diumenge, 11 de abril de 2021

Els empresaris, entestats a vincular salaris a productivitat

|

sou


L'empresariat espanyol veu prioritari aconseguir una major vinculació entre productivitat i costos salarials, reduir les cotitzacions socials i reformular l'estructura de l'Administració territorial, així com fomentar la col·laboració publicoprivada.


Així es desprèn de l' 'Baròmetre dels Cercles 2016', promogut pel Cercle d'Economia, el Cercle d'Empresaris Bascos i el Cercle d'Empresaris, realitzat amb base a 265 enquestes d'empresaris i 23 entrevistes personals a presidents i consellers delegats d'empreses líders en el seu sector, i presentat aquest dimarts a Sitges (Barcelona).


El baròmetre continua recollint valoracions molt negatives dels empresaris sobre la situació general del mercat laboral. L'eficiència general del seu funcionament i la contribució dels agents socials reben puntuacions molt baixes, d'un 3,6 i un 2,8 sobre 7, respectivament.


També rep una qualificació baixa la mobilitat geogràfica dels treballadors (2,8, amb gairebé el 50% dels enquestats atorgant puntuacions d'1 o 2). En contrast, les percepcions sobre la disponibilitat i el cost de la mà d'obra superen el 4.


Això no obstant, els empresaris enquestats continuen valorant positivament, per sobre de la mitjana, la reforma laboral del 2012, ja que considera que, al costat del context de crisi, ha ajudat a modificar les expectatives de les empreses i dels treballadors. Els aspectes més ben valorats són l'impacte sobre les condicions de contractació, els ajustos salarials i la flexibilització per adequar les plantilles.


Per contra, obté una menor puntuació seu efecte sobre la formació i la productivitat dels treballadors, i els empresaris perceben que encara queda camí per recórrer per resoldre els desequilibris del mercat laboral, pel que veuen prioritari aconseguir una major vinculació entre productivitat i costos salarials (24%) i reduir les cotitzacions socials (16%), que constitueixen un impost a la feina.


Els dos elements que consideren claus per millorar la vinculació entre la productivitat i els salaris són el foment dels convenis d'empresa enfront dels de nivells superiors, ja siguin sectorials o geogràfics, i l'adequació de la formació dels treballadors a les necessitats de les empreses.

En matèria de pensions, advoquen per una reforma estructural del sistema de pensions per fer-lo sostenible i per una reforma fiscal que incrementi la recaptació eixamplant les bases imposables.


PACTE PER L'EDUCACIÓ


En el cas concret de les petites i mitjanes empreses enquestades, aquestes atorguen una menor valoració al funcionament general del mercat de treball (3,3), a la contribució dels agents socials (2,6) ia la disponibilitat de mà d'obra qualificada (4).


En la formació dels treballadors, els empresaris entrevistats han mostrat una opinió molt crítica sobre la manca d'adequació de l'educació reglada al mercat, i sobre l'ús ineficient i poc transparent dels fons de formació professional per a l'ocupació.


El baròmetre de 2016 també aborda la gestió dels recursos humans de les empreses, reflectint que el 25% dels enquestats considera que els programes amb més èxit són els de formació i els de desenvolupament personal, seguits dels de conciliació laboral (20% ) i els d'integració de la dona (16%).

Així, reclamen un Pacte d'Estat en Educació enfocat al nou entorn econòmic, fomentar el coneixement d'idiomes i desenvolupar la Formació Professional dual.


ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL


De la mateixa manera, aposten per reformular l'estructura de l'Administració Territorial, reduint el nombre d'ajuntaments, o redimensionant la seva estructura, eliminant, si escau, diputacions, centralitzant serveis, aconseguint economies d'escala, i facilitant la col·laboració entre les mancomunitats que comparteixin serveis i instal·lacions comunes.


Plantegen també generalitzar l'ús de la declaració responsable i del silenci administratiu positiu, i fomentar la col·laboració publicoprivada en la prestació de serveis, externalitzant aquelles activitats de les administracions que puguin realitzar-se conjuntament amb el sector privat, proporcionant major eficiència en costos i qualitat dels serveis ..


Igualment, insisteixen en la importància de valors com la solidaritat, la transparència i les pràctiques de bon govern, i enfortir els mecanismes per lluitar contra l'economia submergida, el frau i la corrupció.


POSICIÓ COMPETITIVA D'ESPANYA


L'anàlisi es complementa amb l'estudi de la posició que ocupa Espanya en els principals rànquings internacionals de competitivitat, on s'observa que malgrat els avenços des de 2011, l'economia espanyola no ha aconseguit encara recuperar la seva posició prèvia a la crisi, excepte en l'índex Doing Business per canvi metodològic.


En 2016, Espanya va ocupar el lloc 32 al Global Competitiveness Report (WEF), el 34 al World Competitiveness Yearbook (IMD), i el 32 al Doing Business (Banc Mundial), per darrere del que li correspondria en termes de PIB nominal, en ser la catorzena economia del món.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH