La UE acorda retornar a Turquia els refugiats que arribin a Grècia

 

L'acord que han assolit els caps d'Estat i de Govern de la UE amb el primer ministre turc Ahmet Davutoglu, consisteix en deportar Turquia a "tots els immigrants" -inclosos els sirios- que arribin a la UE a través d'aquest país a canvi que els Estats membres resituïn a un nombre equivalent de refugiats ja assentats a Turquia.

Les dues parts, però, hauran de "treballar en els detalls" de l'acord en els pròxims dies, amb l'objectiu de concretar el seu contingut d'aquí a la pròxima cimera europea, prevista per als dies 17 i 18 d'aquest mes de març, segons han anunciat en una roda de premsa conjunta Davutoglu i els presidents del Consell europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

El document és el resultat de dotze hores de negociació a Brussel·les entre els Estats membres i amb el primer ministre Davutoglu, que ha participat en un dinar amb els Vint, però que no ha intervingut en el debat final per segellar el text.

Malgrat que es tracta d'un principi d'acord en el polític, que deixa obertes qüestions tècniques i jurídiques, els líders asseguren en la seva declaració que l'acord de deportar tots els migrants que arriben des de Turquia s'aplicarà a tots els que arribin "des avui".

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha advertit en una roda de premsa la final de la cimera que tots aquells immigrants que arribin "de manera il·legal" a Grècia "no seran part del programa de reubicació", el que limitarà molt les seves possibilitats de rebre asil a la UE.

L'objectiu, ha afegit, és combatre l'activitat de les màfies que trafiquen són immigrants i deixar clar que només serà possible romandre a la UE si s'arriba per vies legals d'entrada.

Perquè la devolució d'un demandant d'asil a un tercer país sigui compatible amb el dret internacional, cal que aquest país, Turquia en aquest cas, sigui considerat com 'país segur'. Es tracta d'una noció que "no existeix com a possibilitat" a nivell de la UE, però que sí es dóna a nivell bilateral en el cas de les relacions entre Grècia i Turquia.

Tusk ha reconegut que s'ha de ser "molt caut" amb la iniciativa, ja que hi ha "aspectes legals" que han de ser aclarits, encara que ha recalcat que hi ha un clar consens en la "essència" de l'acord.

"És una mesura legal", ha tancat, per la seva banda, Juncker, que ha explicat que la directiva d'asil recull la possibilitat de "no atendre" una sol·licitud d'asil si el demandant arriba des d'un tercer país considerat "segur". Amb tot, ha apuntat que Turquia haurà de procedir a certes "modificacions en la seva legislació" per complir amb aquesta noció.

El compromís que ha de ser perfilat en els pròxims dies recull de nou el compromís de desemborsar 3.000 milions d'euros per ajudar a Ankara atendre els més de 2,7 milions de refugiats en el seu territori i apunta la possibilitat de sumar a aquest esforç "fons addicionals".

La proposta turca, recolzada per Alemanya, Països Baixos i Brussel·les, apuntava la necessitat de 3.000 milions més per a 2018, encara que aquesta xifra no ha quedat recollida en el text final.

Sobre aquest assumpte, Davutoglu ha subratllat que "Turquia no demana diners a ningú" i que els fons que reclama són per als refugiats en campaments al país, als quals el Govern turc ja ha destinat "10.000 milions de dòlars".

"El nostre objectiu és desincentivar la immigració il·legal i evitar l'activitat de les màfies. (També) és un objectiu humanitari, no volem veure més dones i nens morint en els nostres mars", ha descrit el primer ministre turc.

El representant turc ha volgut veure el resultat d'aquesta cimera com la prova d'avenços en la "integració" de Turquia a la Unió Europea, alhora que ha apuntat el compromís de la UE d ' "accelerar" el procés per obrir nous capítols en les negociacions d'adhesió.

Els compromisos esbossats en la declaració de la cimera recullen, així mateix, la disposició per "accelerar" el 'full de ruta' per retirar l'exigència de visats als nacionals turcs "com a molt tard a finals de juny de 2016", i no en octubre com es preveia inicialment.

El president francès, François Hollande, ha avisat que per acabar amb la política de visats cal que "es respectin els criteris (exigits), i són 72".

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

La declaració, però, tot just fa referència a la preocupació pel respecte de la llibertat de premsa a Turquia, després que el Govern intervingués el passat divendres el diari més venut del país, 'Zaman', per les seves presumptes llaços amb Fetulá Gulen, principal rival del president, Recep Tayyip Erdogan.

Bèlgica i Itàlia han reclamat durant les negociacions de dilluns que el document fos crític amb les traves d'Ankara a la llibertat d'expressió, però finalment el text es limita a indicar que els mandataris europeus "també han discutit sobre la situació dels mitjans" amb Davutoglu.

En la conferència de premsa i en presència del primer ministre turc, Tusk ha estat una mica més precís en declarar que la UE "no pot romandre indiferent davant les preocupacions pel que passa a Turquia" i ha reiterat la defensa de la llibertat d'expressió.

El president del Consell també ha apuntat que el respecte de la llibertat de premsa i d'expressió "segueixen sent una condició" en el procés d'adhesió al club comunitari, "i no canviarà".