L'Ajuntament de Barcelona margina els castellanoparlants

L'Ajuntament de Barcelona només envia les notificacions postals en català i, si un ciutadà la vol en castellà, ha de sol·licitar aquesta versió per la web del consistori o per via telefònica. Així doncs, un barceloní, pel simple fet de voler rebre una notificació en castellà està obligat a fer el doble que un altre ciutadà per poder obtenir-la en el seu idioma matern. Això, tot i que l'última Enquesta Municipal de Serveis 2015 reflecteix que s'utilitza més el castellà (54,1%) que el català (41,6%).

Diverses fonts municipals han definit aquesta situació de "esperpèntica", en considerar que les dues llengües són oficials. Per tant, creuen que Colau s'està saltant el reglament lingüístic de l'Ajuntament, pel qual s'obliga a dirigir-se en totes les llengües oficials.

"No pot ser que una persona que rep per correu postal una notificació oficial es vegi obligada a haver de realitzar un nou tràmit per obtenir el document en castellà", critiquen.

Per a Alberto Fernández, president del Grup Municipal Popular a l'Ajuntament de Barcelona, aquest procés de nova petició implica no suspendre els terminis de tramitació, "tot i que la notificació pot ser de liquidació de tributs o preus públics, que en cas d'incomplir el pagament pot comportar sanció econòmica".

En aquest sentit, Fernández ha reclamat a Colau "un Ajuntament bilingüe" i que es dirigeixi als ciutadans en tots dos idiomes, sense fer distincions. El popular creu que d'han de poder emprar les dues llengües en condicions d'igualtat, llibertat i respecte al pluralisme i per això recorda que defensa "la llibertat del ciutadà a escollir l'idioma amb el qual es vol dirigir a l'administració, castellà o català".