El Consell de Garanties recorda que els partits tenen dret a recórrer la llei del referèndum

Els membres de la Taula pertanyents a JxSí han afirmat que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) "no té competència per dictar resolucions que puguin obligar al ple a realitzar el que considerin", de manera que no permetran que es recorri la llei del referèndum .

Així s'han manifestat fonts de JxSí a la mesa davant l'escrit del CGE que avisa a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que els partits tenen dret a demanar un dictamen sobre la legalitat de totes les proposicions de llei, inclosa la del referèndum .

El president del CGE, Joan Egea, ha avisat la Mesa del Parlament que els partits polítics tenen dret a demanar un dictamen sobre la legalitat de totes les proposicions de llei, inclosa la del referèndum.

Egea ha respost per escrit al PSC i Cs, que han sol·licitat un dictamen al CGE sobre la legalitat de la llei del referèndum minuts després que la iniciativa s'admetés a tràmit.

La posició del CGE topa amb l'argument esgrimit per JxSí i la CUP per tramitar la llei del referèndum per la via 'exprés': els independentistes han promogut que els partits no poguessin demanar un dictamen al CGE per no dilatar el procés.

Després de rebre les sol·licituds del PSC i de Cs, Egea ha convocat al ple del CGE amb urgència: a les 14 hores s'han reunit tots els seus membres i han analitzat les peticions dels grups sobre la llei del referèndum.

I ha recordat al Parlament "el caràcter preceptiu de l'obertura subsegüent a la publicació de qualsevol proposició de llei d'un termini de sol·licitud de dictamen a aquest Consell" per part dels grups.

A més, han fet referència a un dictamen recent en el qual ja van avisar que els grups poden usar l'article 81.3 del reglament del Parlament que permet votacions 'exprés' d'una iniciativa reduint els tràmits parlamentaris, matisant que hi ha certs procediments reglamentaris irrenunciables, ja que podrien vulnerar els drets dels diputats --un d'ells, la petició d'un dictamen al CGE--.

Precisament JxSí i la CUP han sol·licitat eliminar aquest pas del procediment d'aprovació de la llei del referèndum: la seva petició ha prosperat gràcies a la majoria que sumen en el ple i ha indignat l'oposició.

TAULA DE LA PARLAMENT

A més d'alertar Forcadell, els membres del CGE també han advertit al PSC ia Cs que el procés per demanar un dictamen passa per demanar-abans a la Mesa del Parlament: és l'òrgan rector de la Cambra el que ho ha de sol·licitar formalment si es ho demanen dos grups o una desena part dels diputats.

PSC i Cs s'ho han demanat al matí a la Mesa, però veient que no se'ls escoltava, han optat per demanar-lo directament al CGE, que en el seu informe recorda que el normal és que només emeti un dictamen si l'hi demana formalment la Mesa.

Així i tot, apunta que el cas de la llei del referèndum és "susceptible d'aconseguir l'empara de l'article 25.2 de la llei del CGE", que dóna un termini de tres dies per esmenar una sol·licitud que tinga defectes formals, com és el cas de la del PSC i la de Cs.

SALTANT-SE LA NORMATIVA

Però mentre això succeïa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha decidit saltar-se totes les normes i després de la sessió de control al Govern ha advertit als Cs que les seves esmenes a la totalitat de la llei del referèndum quedaven rebutjades però que els donava temps a modificar- . Això sí, sense presentar cap document que acredités aquesta decisió.

Els parlamentaris del partit taronja han titllat la seva actitut i li han sol·licitat que expliqués quan ha pres aquesta decisió i qui ja que la Taula no s'havia pogut. Davant el nerviosisme, Forcadell ha evitat donar explicacions i ha acabat dient que ha estat la Presidència qui ha decidit donar-los una altra oportunitat.

Cs no ha estat l'únic partit que ha patit les il·legalitats succeïdes al Parlament ja que SíQueEsPot ha explicat que també la secretària de Presidència li ha comunicat que s'ha rebutjat alguna de les esmenes presentades pel seu partit.

SíQueEsPot ha presentat 11 esmenes a la llei del referèndum, inclosa una que rebutja el caràcter vinculant de l'1-O que contempla la norma, i el considera "consultiu".

L'esmena planteja modificar l'article 4.3 de la llei, que defineix com a vinculant el referèndum, i sosté que "el resultat del referèndum consultiu té com a objectiu conèixer l'opinió de la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya '.

Una altra esmena proposa que la pregunta de l'1-O 'ha de permetre que totes les opcions sobre el futur polític de Catalunya puguin ser expressades i votades en igualtat de condicions', de manera que planteja que la pregunta no sigui la que va anunciar al juny el Govern i que hi hagi més opcions més enllà del 'sí' i el 'no' a la independència.

També reclama que, amb la finalitat que el referèndum sigui "un instrument útil" per saber l'opinió dels catalans, hagi d'haver una participació massiva, i modifica l'article 4.4 de la norma, que estableix que el Parlament declarela independència si guanya el 'sí'.

APROVAR PER 2/3 DE L'PARLAMENT

SíQueEsPot afegeix una disposició final que planteja que "tots els articles d'aquesta llei o de lleis posteriors que impliquin la reforma de l'Estatut i la regulació del règim electoral ha d'aprovar amb una majoria de dues terceres parts dels diputats '.

Això afectaria a diferents articles, com el que estableix la declaració d'independència si el 'sí' guanya el referèndum, i també afectaria a la llei de transitorietat jurídica: aquesta norma dissenya una transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un de català i que contempla aprovar una constitució catalana amb una majoria de 3/5 del Parlament.

SINDICATURA ELECTORAL

Una altra esmena modifica aspectes de la sindicatura electoral prevista a la llei del referèndum; entre ells, el que defineix la seva composició, que, segons el text original, han de ser 'cinc vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals nomenats pel Parlament'.

En canvi, SíQueEsPot proposa que la sindicatura estigui formada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i tres catedràtics o professors 'titulars de dret, de ciències polítiques o de sociologia de les universitats catalanes designats pel Parlament'.

EL PP DEMANA LA SUSPENSIÓ DE LA LLEI

El PP també ha presentat una esmena de supressió de la llei del referèndum que es preveu debatre i votar en el ple.

L'esmena proposa suprimir tota la llei del referèndum i especifica la supressió del capítol VII, que crea la sindicatura electoral per celebrar el referèndum.

Els populars han presentat la seva esmena després que el ple hagi decidit que els grups no puguin presentar esmenes a la totalitat a la llei, sinó esmenes específiques de l'articulat.