Més de 3.500 catalans han intentat suïcidar-se en els últims dos anys

 

La Conselleria de Salut ha registrat un total de 3.500 temptatives de suïcidi des que va posar en marxa l'Codi Risc suicidi (CRS) el 2014 fins el 2016, segons ha anunciat aquest divendres el conseller Toni Comín en una roda de premsa sobre suïcidis i els mitjans de comunicació.

Segons Comín, el nombre de suïcidis a Catalunya va augmentar de 2007-2014, any en què va experimentar un descens, coincidint amb la implantació del CRS, que proporciona "una forma més efectiva d'abordar aquesta situació des del sistema de salut".

De les 3.500 temptatives, un 50% són dones amb una mitjana d'edat de 41 anys i la dels homes és de 44 anys, a més que un 10% correspon a menors de 18 anys, que estan sent seguits pel Codi suicidi, i un 92% del total de temptatives va fer un únic intent.

Comín ha precisat que els factors de risc d'aquestes temptatives són trastorns mentals en un 70%; un 62% representen esdeveniments vitals adversos; un 47%, sentiments de desesperança, i un 39%, situacions d'estat de consciència alterat.

El conseller ha destacat que recentment aprovat Pla de Salut preveu reduir en un 10% el nombre de suïcidis el 2020 respecte a 2015.

CONSELLS

Paral·lelament, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Conselleria de Salut han recomanat tractar el suïcidi en els mitjans de comunicació amb una cobertura "responsable" perquè pot ajudar a prevenir-lo, si bé abordar-lo amb sensacionalisme pot provocar l'efecte contrari .

"Parlar de suïcidi no suposa incitar a aquesta conducta ni provoca un efecte contagi", ha assegurat Loppacher, que ha destacat el canvi cultural que permet superar l'estigmatització i fer visible la visualització d'aquests casos, que suposen la tercera causa de mort a Catalunya.

Ha expressat que un tractament responsable, basat en explicar com han afrontat de forma positiva el suïcidi familiars o persones amb temptatives pot tenir un "efecte preventiu", però un tractament inadequat pot augmentar els casos, ha advertit.

Segons xifres de 2014, a Catalunya es van treure la vida 526 persones --el el 74% eren homes d'entre 45 i 55 anys--, el significa una taxa de 7,1 per cada 100.000 habitants que, segons Loppacher, és "altament preocupant", i hi ha registrades 3.500 riscos de temptativa entre 2014 i 2016.

Borràs ha defensat normalitzar la presència del suïcidi en els mitjans de comunicació, i ha criticat que hagi estat una qüestió tabú i silenciada fins ara: "Hem de parlar d'aquest tema perquè sinó no podrem prevenir ni salvar vides".

Segons la seva opinió, informar sobre la mort per suïcidi necessita un esforç, i ha advocat per evitar explicar el motiu del suïcidi i centrar-se en com evitar que els potencials lectors tinguin un final tràgic com aquest.

Comín ha incidit que els mitjans són "el principal actor en l'àmbit cultural" i els que aconsegueixen construir més valors que ningú, a més d'agregar que s'ha d'intervenir sobre els determinants socials, sobre la cultura i els valors a través dels mitjans .

12 RECOMANACIONS

El text advoca per parlar de suïcidis quan es disposi d'una "informació veraç"; escollir les expressions adequades per descriure a les persones que han presentat conducta suïcida; evitar la descripció del mètode utilitzat, i evitar associar-lo a valors socialment positius, com idees d'heroïcitat, romanticisme o valentia.

Sobre aquest punt, Borràs ha insistit en no referir-se als atemptats terroristes com "atac suïcida" per evitar que es vinculin a un acte heroic o propi d'un màrtir, en les seves paraules.

El document també aconsella presentar la mort per suïcidi com a "producte d'una complexa interacció de molts factors"; extremar el respecte cap a la intimitat de les famílies i d'altres supervivents; evitar el tractament sensacionalista de la notícia i vigilar amb les imatges, a més de vigilar amb els suïcidis de famosos perquè poden causar un efecte imitació.

També recomana diversificar les fonts periodístiques per aconseguir una informació més plural i contrastada; donar a conèixer els indicadors de risc de conducta suïcida; aprofundir en el tema amb documentals i reportatges, i intentar no esmentar webs o blocs d'Internet que promoguin un discurs favorable al suïcidi.