Les injeccions de botox s'han convertit en la millor arma per al rejoveniment facial

 

La demanda de tècniques de rejoveniment facial no quirúrgiques es va incrementar un 10 per cent en el passat any, i ja representen el 60 per cent dels tractaments estètics facials que es practiquen a Espanya, enfront del 40 per cent dels que comporten una cirurgia, sent la injeccions de toxina botulínica i d'àcid hialurònic les que més demanda tenen (60-65%).

Aquestes dades, que s'han donat a conèixer aquest divendres al Congrés de Residents que, sobre aquest tipus de tractaments, s'està celebrant a Barcelona la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE), un augment de la població per millorar i rejovenir el seu aspecte però sense passar per un quiròfan.

"Els pacients que recorren al rejoveniment facial no quirúrgic són, sobretot, persones acostumades a cuidar la seva imatge des de molt joves", afirma l'doctoraEva Pèsols, membre de SECPRE, que apunta que els majors de 60 anys no disposaven fa tot just una o dues dècades d'aquestes tècniques i havien de recórrer directament al lífting facial.

Són les dones les que, a dia d'avui, demanen de forma majoritària aquest tipus de tractaments, encara que cada vegada més homes s'animen a provar-los. "Els que sol·liciten ara tractaments mínimament invasius amb 30 o 40 anys d'edat el que fan és dilatar en el temps una possible cirurgia que els complementi", encara que la veritat és que el rang d'edats és tan ampli que abasta des de joves a partir dels 30 anys fins pacients que superen els 80.

"El motiu del seu auge rau en el seu caràcter mínimament invasiu, el que, al seu torn, comporta que siguin tècniques assequibles econòmicament i ràpides des del punt de vista clínic", assenyala doctora, que insisteix que "no estem parlant de tècniques excloents , sinó complementàries, ja que, en molts casos, es realitza el procés contrari, recorrent, després de passar pel quiròfan, a tractaments no quirúrgics per reforçar i millorar els resultats d'un lífting ".

Passa, a més, que aquests tractaments mínimament invasius poden aplicar-se també amb finalitat preventiva, ja que permeten actuar sobre zones menys susceptibles de tractar-se amb el lífting, com les arrugues d'expressió, les anomenades "potes de gall" i les arrugues a l'entrecella o el front.

TÈCNIQUES I TRACTAMENTS

En general, en els últims anys, la pràctica clínica en rejoveniment facial ha evolucionat des de les teories gravitacionals -centrades en corregir els teixits que es despengen amb el pas del temps- a les volumètriques, encaminades a restaurar el volum perdut.

A les gravitacionals es recorria més al lífting per estirar i tensar la pell, mentre que ara es tendeix a combinar estirament i tensió amb la restauració del volum allà on s'ha perdut, sobretot en galtes i pòmuls, per al que s'empren, sobre tot, els farcits d'àcid hialurònic.

Pèsols recorda que l'àcid hialurònic és una molècula amb una altíssima capacitat d'hidratar, a més de fer de suport de la matriu extracel·lular, és a dir, el líquid que hi ha entre les cèl·lules del cos. "Per això, funciona molt bé com a restaurador de volum i és molt útil per omplir arrugues com les nasogenianas, que surten en els laterals del nas", afegeix.

Mentre que toxina botulínica relaxa els músculs on hi hagi arrugues que depenguin de la contracció dels mateixos, "el que anomenem arrugues dinàmiques o arrugues d'expressió, que normalment són les que es troben al front o quan arrufar les celles. De fet, aquesta tècnica només està aprovada per a ús estètic en el terç superior de la cara, concretament a la zona glabelar (celles) ", explica.