indagacions que, quatre mesos després, van portar a registrar la seu de l'entitat i de l'entramat societari creat al seu voltant.
Al llarg de la instrucció, el processat ha aportat nombrosos correus i documents amb l'objectiu d'acreditar que la Casa Reial estava al corrent de les activitats de Nóos. De fet, en el seu escrit de defensa va arribar a proposar que declarin en el judici el rei Felip VI, el rei Joan Carles, la reina Sofia, la infanta Elena, el seu exmarit Jaime de Marichalar, Pilar de Borbó i la princesa Irene de Grècia i Dinamarca. La petició va ser finalment desestimada.
UTILITAT DELS FÒRUMS DE BALEARS I VALÈNCIA
Sobre les cimeres sobre turisme i esport que van tenir lloc a Palma i València, entre altres esdeveniments, pels quals Nóos va percebre fins a 6,2 milions d'euros, Torres assegura que "responen totes elles a una necessitat real, estant àmplia i prolixament justificada l'oportunitat i bondat de la seva realització ".
"No és cert que Nóos fos contractat per cosa diferent de la realitat dels seus projectes propis, que responien a una realitat prèvia perquè eren intrínsecament d'interès ia més tenien, com en efecte van tenir, 1 estraordinario impacte de tot punt positiu", incideix l' respecte l'advocat de Torres, qui nega així mateix que els preus fixats per l'entitat liderada per tots dos exsocis perquè les administracions patrocinasen seus projectes estiguessin "fora de mercat", com postula la Fiscalia.
La defensa de Torres sosté que les institucions públiques "no van contractar la prestació d'un servei", sinó que del que es tractava era de "patrocinar el nou projecte de l'Institut Nóos i així ho van decidir, perquè sense lloc a dubte de sort alguna els era i va ser fart beneficiós des de qualsevol prisma possible ".
LES EMPRESES DE L'ENTRAMAT
El fiscal subratlla com per defraudar a les institucions públiques tant Urdangarin com Torres fixaven preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i posteriorment simulaven treballs ficticis a mercantils de l'entramat. Fons que acabaven així en mans d'empreses controlades pels dos acusats.
Es tracta de Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon, Virtual Strategies SL, Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management, mercantils de les que eren propietaris i administradors i que, al costat del propi Institut Nóos, han centrat el focus d'atenció de les investigacions.
ELS FONS QUE LES ADMINISTRACIONS VAN PAGAR A NÓOS
El fiscal Horrach detalla de forma detallada com aquestes entitats es van fer amb els 1,2 milions d'euros que va costar el conveni per a la celebració del primer Illes Balears Fòrum (2005); els 1.085.000 del segon (2006); els 54.520 euros pagats a Nóos pel Govern balear per al seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears - Banesto; els 174.000 que va pagar la fundació pública Illesport per la creació de l'oficina del projecte d'aquest equip esportiu; i els 116.566 de l'Ibatur per l'elaboració de material promocional de l'Illes Balears.
Així mateix, desplega les suposades irregularitats que van envoltar al pagament de 1.044.000 milions d'euros públics per cadascuna de les tres edicions dutes a terme l'esdeveniment València Summit, i al de 382.000 euros que va percebre Nóos per la celebració d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc. Finalment, detalla en el seu escrit com l'Institut presidit per Urdangarin va cobrar 114.000 euros de la Fundació Madrid 16 per preparar la candidatura olímpica de la capital en 2016, treballs que finalment no es van dur a terme.
Escriu el teu comentari