Un 14% dels infants barcelonins pateixen una "carència material severa", segons la síndica de greuges

 

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, considera que la cobertura de necessitats a l'Ajuntament de Barcelona ha estat "tardana" i encara és "insuficient", tot i l'esforç del consistori per tal d’incrementar els ajuts individuals de menjador escolar.

Així, Vilà ha recomanat al Comissionat d’Educació i Universitats que consideri l’ampliació de les beques extraordinàries de menjador (les que cobreixin la totalitat d’àpats) com una "prioritat" per tal de donar resposta a totes les situacions de necessitat.

A partir de les dades existents en el Baròmetre de la infància i les famílies 2014, la síndica calcula que un 14,2% dels infants entre 3 i 16 anys, presumiblement 26.571, es troben en una situació de "carència material severa", mentre que els ajuts extraordinaris es situen aquest curs a la ciutat en 12.077, segons dades del passat desembre. La diferència encara és "massa important", segons la defensora.

Després d’estudiar una queixa de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) i algunes AMPA, en el marc de la campanya SOS beques menjador, la resolució de Vilà suggereix també que l’alumnat de secundària segueixi tenint accés als ajuts individuals de menjador, sense la necessitat d’haver de desplaçar-se a altres centres educatius.

També planteja que s’estudiïn les mesures correctores adients per minimitzar l’impacte del període de tramitació dels ajuts individuals de menjador als centres escolars, especialment, en els centres educatius dels barris amb uns índex de necessitat més grans. Algunes de les zones amb més famílies en situació de vulnerabilitat són Nou Barris, la franja Besòs i alguns barris de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó.

Vilà proposa l’Ajuntament que prevegi una partida oberta de pressupost a l’efecte de poder incorporar al sistema de beques aquells casos en els quals es pugui generar la necessitat, ja que el sistema educatiu és responsable dels menjadors escolars i els seus ajuts.

Amb caràcter més general, la síndica opina que, per tal de garantir l’equitat educativa, cal pensar les mesures a posar en marxa en aquells territoris de la ciutat que, per raons de vulnerabilitat econòmica, presenten un índex més elevat de necessitat, i també infants i adolescents amb uns índex més alts de repeticions, absentisme o abandonament escolar.

IMPORTANT ESFORÇ MUNICIPAL

En l’informe, la síndica reconeix l’important esforç fet per l’Ajuntament, des del passat mandat i l’inici de l’actual, per incrementar les quantitats destinades als ajuts de beques menjador, amb uns augments d’un 12,42%, el curs 2013-2014; d’un 18,07%, el curs 2014-2015, i d’un 30,08% el curs actual. L’augment en ajuts extraordinaris ha estat del 51,88% respecte al curs 2014-2015.

Amb tot, la defensora creu que és insuficient. Segons els càlculs fets per la Sindicatura a partir de les dades existents en el Baròmetre de la infància i les famílies 2014, a Barcelona, presumiblement, hi ha 26.571 infants entre 3 i 16 anys que es troben en situació de carència material severa, un 14,2% del total.

El passat desembre, l’Ajuntament va fer públiques les primeres dades sobre els ajuts individuals de menjador per al curs 2015-2016. S’havien concedit 22.464 ajuts, dels quals 12.077 són extraordinaris, els que cobreixen tots els àpats. Així, la distància a recórrer entre els presumibles 26.571 infants en situació de carència material severa i els 12.077 infants que han rebut l’ajut extraordinari és encara molt significativa i planteja dubtes importants sobre l’abast dels ajuts davant l’afectació que la crisi econòmica té entre els infants.

També es deneguen un 20% de les sollicituds de beques menjador per no complir els requisits de les convocatòries, i es presumeix que hi ha un percentatge significatiu de famílies que no arriben a formalitzar les sollicituds per no reunir els requisits necessaris, segons informacions que han fet arribar a la síndica diferents escoles públiques de la ciutat i els promotors de la queixa.

Els principals motius pels quals es deneguen les sollicituds o directament no es presentarien són perquè no és compleix amb l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, establert en 7.967 euros anuals per persona, un fet que pot deixar fora a moltes famílies amb necessitats. També es deneguen beques a causa de la declaració de renda. En moltes famílies, aquest barem pot haver quedat obsolet perquè les circumstàncies laborals poden variar molt d’un any a un altre.

Més enllà de les xifres, cal tenir en compte que hi ha també un gruix important d’infants i adolescents que, sense arribar a aquesta situació de carència material severa, formen part de llars familiars en situació de carència material de fragilitat pel que fa a les garanties d’una alimentació adequada i als quals haurien d’anar adreçades les beques ordinàries.

CANVIAR EL SISTEMA DE CÀLCUL PER L'ATORGAMENT DELS AJUTS

Vilà diu que cal canviar el sistema de càlcul que s’utilitza per atorgar les beques menjador amb l’objectiu de fer un reconeixement real de les situacions en què es fa necessari l’atorgament dels ajuts individuals de menjador.

Ara, per atorgar una beca menjador, és té en compte l’Indicador de la Renda de Suficiència (IRSC) i la síndica considera que, a partir de la referència que estableix la taxa AROPE, apliqui un multiplicador de l’IRSC per augmentar la renda a partir de la qual es pugui sollicitar una beca. La taxa Arope és l’índex que s’aplica a Europa per establir el llindar de pobresa de les famílies que reuneixen dues o tres de les condicions següents:

- Disposar d’uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana disponible.

- La carència material severa. Aquella població que viu en llars i no disposa, com a mínim, de quatre dels conceptes següents: no poder mantenir la llar a una temperatura adequada els mesos d’hivern, poder fer un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies, poder anar de vacances una setmana a l’any, disposar d’un cotxe, una rentadora, una televisió a color o un telèfon o poder fer-se càrrec de despeses imprevistes.

- Persones que viuen en llars amb una molt baixa intensitat de treball.