dimecres, 23 de octubre de 2019

Els resultats dels socialistes al País Basc i Galícia posen a Pedro Sánchez contra les cordes

|

Ps


Després dels resultats electorals a Galícia i Euskadi, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, està tocat i enfonsat.


Els socialistes han collit mals resultats en dos comicis que han estat seguits molt de prop com a indicadors clars del que serà la clau del desbloqueig del Govern d'Espanya.


A Galícia, el PSdeG ha estat superat per En Marea ia Euskadi, el PSE ha perdut set parlamentaris, tot i que encara pot repetir com a soci de Govern d'Íñigo Urkullu.


El candidat del PP a les eleccions gallegues, Alberto Núñez Feijóo, i el del PNB a les eleccions basques, Iñigo Urkullu, han revalidat les seves respectives majories en els comicis autonòmics celebrats aquest diumenge a les dues comunitats i podran seguir governant.


Feijóo ha aconseguit 41 escons, tres més de la majoria absoluta, la tercera consecutiva que aconsegueix. Per la seva banda, Iñigo Urkullu aconsegueix 29 escons i té assegurada la reelecció: podrà sumar majoria absoluta amb el PSE o amb el PP, que han aconseguit cadascun nou escons, o governar en solitari buscant suports puntuals.


Els dos candidats han complert així les expectatives i han deixat les novetats per als partits que s'han quedat per darrere. Al País Basc, el PSE s'ha ensorrat en passar de 16 a 9 escons i de tercera a quarta força del Parlament basc, superada per EH-Bildu i per Elkarrekin Podem. La formació estatge però s'ha quedat en tercer lloc en les seves primeres eleccions autonòmiques basques, després d'haver estat primera força a Euskadi en les generals de desembre i de juny.


En el cas gallec, el Partit Socialista també ha perdut la batalla davant l'empenta d'En Marea, formada per Podem, EU i els seus aliats locals, que han aconseguit ser segona força al Parlament gallec en percentatge de vots, perquè les dues formacions aconsegueixen 14 escons al 98,7% escrutat. Ciutadans, per la seva banda, no ha aconseguit escó ni a Galícia ni al País Basc i perd la majoria dels vots que va aconseguir en les generals de juny.


FEIJÓO CONSOLIDA EL PP A GALÍCIA


Les eleccions autonòmiques a Galícia col·loquen a Núñez Feijóo com l'únic president autonòmic amb majoria absoluta del país, el que li permet governar sense necessitat de buscar suports puntuals ni socis. És la tercera vegada més, que ho aconsegueix, ha millorat en dos punts el percentatge de vots que va aconseguir el 2012 i el que va aconseguir Mariano Rajoy a les generals de juny.


El dirigent popular ha mantingut l'hegemonia en un moment de crisi de les sigles del seu partit a escala nacional. Amb Mariano Rajoy al capdavant, el PP ha guanyat les dues eleccions generals de desembre i de juny, però perdent una sagnia de milions de vots i desenes d'escons, especialment en la primera convocatòria, i sense aconseguir governar.


Si Feijóo es troba en alguna quiniela per succeir a mig termini a Mariano Rajoy, i quests resultats li consoliden com a candidat. És l'únic dirigent popular en aquest moment no només amb majoria absoluta, sinó que suma tres de consecutives en el seu haver, el mateix que va aconseguir en la dècada de 1990 el fundador del PP, Manuel Fraga.


El PNB DEFENSA LA SEVA HEGEMONIA


Al País Basc, les dues últimes eleccions generals van donar la sorpresa que un partit nouvingut i d'àmbit nacional, Podem, se situava per davant de la força hegemònica al País Basc, el PNB. Però aquest vot no ha estat fidel, s'ha reduït gairebé a la meitat en només tres mesos (del 29% al 14% de suports) i els votants bascos han demostrat que trien diferent papereta segons l'àmbit dels comicis.


En les autonòmiques d'avui, li han donat 29 escons a Iñigo Urkullu, dos més que el 2012 (37,6% dels vots); el 'lehendakari' no ha aconseguit tampoc aquesta vegada la majoria absoluta i està a nou escons d'aconseguir-la, el que podria arribar tant amb el PSE com amb el PP, que tenen exactament aquests escons que li falten. També pot optar per governar en solitari i tirar endavant les lleis del seu govern buscant suports en altres forces.


El PNB té una llarga tradició d'acord amb el PSE, amb el qual va arribar a compartir govern en els anys 90 i manté ara pactes en diferents institucions forals i municipals. Però també Urkullu pot buscar suport al PP, un consens que podria tenir el seu reflex després al Congrés dels Diputats tot i que a que el PNB mantingui que no donarà suport a Mariano Rajoy en una investidura.


L'ENFONSAMENT DEL PSE DE Idoia Mendia


Una altra de les notícies de la jornada al País Basc és l'enfonsament del PSE, que en set anys ha passat de 25 escons i un 30 per cent dels vots (amb Patxi López a 2009) a nou diputats i un 11,9% de suports.


La candidatura d'Idoia Mendía torna al PSE als resultats de les primeres eleccions autonòmiques de 1980, quan va aconseguir nou escons. El seu patacada pot tenir també ressons en el conjunt del partit, perquè Mendía és un dels suports autonòmics del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en plena crisi interna per l'estratègia per evitar unes terceres eleccions generals.


El PSE es queda més a l'una del PP, que ha perdut un diputat. La candidatura de qui va ser ministre de Mariano Rajoy, l'alabès Alfonso Alonso, ha aconseguit gairebé repetir el resultat de 2012, perquè ha perdut un escó, tot i que els populars retrocedeixen als resultats de fa 25 anys amb un 10% de vots.


PODEM es desinfla, BILDU TORNA A SER SEGONA


Podem entrar amb molta força en les eleccions generals de 2015 a Euskadi, el seu primer examen a les urnes basques, quan s'ha situat per davant del PNB en percentatge de vots. Va millorar encara el resultat en les eleccions de juny, quan va arribar a gairebé el 30% de suports, a gairebé cinc punts del PNB i per davant d'ell també en escons.


Però en les seves primeres autonòmiques a Euskadi la formació estatge no ha mantingut l'estirada: entren com a tercera força, amb 11 escons i el 14,8% de vots.


L'empenta de Podem suposar també un fort retrocés per EH Bildu, que en les autonòmiques d'avui però ha recuperat bona part del seu espai. Els hereus d'HB han perdut quatre escons respecte al 2012, però es mantenen com a segona força del Parlament Basc i líders de l'oposició.


A MAREA ACONSEGUEIX SUPERAR A PSdG


Les coses li han anat millor a Podem i als seus aliats d'En Marea a Galícia, perquè li han arrabassat el segon lloc del Parlament autonòmic al PSdG en percentatge de vots, amb el 19,02% sobre el 17,8% (amb el 98 , 7% escrutat), encara que tots dos partits han empatat a 14 escons.


Les candidatures d'En Marea van irrompre en el panorama polític gallec en les municipals de 2015 i van aconseguir d'entrada importants ajuntaments: Santiago de Compostel·la, Ferrol i Corunya. En les generals de desembre aquesta candidatura es va situar com a segona força després del PP, va passar a ser tercera al juny i ha tornat a desbancar els socialistes ara.


El PSdG ha arribat dividit a aquestes autonòmiques, enfrontat amb l'alcalde de Vigo, Abel Caballero, que té majoria absoluta a la seva ciutat, i amb un candidat nou, Xoaquín Fernández Leiceaga, que no ha aconseguit aturar l'embranzida d'En Marea.


Sí que ho ha aconseguit el BNG, que va decidir no unir-se a la nova plataforma al voltant de Podem i s'ha mantingut després d'aquestes autonòmiques: es queda en sis diputats, un menys que el 2012.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH