ACS busca imposar una OPA alternativa a la d'Atlantia per fer-se amb Abertis

 

                                                                                                                                               Florentino Pérez, president del grup ACS.

La iniciativa del grup presidit per Florentino Pérez comptaria amb la simpatia del Govern Rajoy que tem que actius estratègics per a Espanya com autopistes o satèl·lits passin a mans foranes.

ACS no llença la tovallola i continua analitzant la viabilitat econòmica d'una possible contraopa sobre Abertis i si és possible demanar els fons necessaris per a imposar-se a l'oferta llançada per Atlantia.

L'OPA llançada pel grup italià, que està a l'espera de rebre el vistiplau de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), valora a la concessionària d'autopistes espanyola en 16.300 milions d'euros, quantitat a la qual caldria sumar 15.000 milions del deute d'Abertis, el que eleva el muntant de l'operació a 31.300 milions.

Per superar l'oferta que està sobre la taula, una eventual contraopa liderada per ACS hauria de millorar el preu de 16,5 euros per acció plantejat per Atlantia i acostar-se als 17 euros, el que elevaria el cost de l'operació a 17.000 milions (sense comptar el deute).

Tot i que la solvència financera i generació de cash flow d'ACS està fora de tot dubte, per armar una contraopa d'aquesta envergadura el grup podria requerir l'aportació d'inversors externs, fonamentalment grans fons d'inversió que valorin l'atractiu d'estar en l'accionariat d'Abertis, una empresa amb ingressos recurrents i gran generació de dividend.

Segons fonts coneixedores del procés, ACS hauria abandonat l'opció inicial d'utilitzar a la seva filial alemanya Hochtief, en què controla el 72% del capital, com a punta de llança per a canalitzar la contraopa, i l'alternativa que estudia és aliar-se amb grans fons internacionals .

Un altre dels aspectes que estudia ACS és si llançar la contraoferta en metàl·lic o en una combinació d'efectiu i accions. Per al primer supòsit, requeriria el suport d'un sindicat bancari disposat a finançar l'operació.

Els assessors d'ACS per a l'operació, JP Morgan, Lazard i Key Capital, porten treballant a fons des de mitjans de juliol en els contactes amb inversors internacionals i entitats financeres per sondejar el suport a l'eventual operació.

PREOCUPACIÓ DEL GOVERN

Una carta a favor d'ACS és que una OPA alternativa a la d'Atlantia comptaria amb la simpatia del Govern espanyol, que tem que actius estratègics per a Espanya com són les autopistes o els satèl·lits passin a mans foranes. L'Executiu que encapçala Mariano Rajoy és molt conscient que si Atlantia es fa finalment amb Abertis, el grup transalpí passaria a ser el major operador d'autopistes de peatge a Espanya i soci de control d'Hispasat.

Un cop descartada pel Ministeri de Foment, a través d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, l'opció d'una contraopa del gestor aeroportuari Aena sobre Abertis, l'alternativa d'un 'cavaller blanc' espanyol de capital privat acompanyat per un grup d'inversors és la que més plauria a Govern. Però tot depèn al final que l'operació tingui viabilitat econòmica per a ACS, que segueix fent números abans de decidir si fa el pas endavant.

L'adquisició d'Abertis per ACS donaria origen a un colós mundial de les infraestructures amb ingressos conjunts de gairebé 37.000 milions d'euros i un resultat brut d'explotació (Ebitda) d'uns 5.300 milions.

En els últims anys ACS ha aconseguit avenços significatius en el seu sanejament financer. El deute net del grup es va situar a 30 de juny a 1.654 milions, un 55,8% menys respecte a la comptabilitzada un any abans i amb una disminució del 72% en els últims quatre anys. El palanquejament del grup es va situar en 0,7 vegades l'Ebitda anualitzat.

La companyia de construcció i serveis va obtenir un benefici net atribuïble de 416 milions en el primer semestre de l'any, fet que suposa un increment del 7,2% respecte als 388 milions del mateix període de l'exercici precedent.

Es dóna la circumstància que el grup ACS, que va liderar el 2016 per sisè any consecutiu el llistat dels grups de construcció i enginyeria amb més negoci internacional del món que elabora la publicació especialitzada ENR, va ser soci fundador d'Abertis al costat de La Caixa, en promoure els dos la fusió entre les concessionàries d'autopistes Aurea i Acesa.

ACS va arribar a controlar més del 25% del capital de la companyia concessionària ia ser un dels dos accionistes de referència, però posteriorment va anar diluint la seva participació i el 2012 va vendre el seu últim 10% a OHL i a la mateixa Abertis.

En la memòria queda l'intent d'adquisició d'Autostrade (ara Atlantia) per Abertis en l'any 2006, que va ser fustrado pel Govern italià i que va deixar un amarg sabor en el grup espanyol i en els seus socis. Ara és Atlantia la qual vol reeditar l'operació, però amb comandament en plaça, i intenta guanyar-se el favor dels inversors i aconseguir el beneplàcit dels principals directius d'Abertis amb un suculent pla de 'stock options'.

L'acció d'Abertis ha superat àmpliament el preu ofert per la companyia italiana i cotitza en l'actualitat al voltant de 16,9 euros per acció, el que, segons fonts del mercat consultades per Europa Press, s'explica per l'expectativa d'una possible millora de preu per part del grup transalpí o de l'arribada d'una contraopa.