Beure més aigua i reduir la sal és el més recomanable per evitar els càlculs renals a l'estiu

 

                                                                                                                            Els uròlegs recomanen mantenir-se hidratat a l'estiu.

Segons el cap del servei d'Urologia de l'Hospital de Torrejón de Madrid, Luis Llanes, per evitar que apareguin a l'estiu els càlculs renals és recomanable disminuir la quantitat de sal en la dieta i augmentar el volum diari de líquid.

Els càlculs renals són producte d'un desequilibri en la cristal·lització de les sals minerals presents en l'orina. A més calor, és "més fàcil" que l'orina es concentri en extreure part de la seva aigua, de manera que la hidratació és una de les claus, no només per evitar el còlic nefrític, sinó també per impedir que comenci el procés de formació de pedres.

"Primer apareix sorra, després les pedres van sorgint silenciosament fins que, al final, acaben obstruint les vies urinàries -baixden des del ronyó fins a la bufeta per l'uréter-, donant lloc al temut còlic nefrític", ha explicat l'uròleg que també exerceix a l'Institut d'Urologia Avançada (ICUA) de Clínica Cemtro.

Per això, la recomanació per a l'estiu, i en general per a la resta de l'any, és estar "sempre prou" hidratat, per així tenir l'orina prou diluïda i evitar la precipitació de sals càlciques. En aquest sentit, l'especialista ha recomanat, més que un volum d'ingesta líquida, un volum de diüresi (producció d'orina) superior als 1500 cc / dia, "i això s'aconsegueix amb diferents quantitats de líquids ingerits".

En el cas d'establir un altre tipus de mesures, es farà en funció del perfil de cada pacient, tot i que, en general, es recomana una dieta variada, baixa en sal i carns vermelles.

CONTROLS DIETÈTICS

D'altra banda, el 70 per cent dels càlculs renals a l'orina són de calci, per la qual cosa es recomana mantenir una bona salut òssia consumint la quantitat diària recomanada de 1000 mil·ligrams al dia en homes i dones premenopàusiques, i els 1200 mil·ligrams al dia de dones postmenopàusiques i homes majors de 70 anys; així com evitar en la mesura possible els suplements.

Això és així ja que, "paradoxalment", tot i que una ingesta alta de calci en els malalts amb pedres augmenta el calci urinari, aquest consum també produeix una reducció de l'eliminació urinària de l'oxalat (l'altra part dels càlculs) perquè tots dos s'uneixen a l'intestí i s'eliminen.

No obstant això, si els controls dietètics no fossin suficients, caldria recórrer a la medicació i, finalment, a la intervenció quan els càlculs produeixen símptomes de dolor, infecció o sang en l'orina, o quan arriben a certa mida. Aquest pot variar depenent de la seva localització en el ronyó o a l'urèter, el que dificultarà la seva expulsió espontània o produir un deteriorament del ronyó afectat.