Rajoy clausura el congrés del PP català amb Albiol com el seu nou president

El president del Govern, Mariano Rajoy, clausura aquest diumenge des de les 11.30 al XIV congrés que el PP català celebra a l'Hospitalet de Llobregat, traslladant la seva voluntat de diàleg sobre els problemes reals dels catalans i el necessari compliment de la llei.

Ho fa en plena tensió institucional després la inhabilitació pel 9N de l'expresident Artur Mas; del líder del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs , i de les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau, i quatre dies després que JxSí i la CUP aprovessin al Parlament els pressupostos 2017 que preveuen finançar el referèndum.

Aquest mateix cap de setmana també celebren els seus congressos els populars d'altres comunitats, com Aragó i Balears, però Rajoy només participa en el de Catalunya aquest diumenge: el dissabte va estar a la capital d'Itàlia, on els dirigents europeus van rubricar la Declaració de Roma a el 60 aniversari del naixement del projecte europeu.

Precisament a Roma, Rajoy va assegurar en roda de premsa que el compromís de la UE amb l'Estat de dret implica que "ningú a Europa" donarà suport a qui pretén transgredir la llei , en referència al procés independentista de Catalunya.

I va avisar que l'alternativa al compliment de la llei és el no-res, "per no dir que és la selva. I a ningú se li ocorre que a Europa ningú vagi a donar-li el seu suport a qui pretengui transgredir la llei", i qui pretén liquidar o saltar-se la Constitució d'un país està atacant el cabal comunitari, ha afegit.

La intervenció de Rajoy aquest diumenge a Barcelona anirà en aquesta línia, que coincideix amb la ponència política que els populars catalans han aprovat en el seu congrés i que defensa que el procés sobiranista està esgotat i ara comença una etapa de "postprocés" en què els populars són els garants de la igualtat i dels drets de tota la ciutadania.

A més de Rajoy, el congrés del PP català va comptar dissabte amb la participació de la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, i el responsable de política autonòmica, Javier Arenas.

ALBIOL, TRIAT AMB UN 92,9%

Xavier García Albiol ha estat elegit aquest dissabte president del PP català amb un 92,9% dels vots dels compromissaris.

Estaven cridats a les urnes 1.068 compromissaris i han participat 782, tot i que 10 d'aquests vots han estat invàlids: 717 han votat a favor de la llista d'Albiol, mentre que 55 han votat en blanc, i la participació ha estat del 73,2% .

Albiol ha estat l'únic que ha presentat candidatura, en la qual figura com a secretari general el diputat al Parlament Santi Rodríguez, que agafa el relleu de Jordi Cornet i que és el 'número 2' d'una nova executiva que té el repte de pilotar el partit els propers quatre anys.

En saber-se els resultats, Albiol ha dit que espera que no hi hagi "embolics interns" i ha cridat a tots els quadres i afiliats a treballar en una mateixa direcció ia col·laborar amb ell.

El nou líder popular substitueix a Alicia Sánchez-Camacho i ha promès que farà del partit el referent de tots els catalans que estan "fins al capdamunt del procés" independentista per aconseguir que el PP guanyi eleccions a Catalunya.

No aspira a "heretar les engrunes de CDC i dels catalans de centredreta" no independentistes, sinó a consolidar un projecte aglutinador, sòlid i de futur, lluny de frontismes i amb una experiència i un bagatge que no té Cs, segons ell.

Vol traslladar l'èxit que ha collit a l'Ajuntament de Badalona fins a aconseguir l'Alcaldia al conjunt de Catalunya i fer que en els llibres d'història de recordi el PP català d'aquesta època com el partit que va plantar cara i va guanyar als independentistes.

EQUIP DIRECTIU

El seu equip executiu i directiu barreja continuïtat i renovació amb una estructura horitzontal i es conforma per un nucli executiu de 22 persones que no poden ser destituïdes fins al proper congrés i que, a més de Santi Rodríguez, són l'exdelegada del Govern Llanos de Luna; el seu successor, Enric Millo; la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i l'exdiputat del Congrés Daniel Serrano.

Completen l'executiva els dirigents Miquel Àngel Balao, Javier Barreña, Álvaro Benejam, José Antonio Calleja, Susana Calvo, Antonio Carpio, Montserrat Duch, Marta Giménez, Mar Llambí, José Luis Martín, Gemma Martín, Antonio Molina, Jordi Ochoa, Monica Pares, Carmen Santana, Joan Simeón i David Solé.

La llista es nodreix de càrrecs directius de pes, que portaran el dia a dia del partit, com les vicesecretaries generals que ocupen Josep Llobet (Territorial), Albert Fernández Saltiveri (Organització), Alberto Villagrasa (Municipal), Manuel Reyes (Acció política) , Esperanza García (Comunicació), Antonio Gallego (Economia), Alicia Richart (Innovació i transformació digital), Juan Milián (Estudis i programes), Àngels Esteller (Sectorial) i Concepció Veray (Social).

A més, els coordinadors de les diferents àrees del partit són Miriam Casanovas (Promoció econòmica), Fernando Sánchez (Estudis i Programes), Elisabeth Jiménez (Organització), Óscar Ramírez (Acció política), Joan Antoni López Noguera (Territorial), Núria Carreras ( municipal), Rosa de l'Amo (Comunicació) i Alejo Trullás (Innovació i transformació digital).

Els nous secretaris d'àrea són Miguel Papí (Relacions amb la Unió Europea), Alberto Palachi (Empresa), Daniel Gràcia (Política d'autònoms), Elisa de Mata (Igualtat), Juan Arza (Estudis), Carles Jiménez (Programes), Carlos Angrisano (Universitats), Susana Clerici (Immigració), Xavier Cañigueral (Innovació i transformació digital), Tomás Castells (Medi ambient), Encarna Quílez (Social), Jaume Izcarra (Món rural), Antonio Verdera (Sectorial) i Manuel López (Economia ).

Ramon Riera estarà al capdavant del Comitè Electoral del partit; Jordi Cornet i Beatriz Gil, seran al Comitè de Drets i Garanties com a president i secretària, respectivament; Alberto Fernández coordinarà les Relacions Institucionals i Alícia Sánchez-Camacho serà la coordinadora d'Acció Parlamentària.