Otegi demana perdó a Barcelona per Hipercor: "Mai va haver de succeir"

 

El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha demanat perdó aquest dimecres per l'atemptat d'ETA al supermercat Hipercor de Barcelona el 1987 en què van morir una vintena de persones: "Això mai va haver de succeir".

Ho ha dit en un debat sobre sobiranisme impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) davant 1.200 persones a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, prop d'on es va produir l'atemptat.

"Faig meu el dolor de les víctimes d'aquest barri, d'aquesta Catalunya, d'aquesta Barcelona" des de la responsabilitat i la humanitat, ha dit Otegi.

Ha assegurat que el moviment abertzale sempre ha estat molt respectuós amb les víctimes, amb els qui vol començar un procés de diàleg que "segur que donarà els seus fruits a no gaire trigar".

Aquest procés de diàleg amb les víctimes farà que "s'ensorrin moltes de les estratègies" que segueixen els partits estatals per mantenir viu el debat terrorista amb l'objectiu de tapar les seves mancances polítiques i democràtiques, ha dit.

"L'Estat no té interès en què ETA es desarmament ni desaparegui", ha assegurat, i ha dit que porta amb orgull l'odi que, segons ell, senten les institucions cap a la seva figura per contribuir a la pau.

Ha cridat a Podem a sumar-se a l'independentisme quan s'adoni que amb l'Estat no es pot negociar res: "No hi ha possibilitat certa de democratització de l'Estat espanyol. Durant anys hem estès la mà i la resposta sempre ha estat no".

LLIBERTAT DELS PRESOS

Otegi ha apel·lat a la humanitat i la democràcia per tornar a reclamar la llibertat de "tots els presos polítics bascos", especialment els que estan malalts o són d'edat avançada.

També ha agraït "la calor i la solidaritat" que li han transmès multitud de ciutadans des de Catalunya durant la seva estada a la presó, i ha dit que l'afecte popular és de les coses de les que més orgullós se sent.

Els sobiranistes catalans estan donant una "veritable lliçó al poble basc" amb el seu procés, del que Otegi pren exemple i aprèn per poder traslladar-lo al País Basc.

"Si estem en el govern, el Govern basc serà el primer que reconeixerà la república catalana", ha dit Otegi, que ha revelat que els ha demanat als diputats de la comissió d'Exteriors del Parlament amb els quals s'ha reunit aquest dimecres que obrin la primera ambaixada d'una Catalunya independent al País Basc.

Al costat de Otegi, han participat en el debat el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, el diputat de JxSí al Parlament Lluís Llach; la diputada de la CUP Gabriela Serra; l'exdiputat de la CUP David Fernández; el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, els advocats August Gil Matamala i Gemma Calvet, el representant de la Fundació per la Pau Jordi Armadans, i el president del Ciemen, David Minoves.

CONCENTRACIONS A L'EXTERIOR

Fora del recinte, s'han convocat tres concentracions coincidint amb l'acte d'Otegi: una per Somatemps, una altra per ultradretans i una tercera per donar suport al dirigent abertzale.

Quan els manifestants de les diferents concentracions han coincidit s'han enfrontat verbalment, però els Mossos d'Esquadra han intervingut per evitar més aldarulls.

Otegi ha fet una breu al·lusió als aldarulls en el seu discurs, i ha assegurat que als antifeixistes no els molesta la seva visita, sinó que el procés sobiranista de Catalunya i el País Basc: "No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista".