L'ICO no va renovar a una infermera embarassada després de treballar 7 anys amb contractes temporals

 

El Jutjat Social 20 de Barcelona ha obligat a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros per danys i perjudicis a una auxiliar d'infermeria que va signar 250 contractes temporals entre 2009 i 2016, ja que va deixar de contractar després de finalitzar la substitució que realitzava en el moment de comunicar el seu embaràs, ha informat Collectiu Ronda en un comunicat.

En la sentència el jutge ha declarat la nul·litat de l'acomiadament acordat per l'empresa demandeu a amb efectes del 12 d'abril de 2016, i també l'ha obligat a abonar els salaris deixats de percebre des de la data del seu acomiadament fins a la de readmissió, a raó de 85,85 euros bruts diaris.

Segons la sentència, els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no s'ajustaven a la llei i que, per tant, la situació de la treballadora s'ha de considerar com indefinida no-fixa, de manera que l'acomiadament en situació de gestació sense intent de adaptar el lloc de treball resulta fraudulent i nul.

Des que la treballadora va anunciar el seu embaràs a l'empresa, aquesta no ha tornat a ser reclamada per prestar cap servei al centre oncològic, han explicat els advocats de l'acusació.

L'ICO compta amb un acord amb la plantilla que preveu que les persones incloses en la llista de suplents preferents --com la demandant-- puguin romandre en situació de suspensió temporal per causes acreditades, com la gestació.

11 CONTRACTES EVENTUALS

La majoria dels 250 contractes subscrits per l'auxiliar d'infermeria eren d'interinitat per substituir companys, si bé també va signar 11 contractes eventuals per circumstàncies de la producció, que són els que el jutge considera fraudulents al no acreditar la naturalesa, causes i durada que justifiquessin la contractació temporal.

Segons el Collectiu Ronda, aquesta sentència se suma a un gran nombre de les fallades dictats recentment contra l'ús fraudulent que l'administració fa de les figures de la temporalitat laboral, especialment des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictés tres resolucions contundents en aquest sentit.