La llibertat d'expressió, els periodistes i el diari Zaman

La societat està evolucionant d'una manera vertiginosa: noves tecnologies, més descobriments, ¿millor vida? per a alguns. En canvi les llibertats no només van a pas de tortuga, sinó que els passa com als crancs, van cap enrere i cada vegada n'hi ha menys. Les llibertats col·lectives han anat minvant proporcionalment a les lleis que han anat creixent per tallar-les. El mateix passa amb les llibertats individuals, cada vegada hi ha menys a favor de les col·lectives ... O això diuen.

Així podríem anar enumerant .... Però avui vull centrar-me i parlar del greu perill en què es troba la llibertat d'expressió i la professió de periodista.

Des de fa temps i, més ara amb tantes lleis que fan els governs que no accepten les crítiques, l'estan acorralant de tal manera que aquesta pot acabar en "una gàbia" entre barrots i els periodistes, "expulsats" dels seus treballs, marginats o aniquilats en més d'un cas.

Deia el gran Perich amb el seu particular sentit de l'humor que "gràcies a la llibertat d'expressió avui ja és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc".

Fa dos dies, a Turquia, el govern islamista d'Erdogan, intervenia per la força al diari de més tirada del país, Zaman, pel simple fet de ser crític amb ell i el seu govern ... Els treballadors del rotatiu i ciutadans anònims van sortir al carrer per defensar la llibertat d'expressió del medi i la continuïtat de la línia editorial, però les forces de seguretat, van repel·lir amb duresa els manifestants ... al dia següent, els interventors enviats pel govern es van fer càrrec de la línia editorial de Zaman. El canvi va ser del cent per cent: parlar bé del president i el seu equip i silenciar totes aquelles notícies que els perjudiquin... aquesta és la democràcia d'Erdogan? A la primera ocasió ha utilitzat la mordassa, la força i la por per fer callar les veus crítiques contra un govern dictatorial i abusiu.

Els periodistes, el dia abans de perdre el control del diari, van publicar un nombre amb la portada tota en negre, amb un titular a tota pàgina en què es podia llegir "Suspesa la Constitució", seguit de l'article 30 de la Carta Magna turca , el qual estableix que "cap empresa o equip de premsa pot ser confiscat o impedida la seva operació" encara que hagi estat "utilitzada per cometre un crim".

Erdogan i el seu govern s'han saltat a la torera la Constitució ... i tot el que faci falta. La força de les armes, que no la de la raó pot silenciar les veus crítiques dels mitjans. Però mentre hagin periodistes decidits a seguir comptant, per la qual mitjans que sigui, les barbaritats dels dirigents, la informació seguirà arribant a la ciutadania, perquè la formació i la informació fan més lliures als pobles.

Mentre això succeeix, la UE mira a una altra banda, és com si no hagués passat res. Aquest gest de ceguesa dels mandataris europeus està estretament lligat a les negociacions que mantenen amb Erdogan pel control dels refugiats que uns i altres estan tracten com animals. La UE ha de pensar que "la llibertat existeix tan sols en la terra dels somnis". Així ens va a tots...

A la llista de Reporters Sense Fronteres, Turquia es troba en el lloc 149 de 180 països, pel que fa al respecte a la llibertat d'expressió. La xifra és prou significativa per no fer més comentaris. La situació econòmica, la pressió i la por estan fent efecte en una professió que cada dia es torna més servil i es autocensura a si mateixa. "Aquells que cedirien la llibertat essencial per adquirir una petita seguretat temporal, no mereixen ni llibertat ni seguretat", deia Benjamin Franklin.

Per contra, hi ha una altra part de la professió que són periodistes de raça, que no tenen por d'expressar i explicar el que veuen, en països perillosos i que solen pagar un preu molt alt: la seva pròpia mort. Són els servidors de la veritat i la llibertat i només es deuen a la ciutadania que vol conèixer sense filtres el que realment passa al seu territori o d'altres. Aquests periodistes que lluiten cada dia a les trinxeres d'arreu del món per informar rebutgen "el dret de lliure expressió quan ningú contradiu al govern, la llibertat de premsa quan ningú està disposat a formular les preguntes importants, el dret de reunió quan no hi ha protesta, el sufragi universal quan vota menys de la meitat de l'electorat, la separació de l'Església i l'Estat quan no es repara regularment el mur que els separa [...] els drets i les llibertats o s'usen o es perden".