La Fiscalia demana que el Suprem investigui a Rita Barberá per blanqueig

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat aquest divendres a l'alt tribunal que obri causa contra l'exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per la comissió d'un presumpte delicte de blanqueig en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València. Aquestes investigacions estan dins el marc de l'Operació Taula derivada del cas Imelsa.

El Ministeri Públic sol·licita en un escrit remès a l'alt tribunal que designi un magistrat instructor. El jutge d'Instrucció número 18 de València, Víctor Gómez, encarregat de la investigació, va enviar al TS la part de la investigació que afecta la senadora el passat mes d'abril.

PEÇA SEPARADA I 47 PERSONES IMPUTADES

En aquesta peça separada, amb 47 persones imputades més el PP com a persona jurídica, s'investiguen les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.

El magistrat considerava en la seva exposició que havent reconegut l'exalcaldessa que va realitzar el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats tots els regidors (excepte Eusebio Monzó, actual portaveu), exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament en vigílies de les eleccions de 2015, seria "incoherent" no elevar exposició al TS, per ser l'únic competent per investigar i, si escau, jutjar la senadora, que té la condició d'aforada.

El jutge, però, assenyalava que ni les dues persones investigades que han reconegut que els diners lliurat els va ser retornat ni els quatre testimonis que es van negar a fer l'aportació han realitzat una imputació "concreta" respecte a la participació de l'exalcaldessa de València en els fets objecte d'investigació.

L'instructor detallava en l'escrit les sospites que existeixen sobre les finances del PP i incidia en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l'exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment .

Apuntava que Barberà era la seva superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup i existia, a més, una relació personal de "estreta confiança" entre la aforada i la principal investigada, qui en la seva declaració judicial es va negar a revelar l'origen de diversos ingressos detectats el 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners.

SILENCI DE GARCÍA FUSTER

L'instructor, que va declarar la causa "complexa", precisava que la "presumpta naturalesa delictiva de comissions o mossegades en l'àmbit de la Regidoria de Cultura que s'investiguen en la peça principal" són "molt anteriors en el temps", però considerava " significatiu "el silenci de García-Fuster en ser interrogada sobre l'origen d'aquests diners.

Abans d'elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberà l'opció de declarar, sense sotmetre a un interrogatori. La senadora va presentar un escrit d'al·legacions en el qual reconocíaa l'aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en què ella optava a l'Alcaldia, tot i que negava que l'hi reintegressin. Les seves explicacions resulten, en opinió del jutge de València "insuficients" per excloure la seva possible implicació en els fets investigats.

La investigació per blanqueig de capitals a l'Ajuntament de València és una peça separada del 'cas Imelsa', en què s'investiga el tripijoc de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions de la Comunitat Valenciana: Diputació (a través de l'empresa Imelsa); Ajuntament (a través de la Regidoria de Cultura) i Generalitat (a través de l'empresa Ciegsa). La causa, que va néixer a l'abril de 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d'influències i blanqueig.