Colau exclou d'un cartell oficial la llengua castellana

 

Cartell elaborat per l'Ajuntament de Barcelona | Foto: El Mundo

Entre el passat novembre i desembre, l'Ajuntament de Barcelona va confeccionar uns cartells per a l'Audiència Pública i el Consell de Barri de Ciutat Vella en català i tagalo i urdú. Al PP no li va agradar aquesta iniciativa i va preguntar a l'executiu liderat per Colau el per què.

El consistori de Barcelona ha explicat que l'únic que ha fet és "incorporar dues llengües que interpel·len població habitualment silenciada però amb una presència cabal als carrers de Barcelona". I és que aquesta decisió està emparada jurídicament.

"Tenint en compte que la carterlería s'ha fet en català en els darrers anys, tal com preveu l'article 14 del reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona, no hi ha cap llengua que s'hagi exclòs", ha assegurat el executiu municipal en resposta oficial al grup liderat per Alberto Fernández.

Justament l'article 14 és l'únic que el TSJC no va tombar el 2012 i es refereix al fet que "els llibres, revistes i, en general, tots els cartells, opúculos i publicacions que editi l'Ajuntament de Barcelona, com també els missatges que s'emetin a través de mitjans de comunicació i la publicitat institucional s'han de fer normalment en català ". A més, afegeix que, "quan altres circumstàncies ho aconsellin, es poden fer en la llengua de les persones destinatàries".

EL 43% DE LA POBLACIÓ ÉS D'ORIGEN ESTRANGER

Un altre dels arguments esgrimits per l'executiu d'Ada Colau és el padró municipal, que reflecteix que el 43% de la població del districte és d'origen estranger i han al·legat que "un dels mecanismes claus perquè la participació sigui rica és garantir que totes les veus siguin escoltades".

Per al líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández, és "vergonyós que es vegi normal utilitzar llengües estrangeres i en canvi s'exclogui el castellà en la majoria dels seus comunicats" ja que les dues llengües -català i castellà- són igual d'oficials.