El Govern calla sobre l'esborrany de la Constitució catalana que relega l'estatus del castellà
Aquest document només contempla com a idiomes oficials el català i l'aranès.
El Govern --i sobretot Convergència Democràtica de Catalunya-- segueix practicant el seu doble joc que tan bé se li dóna. D'una banda, el victimisme, i per l'altre, el silenci quan li convé.
Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha evitat pronunciar-se sobre si només el català i l'aranès han de ser oficials en una hipotètica Catalunya independent, relegant d'aquesta manera l'estatus actual del castellà, tal com recull un esborrany de Constitució catalana els ponents lliuraran dimecres a Carme Forcadell.
En roda de premsa posterior al Consell Exeuctiu, ha assegurat desconèixer el contingut de l'esborrany, malgrat considerar positiu que entitats i organitzacions de la societat civil treballin i col·laborin en favor del procés constituent.
"Són benvingudes aquestes iniciatives, però com a Govern no ens toca posicionar-nos en aquest moment", ha recalcat Munté, i s'ha limitat a recordar que el programa d'JxSí defensa el paper del català i castellà.
Des de CDC, el seu vicesecretari general d'Estratègia, Francesc Homs, ha defensat aquest mateix dimarts en roda de premsa la necessitat de no donar "cap pas enrere" en matèria de drets lingüístics.
Segons Homs, el castellà no ha de perdre drets lingüístics en una Catalunya independent, i el català, com a llengua més desprotegida, s'ha de posar en igualtat de condicions: "La independència és per ajudar el català, però no en detriment del castellà Mai!"
Escriu el teu comentari