Pacte de silenci entorn a l'episodi de la mala olor a Barcelona, sense responsabilitats tècniques ni polítiques

CatalunyaPress.- La tarda del 18 novembre 2015 va sorprendre a tots quan una olor pestilent va inundar els carrers de Barcelona. Alguns buscaven explicació en els contenidors, altres culpaven a les clavegueres i fins i tot algun va comprovar si havia trepitjat un excrement de gos. Les xarxes socials van començar a fer-se ressò d'una pesta que no sabien d'on podia procedir.

Les autoritats tampoc. Davant les nombroses trucades al 112, van començar a buscar el possible origen d'aquella olor que ho envaïa tot. I van anar donant batzegades. El primer cap de turc va ser un pagès del delta del Llobregat i l'abonament que havia fet fora als seus camps. I tot i que ràpidament es va donar per fet que aquesta era la hipòtesi correcta, aquesta no se sostenia. Es van buscar altres explicacions però cap convencia i la Generalitat va acabar per abandonar la investigació amb la intenció que aquell episodi quedés en l'oblit.

Davant d'això, la Fiscalia va decidir actuar d'ofici i va sol·licitar un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I gràcies a la tecnologia el van trobar. Aquella pestilència es va produir a conseqüència d'unes operacions de neteja de col·lectors i canonades a la depuradora del Prat.

La investigació es va valer de les gairebé 200 trucades que aquella tarda es van fer al telèfon d'emergències 112. Seguint el seu rastre van poder calcular la trajectòria de la mala olor al revés, fins a donar amb el seu origen.

Les trucades es van concentrar entre les 14 i les 17 hores. Les primeres des del Prat i les últimes des de Badalona. La pudor va acabar per dirigir-se cap al mar i la pesta va acabar. La hipòtesi que el focus fos la depuradora del Prat es va tenir en compte, però l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la va descartar en comprovar que no s'havia produït "cap anomalia" en el funcionament de les instal·lacions.

LA FISCALIA VA ACTUAR D'OFICI

Davant la falta d'una resposta clara per part de la Generalitat, el fiscal de medi ambient de Barcelona, Antoni Pelegrí va decidir actuar d'ofici i obrir una investigació no només per trobar el focus de la pudor, sinó també per saber si aquest pudor podria haver posat en perill la salut de la ciutadania. Un suposat s'ha descartat, tot i que reconeixen que no poden estar totalment segurs, ja que no existeixen els instruments necessaris per analitzar la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana.

Tot i això, el Departament de Territori i Sostenibilitat es va afanyar a descartar qualsevol risc per a la salut. La Generalitat va investigar 140 gestors de residus i 300 activitats industrials com a possibles orígens de la pestilència i no va trobar explicació. Va atribuir l'episodi a unes condicions meteorològiques concretes, però aquell dia no tenia res d'especial.

Així ho ha expressat Xavier Roca, director del Laboratori del Centre de Medi Ambient de l'escola d'Enginyeria Industrial. Si les operacions de neteja s'haguessin fet un altre dia, no hauria passat res.

La instal·lació d'una xarxa d'estacions d'anàlisi faria més senzill rastrejar i localitzar l'origen de les olors. Un equipament que la UPC ha desenvolupat però les administracions no han mostrat interès en elles.

PACTE DE SILENCI

Les dades recopilades per la recerca de la UPC estan en mans de la Fiscalia i, per tant, encara no poden fer-se públics fins que es pronunciï.

Per part de les administracions ningú vol dir res. CatalunyaPress s'ha posat en contacte amb diferents administracions. L'únic que s'ha mostrat interessat en demanar "informació precisa" ha estat l'ajuntament del Prat, tot i que no demanarà responsabilitats tècniques i polítiques fins que no rebi l'informe de la Fiscalia.

Des l'AMB ningú diu res. L'Àrea de Medi Ambient, el director és Joan Pinyol Ribas, no es pronuncia. Pinyol --designado per Janet Sanz, Tinent d'Alcalde de Barcelona en Comú-- va participar com a número dos de l'ACA en la privatització i adjudicació d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) a un consorci liderat per Acciona, va ser gerent de l'Incasòl fins que va prendre possessió del nou càrrec a l'AMB.

Per la seva banda, els ajuntaments de L'Hospitalet i de Cornellà han dit que no faran res al respecte. De fet, van quedar sorpresos per l'interès mostrat per aquest mitjà sobre el tema.

Mentrestant, crida l'atenció com s'ha portat aquest episodi de males olors, que evidencia la manca de control en la qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana, la manca de mitjans, la descoordinació entre administracions, la connivència a l'hora de fer callar errors i la falta de responsabilitat per assumir responsabilitats. Si no és així, per què la Fiscalia ha hagut d'actuar d'ofici?