La línia de metro L10 arribarà als barris barcelonins de la Marina a principis de 2018

 

El vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han signat un acord pel qual l'Ajuntament comprarà immobles del Govern per 40 milions perquè aquests es destinin a la L10 Sud de Metro amb Per tal d'obrir a principis de 2018 les noves estacions de Foneria i Foc Cisell, als barris de la Marina, després d'unes obres que es desenvoluparan al llarg de 2017.

Els immobles que adquirirà el consistori inclouen l'edifici de la Llotja, ubicat al carrer Avinyó; dues grans peces de l'àmbit de Can Batlló, i part de les antigues Cotxeres Borbó, entre d'altres espais que el destinarà a equipaments ja habitatge públic, ha explicat Colau en roda de premsa al costat del conseller de Territori, Josep Rull, ia la tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.

El conveni permetrà fer arribar el Metro als barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell per potenciar aquesta zona i donar resposta a una històrica reivindicació dels veïns de l'entorn, de manera que es tracta d'un acord que és "de justícia ", segons Colau, que ha ressaltat que les estacions obriran en una àrea amb un potencial de servei de 70.000 persones.

Han recordat que el cost de les dues estacions està valorat en uns 44 milions d'euros, de manera que hauran de treballar per ampliar el conveni per als quatre milions restants estudiant nous immobles, tot i que han optat per signar ja l'acord per poder avançar mentre decideixen què nova peça incorporen per obtenir aquests quatre milions.

Sanz ha destacat que l'arribada del metro als barris de la Marina pretén "cosir les connectivitats necessàries" --una cosa que considera que s'ha de completar amb el desbloqueig del tram central de la L9--, al que Junqueras ha afegit que aquestes noves estacions permetran connectar aquesta zona amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i amb les L1, L5 i L3 del Metro a diverses connexions.

Preguntada per quan podrien entrar en funcionament els nous espais i sobre els seus usos, Colau ha destacat que ho estan debatent però que preveuen ubicar habitatges i equipaments per a iniciatives de coproducció de polítiques públiques a Can Batlló --on ha adquirit dues naus i cinc solars- -, mentre que l'antiga Llotja --també coneguda com l'edifici d'el Borsí-- tindrà usos veïnals, i l'espai de Cotxeres Borbó es destinarà a equipament, possiblement a una llar d'infants.

TRAM CENTRAL

L'acord no inclou continuar amb el tram central de l'L9 --que ha d'unir la Sagrera amb la zona Universitària--, tot i que Rull l'ha fixat com una prioritat, malgrat que abans pretén desbloquejar les dues parades de la L10 Sud a L' Hospitalet de Llobregat --Ildefons Cerdà i Provençana--, per al que han creat una comissió bilateral amb l'Ajuntament, amb el qual abordar mecanismes diferents als acordats amb Barcelona.

Ha explicat que aquestes dues estacions situades a l'Hospitalet tenen un cost previst d'uns 39 milions d'euros, i ha assegurat que el seu objectiu és que, quan obrin les de Foneria i de Foc Cisell, "a l'Hospitalet tinguin la certesa que s'han reactivat les obres i que, amb un termini raonable, entraran en funcionament ".

Rull, que ha destacat que les obres no es van aturar després de l'entrada en servei de la L9 a l'Aeroport del Prat, ha ressaltat que el nombre d'usuaris dels diversos ramals de la línia s'incrementarà "de manera molt considerable" quan entri funcionament el tram central, de manera que aquest és el que dóna el sentit de mobilitat a l'L9.

Ha insistit que el seu objectiu és repensar l'arquitectura financera d'aquest tram central per poder completar la infraestructura, per la qual la Generalitat destina uns 450 milions anuals a pagar a les constructores cànons "com si l'obra estigués acabada", cosa que lamenta i veu com una paradoxa.

"Tenim enterrats 2.000 milions d'euros pràcticament acabats sense servei", ha asseverat Rull, que ha criticat aquesta gestió i ha assegurat que han après que no té sentit fer-ho tot de cop, pel que advoca per anar posant en servei els trams en els que s'injecti inversió i per arribar a un acord de finançament --també amb les empreses concesionarias-- per desbloquejar aquest tram, amb un acord que vol tancar el primer semestre de 2017.

COL·LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS

Colau ha assegurat que l'arribada del metro beneficiarà els veïns dels barris de la Marina però també al conjunt de la ciutat perquè millorarà la connexió, i ha recordat que és un acord que va aconseguir amb el grup municipal d'ERC --el líder municipal , Alfred Bosch, ha acudit a la signatura del acord-- i que va formalitzar amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al febrer.

Junqueras i Colau han coincidit a destacar la importància de treballar conjuntament en assumptes d'interès ciutadà malgrat dificultats tècniques i econòmiques ja discrepàncies que ha assenyalat l'alcaldessa, qui ha defensat que calia prioritzar aquesta infraestructura més enllà de les competències --les obres i inversions del metro corresponen al Govern--, de manera que "l'Ajuntament ha de fer tot el que estigui a les seves mans per facilitar-la com més aviat millor".

L'HOSPITALET SOBRE LES CONSEQÜÈNCIES

L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha criticat el tracte "diferenciat" de la Generalitat amb les estacions de la L10 Sud de Metro situades a Barcelona, i ha advertit que l'acord a què han arribat l'administració autonòmica i l'Ajuntament de la capital catalana crearà "ciutadans de primera i de segona".

En un comunicat, Marín ha afirmat que "el transport públic és en aquests moments un dret més de la ciutadania i fer un tracte diferenciat de les estacions de la L10 a Barcelona ia l'Hospitalet significarà crear ciutadans de primera i de segona".