El d'Hipercor no s'ha d'oblidar

Per als periodistes que cobrim la informació aquell 19 de Juny de 1987, la data ens resulta una experiència inoblidable. Pel que vam veure i pel que comptem, encara guardem un sentiment d'horror per l'assassinat d'21 conciutadans i les ferides causades a altres 45 per als quals la vida, a partir d'aquell moment, es va ennuvolar per sempre.

Un esvoranc d'uns cinc metres a la primera planta de l'aparcament es va convertir en una xemeneia mortal per la qual es va colar una bola de foc tipus napalm a 3.000 graus de temperatura que va arrasar tot el que va agafar al seu pas. Era la conseqüència directa de la càrrega explosiva de 200 quilos que havien col·locat en un Ford Sierra els integrants del Comando Barcelona que formaven Josefa Ernaga, Rafael Caride i el sanguinari Domingo Troitiño, que excusant-se en unes confuses trucades fetes a la Guàrdia Urbana van tractar de justificar la barbaritat que havien comès.

Avui, visita Barcelona, acabat de sortir de la presó el representant del "ala mediàtica" d'ETA, Arnaldo Otegui, convidat per la CUP, Iniciativa, Podem, Esquerra Republicana i Convergència que, en aquell temps, manava a la Generalitat. Li rep amb tots els honors la presidenta del Parlament Carme Forcadell al seu despatx oficial de la seu parlamentària de tots els catalans. El president Puigdemont guarda les formes amb savi criteri, donant un pas al costat.

Tots sabem el que va passar a Hipercor, Otegui que pertany a la generació d'ETA a la qual no se li hauria de permetre fer política per la seva molt escassa convicció democràtica i per tenir les mans tacades de sang, no ve a demanar perdó, sinó a fer campanya per a la seva nova formació política. Estratègia per a la que rebrà ajuda dels que hem relacionat com els seus amfitrions, entre els quals cal destacar per sobre de tots a la presidenta del Parlament qui, un cop més, ha demostrat l'escassa intel·ligència política que posseeix i el sectarisme pel qual es guia.

Queda tot dit doncs ia més escrit. Que cadascú assumeixi el seu paper, però a qui va treballar com a periodista aquell maleït 19 de juny a una emblemàtica ràdio barcelonina que es deia Ràdio Miramar, li sembla lluny de qualsevol ideologia, que "el d'Hipercor no s'ha d'oblidar", perquè va ser una massacre inqualificable contra Catalunya i la llibertat de tots els catalans. Una cosa, que en aquell instant, ni tan sols van posar en dubte Convergència i Iniciativa, dos dels que ara li fan l'onada al representant dels assassins amb vergonyosa desmemòria històrica, mentre que els socialistes que llavors tenien un alcalde emblemàtic al capdavant de Barcelona, s'amaguen en un segon pla lamentable, deixant-li a la dreta civilitzada o la radical l'honrós paper de recordar als barcelonins assassinats ia les famílies a les quals se'ls va destrossar la vida per sempre. ¿Què classe d'esquerra és aquesta?