Wendy Guerra critica la realitat cubana en la seva última novel·la

 

"En l'únic que no menteixen els diaris cubans és en la data, i els escriptors estem cridats a combatre això". Ho ha assegurat l'escriptora Wendy Guerra, que ha escrit la seva novel·la més combativa sobre la realitat cubana en la història: 'diumenge de revolució '(Anagrama).

"És molt difícil quedar bé amb Cuba, amb l'exili i els editors, i jo he decidit quedar bé amb la literatura, que és el que va a quedar aquí quan estigui morta", ha dit l'escriptora en roda de premsa a Barcelona, on s'ha mostrat molt interessada en que quedi escrit per a la posteritat el que els diaris del país no van a publicar.

La novel·la parteix d'una conversa que va mantenir amb Ana Maria Moix, que el va portar a escriure un conte que Moix va poder llegir i li va suggerir que convertís en novel·la.

La proposta versa sobre la jove poetessa Cleo, resident a l'Havana (Cuba), que està sota sospita, ja que la seguretat de l'Estat i el Ministeri de Cultura creuen que el seu èxit ha estat construït per 'l'enemic' com una arma de desestabilització , una invenció de la CIA, mentre que per a determinat grup d'intel·lectuals de l'exili, en canvi, Cleo és una infiltrada de la intel·ligència cubana.

elements autobiogràfics

L'autora ha explicat que si bé no és autobiogràfica, està nodrida d'elements autobiogràfics, ja que a Cuba alguns es pensen que ella és de la CIA, mentre que una part dolguda de l'exili creu que era de la intel·ligència cubana que l'havia posat en les files de l'exili "per dinamitar l'exili internacional".

Guerra ha explicat que en el moment en què ella va començar a publicar novel·les sobre la realitat cubana no hi havia altres figures joves que critiquessin la realitat, un fenomen que ara compta amb tota una generació, anomenada 'boom' de Bogotà 39, que escriu des blocs.

"Jo tinc molta por, no és que sigui Joana d'Arc", ha explicat l'autora, que sí que ha dit que el seu personatge és una heroïna contemporània que està impulsant alguna cosa, a més d'assenyalar que està feta des de la resistència i que no pot guardar silenci perquè ja ha esclatat en la seva obra.

Guerra li ha dedicat la novel·la a Gabriel García Márquez, del qual va ser molt amiga: "Em va regalar, com a tots, la seva literatura, i també un viatge al món de l'aprenentatge del guió cinematogràfic i del conte. Jo el que li podia fer era el regal de la realitat".

Si Márquez compartia amb Guerra la informació que li arribava de l'alta política cubana, ella compartia amb ell "la realitat", en l'únic assaig de democràcia que diu haver viscut dins de Cuba amb maneres molt diferents del mirar al país.

Guerra ha dit que desitjaria reunir-se amb cubans de dretes, esquerres i centre i que tots plantegessin una idea d'illa pròpia: "Crec que hauríem asseure'ns tots a dialogar, però com a Cuba no ens van a permetre això, per això escric llibres".

"El més important del llibre no és la política, sinó com trobar una veu poètica per parlar de coses tan dures", ha explicat l'escriptora, que tracta des de la poesia de la quotidianitat l'agresta, rígid, marcial i podrit.

Segons la seva opinió, cada cubà exiliat --ella viu a La Habana-- ha carregat amb alguna cosa que no li van poder treure a l'aeroport: "Un tros de terra, la manera de veure la sexualitat, un plat de fesols, la música en el cos i saber que això no és per sempre".

'INSILIO'

L'autora ha lamentat que els que no s'han exiliat viuen al 'insilio' al quedar-se sense germans, amics i amors: "Jo em vaig casar amb un home a qui li va deixar la seva dona perquè es va anar", el que fa que els que es queden a Cuba visquin la separació d'una guerra, amb els seus inferns i paradisos.

"M'encanta ser-hi. He de viure en zona de conflicte", ha explicat Guerra, que creu que els cubans s'han acomodat a una realitat molt dura, que no és tan dura si s'ha viscut durant tota la vida.

Sobre el futur, ha pronosticat que no succeirà un vessament de sang, sinó que espera que cadascú obri la seva ment i deixi entrar als altres, de manera que es converteixi "el dolor de la separació, en integració".