Les retallades obliguen els malalts mentals a usar fàrmacs de fa 30 anys

 

Experts en Psiquiatria han avisat aquest dijous, amb motiu de la celebració de les XVIII Jornades Nacionals de Patologia Dual, organitzades per la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD) i la Fundació Patologia Dua l, que les persones amb trastorns mentals estan tornant a utilitzar fàrmacs de fa 20 o 30 anys com a conseqüència que les retallades produïts en els últims anys fan "molt difícil" l'accés als nous tractaments.

Es tracta d'un "problema" si es té en compte que, tal com ha comentat el president de la Fundació Patologia Dual, Miguel Cases, els medicaments actuals provoquen menys efectes secundaris als pacients. I és que, els trastorns mentals solen venir acompanyats per addiccions, el que es coneix com a patologia dual, i les persones que el pateixen són "més sensibles" a l'efecte "indesitjables" dels fàrmacs que durant molts anys s'han utilitzat per tractar els problemes psiquiàtrics.

"Comptem ara amb medicaments més efectius, que provoquen menys efectes secundaris i que les persones amb patologia dual els toleren millor. No obstant això, les retallades estan ocasionant que haguem de tornar a administrar els antics tractaments i, per tant, tornar a presenciar problemes que ja estaven superats i que afavoreixen l'estigmatització d'aquests pacients", ha argumentat el president de la Fundació de Patologia Dual.

Així mateix, el doctor Casas ha lamentat que les autoritats sanitàries facin cas quan els pacients amb altres patologies "criden", com el que ha passat amb l'hepatitis C, i no als que no ho fan per les "peculiaritats" que tenen, com és el cas dels malalts mentals, els quals representen el 25 per cent de la població.

De la mateixa opinió s'ha pronunciat el cap de servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Eduard Vieta, que ha recordat que s'ha retallat en més d'un 40 per cent el pressupost destinat a la investigació, el que afecta "molt "als pacients.

LIBERALITZACIÓ EN EL CONSUM DE CÀNNABIS

D'altra banda, el cap de servei de la Unitat d'Esquizofrènia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Miquel Bernat, ha assenyalat que un altre dels problemes a què actualment s'enfronta l'abordatge de la patologia dual és l'"alliberament" que s'està produint a la major part dels països del consum de cànnabis   i que està provocant un augment dels casos de malaltia mental.

"A gairebé tot arreu del món s'està liberalitzant el consum de cànnabis. No està havent-hi una actitud bel·ligerant cap a aquesta substància, fins i tot entre les institucions sanitàries ja que es confonen els seus usos mèdics amb els suposats efectes beneficis del seu consum, quan se sap que és un dels elements precursors de l'aparició de l'esquizofrènia", ha postil·lat Bernat.

En aquest sentit, el doctor ha recordat que les persones amb trastorns mentals, com ara esquizofrènia, que consumeixen substàncies tòxiques tenen una pitjor evolució de la malaltia. Dit això, Bernardo ha recordat que més del 50 per cent dels pacients amb esquizofrènia fumen cànnabis, tabac i consumeixen alcohol, una addició que "no és un vici" sinó que va aparellada a l'aparició del trastorn mental.

Una altra de les patologies mentals a la qual li perjudica especialment l'abús de substàncies tòxiques és al trastorn bipolar. Ara bé, segons ha recalcat Vieta, en aquest trastorn també són freqüents les addiccions comportamentals com, per exemple, el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

"Són pacients que necessiten més recursos per ser atesos però sempre arribem tard ja que els solem detectar quan la malaltia ja està en fases avançades. Això també es produeix perquè tenim una organització que no està ben feta ja que hi ha dues xarxes paral·leles d'atenció, la d'addiccions i la de trastorns mentals, que no estan ben comunicades", ha recalcat Vieta.

ALERTEN DE LES "VULNERABILITATS" DEL CERVELL

Finalment, el doctor del National Institute on Drug Abuse (NIDA) dels Estats Units, Rubén Baler, ha assenyalat que la proliferació de tecnologies que ofereixen gratificació instantània o la "assequibilitat universal" de les drogues legals i il·legals poden posar de manifest "vulnerabilitats" en el cervell humà i manifestar-se com patologies duals.

"Molts dels canvis que veiem en el nostre entorn ocorren a velocitats dramàticament majors de la capacitat del nostre cervell d'adaptar-se. Potser l'exemple més viscut sigui la proliferació del menjar escombraries, els nivells exquisidament calibrats de greix, sucre, i sal poden usurpar amb una facilitat sorprenent els circuits límbics encarregats de regular conductes apetitives i el balanç calòric", ha relatat l'especialista.

Segons la seva opinió, és important tenir en compte aquests factors de la societat moderna per redefinir les actuals estratègies de prevenció i dissenyar noves modalitats d'intervencions efectives que, en l'actualitat, no formen part de l'estratègia per promoure i mantenir la salut mental. "Els professionals de la salut mental tenim una responsabilitat de prestar més atenció a aquesta ia qualsevol altra tendència que en la nostra societat pugui presentar un potencial comorbidogénico, investigar a fons i educar la població", ha tancat.