Catalunya, a la cua d'Espanya en nombre de cirurgians plàstics a la sanitat pública

 

La Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) ha presentat el primer informe sobre la situació de la Cirurgia Plàstica als hospitals públics de Catalunya, en el qual es posa de manifest la manca de cirurgians plàstics a la regió, amb una taxa de 0,09 especialistes per cada 10.000 habitants, una de les més baixes de tot Espanya. 

En concret, en tot el territori només hi ha 65 cirurgians plàstics, mentre que a altres comunitats autònomes, com Castella i Lleó (0,14), Canàries (0,16) o Navarra (0,19), el nombre de professionals d’aquesta especialitat mèdica per habitant és molt superior.

L’informe va més enllà i mostra que gairebé el 50% dels 65 especialistes treballa a temps parcial i que més de la meitat d’aquest 50% té un contracte de menys de 20 hores. Així mateix, el 40% dels cirurgians plàstics que exerceix a la sanitat pública catalana ho fa en serveis hospitalaris que compten només amb dos o menys professionals d’aquesta especialitat. Aquest fet limita la capacitat d’actuació d’aquests serveis, que no poden dur a terme procediments complexos, com microcirurgia, per als quals caldria un mínim de 3 especialistes.

Aquest dèficit de cirurgians plàstics situa la Cirurgia Plàstica al mateix nivell que una especialitat terciària, com la cirurgia toràcica, la neurocirurgia o la cirurgia cardíaca, quan moltes de les patologies que tracta no són terciàries sinó comuns, com el càncer de mama, el càncer cutani i melanoma, traumatismes aguts i crònics, seqüeles de l’obesitat mòrbida, etc.

DESIGUALTAT TERRITORIAL

L’estudi també revela grans diferències territorials pel que fa a distribució d’especialistes. Així, Barcelona és la província que compta amb major dotació de cirurgians plàstics que treballen a la sanitat pública, seguida per Girona. Pel que fa a Lleida i Tarragona només disposen d’1 i 4 professionals d’aquesta especialitat, respectivament, i amb un contracte a temps parcial.

Si es posa l’accent en l’àmbit de la reconstrucció mamària, que és la branca principal de l’especialitat, s’observa una relació clara entre el nombre de cirurgians plàstics que treballen en un centre i la proporció de reconstruccions mamàries immediates vs. les diferides (que es realitzen temps després de l’extirpació de la mama). En aquest sentit, com més cirurgians plàstics té l’hospital en plantilla més gran és el nombre de reconstruccions que es duen a terme en el mateix acte quirúrgic de la mastectomia.

Així mateix, l’informe evidencia que els centres que compten amb més especialistes en Cirurgia Plàstica són els qui tenen més temps d’espera per a una reconstrucció mamària diferida, en alguns casos, de fins a 3 anys. Això és així, ja que aquests hospitals han d’assumir pacients de centres comarcals que no disposen d’aquests especialistes. Aquest fet indica que en funció d’on visqui un pacient i de quin sigui el seu centre de referència té més o menys accés a la Cirurgia Plàstica i a totes les tècniques possibles per solucionar els seus problemes.

INTERVENCIONS ASSUMIDES PER PROFESSIONALS SENSE L'ESPECIALITAT 

L’estudi també assenyala que només el 40% de les Unitats de Patologia Mamària de Catalunya està integrada per un cirurgia plàstic. Per tant, hi ha centres sanitaris catalans on les reconstruccions després d’un càncer de mama les duu a terme un cirurgià general sense la titulació d’especialista en Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica.

La situació és la mateixa en els centres que tracten traumatismes o patologia dermatològica on, pel fet de no disposar d’un cirurgià plàstic, aquestes intervencions són assumides per professionals d’altres branques mèdiques. Segons l’informe, algunes de les conseqüències de la manca de cirurgians plàstics en els hospitals catalans són reconstruccions mamàries de pitjor qualitat, un augment de seqüeles de traumatismes o un major volum de pacients en llista d’espera per obesitat mòrbida.

Davant d’aquest panorama, la SCCPRE recomana un augment global del nombre de cirurgians plàstics i que a tots els hospitals comarcals hi treballi un professional d’aquesta especialitat vinculat a un centre de referència. Només d’aquesta manera es podrà oferir el millor tractament i garantir que els pacients de Catalunya tinguin accés als serveis públics de Cirurgia Plàstica en igualtat de condicions.