Gràcies per abandonar-nos, Europa

|

Raül Torras.- La Unió Europea ha decidit renunciar als principis a partir dels quals va ser creada i ha apostat per enderrocar els ponts que la unien amb el sud en un intent desesperat per posar fi a l'arribada de refugiats. El dilluns passat els líders europeus van arribar a un principi d'acord sobre la gestió d'aquesta crisi consistent en externalitzar pràcticament tota la responsabilitat a Turquia. D'aquesta manera s'hi expulsaran a totes les persones que arribin il·legalment en territori europeu ja que, tot i les moltes crítiques realitzades per organitzacions com Human Rights Watch, ha estat considerat com a país segur i per tant apte per gestionar les sol·licituds d'asil.


En el cas particular dels sirians, en un clar exemple de la deshumanització del fenomen, per cada un que Turquia readmeti procedent de les illes gregues, un altre serà ubicat als estats membres. A canvi, Turquia rebrà uns 3.000 milions d'euros més, els seus ciutadans podran viatjar a Europa sense la necessitat de visat i s'accelerarà el procés perquè el país turc passi a formar part de la Unió Europea. Que curiós, quan més s'allunya dels drets humans, més s'acosta a Europa.



I és que si es consulten les estadístiques d'aquest país és impossible no sentir una extrema preocupació per tots aquells que hi buscaran protecció internacional. Amnistia Internacional ha denunciat en innumerables ocasions detencions realitzades per motius polítics, la inexistent independència del poder judicial, l'elevada corrupció en les més altes esferes polítiques i econòmiques, la falta de llibertat de reunió o el desproporcionat ús de la violència per part de les autoritats policials. Un aspecte especialment crític és la batalla que el règim d'Erdogan ha mantingut des del primer dia contra la llibertat d'expressió, materialitzada la setmana passada amb la intervenció policial a Zaman, un dels diaris més importants contraris al règim. La transparència informativa és essencial per conèixer la realitat més enllà de la teoria i Turquia sens dubte no compleix amb aquest requisit, així que la decisió de la UE està condemnant a milions de persones a la invisibilitat i als potencials abusos de les autoritats d'aquest país.


Aquesta doncs és la proposta acordada pels 28 països de la Unió Europea, una proposta de dubtosa legalitat ja que tal i com ha posat de manifest l'Agència de l'ONU pels Refugiats (ACNUR), l'expulsió massiva de immigrants i sollicitants d'asil difícilment complirà amb totes les garanties legals establertes a la Convenció de Ginebra. 


La presa de decisions des de milers de quilòmetres de distància de l'epicentre d'una problemàtica és quelcom típic de la història europea, i aquest cas no n'és una excepció. Potser les autoritats europees no són conscients de que totes aquestes persones escapen de les pitjors condicions a les que l'ésser humà pot estar exposat, i per això han pres la decisió que han pres. O potser coneixen perfectament el context del qual parteixen, i tot i així han decidit negar-les-hi l'oportunitat de començar de nou. Siguin quins siguin els motius, es tracta d'una mesura vergonyosa que nosaltres, ciutadans europeus dipositaris de la sobirania, no hauríem d'acceptar sota cap circumstància.


Així que quan escolto al president del Consell Europeu Donald Tusk aconsellant no venir a Europa dient que tot serà envà, m'agradaria que deixés per un moment el seu luxós despatx de Brussel·les per venir a Lesbos a conèixer l'Adi, un pakistanès de 26 anys graduat en Economia i amb un màster en Comptabilitat. Quan el vaig conèixer em va preguntar amb llàgrimes als ulls per què no els deixaven entrar a Europa. "Les persones que veus aquí ho hem deixat tot enrere per venir. La família, els amics, els pocs estalvis que teníem, tot, perquè volem tenir una vida digna. La pobresa i la violència al meu país fan d'aquest un lloc inhabitable. I ara arribem aquí i ens diuen que no podem passar, que la única opció és ser deportats a Turquia? Abans em tallaré les venes, no penso tornar enrere després de tot el que he passat". M'agradaria que el senyor Tusk l'escoltés mirant-lo als ulls per després preguntar-li si encara creu en el tancament de fronteres.



Així que avui vull donar les gràcies a Europa i la seva covardia. Gràcies per acabar amb la il·lusió de milers de persones que van veure en tu una oportunitat per sobreviure. Gràcies per donar un exemple de solidaritat i germanor als altres pobles del món. Gràcies per sucumbir a la por i al desconeixement dels sectors més retrògrads de la unió. Gràcies per donar als que treballem sobre el terreny la càrrega que suposa haver d'explicar que no són benvinguts al nostre continent. Gràcies per negar l'ajuda dels que provenen de països que un dia vàreu menysprear, explotar i abandonar. Gràcies per estripar la bandera de la fraternitat i fer d'aquest planeta un lloc més hostil.


Gràcies per abandonar-nos, Europa.

relacionada Com és l'illa de Lesbos?
relacionada La labor humanitària de Pro-Activa, el millor exemple de solidaritat davant la crisi migratòria

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH